skip to Main Content

“Hi ha una vida a part del mòbil”

Parlam amb tres adolescents per conèixer com entenen aquesta realitat

L’ús dels mòbils entre els joves menors de 16 anys és una qüestió que els afecta sobretot a ells. En aquest sentit, els hem fet una sèrie de preguntes per conèixer què en pensen:
1. A quina edat vas tenir el teu primer mòbil?
2. Per què és important per a tu tenir-ne?
3. Com influeix en el teu dia a dia, sobretot pel que fa a la manera de relacionar-te amb els altres? Creus que el mòbil condiciona les formes de relacionar-nos?
4. Per què creus que hi ha persones i col·lectius que defensen que no es pugui emprar en instituts i fins si tot que es retardi l’edat d’accés al primer mòbil?

Eu. Co.

1. Tenc 12 anys i tenc telèfon des que vaig fer els 12.
2. Per jo és important, sobretot per poder comunicar-me; no per jugar, tot i que reconec que molta gent l’utilitza només per jugar.
3. Personalment, trob que el fet de tenir mòbil no ha canviat la manera de relacionar-me, perquè faig el mateix que feia quan no en tenia: anar a atletisme, excursions amb els meus amics, quedades…
Quasi mai duc el mòbil quan vaig a l’institut ni durant les activitats extraescolars. Només el faig servir a casa meva i en dies concrets, quan el necessit per telefonar a qualcú.
És cert que hi ha gent que hi està enganxada i que no es relaciona amb altres persones físicament, però la majoria no.
4. L’ús excessiu del mòbil provoca sedentarisme, problemes de son i al cervell i altres malalties. A més, també hi ha el tema de l’assetjament. A vegades la gent fa fotos per riure’s d’algú, tot i que jo no conec cap cas.

Laura

1. Tenc 16 anys i tenc el telèfon des dels 11 o 12.
2. Per jo és important tenir-ne per si necessit contactar o quedar amb algú. També per entretenir-me, llegir, cercar a internet o apuntar-me a les sessions del gimnàs.
3. Ens influeix de manera positiva i negativa. Dependrà de la persona. Ens ajuda en moltes coses, però també hem de controlar que no hi estiguem enganxats. Ens permet relacionar-nos amb gent que no podem veure, però a vegades fa que quan parlam amb qualcú no ens presti atenció. També som més vulnerables a informacions falses i a estereotips.
4. Jo abans anava a un institut on es permetia l’ús de mòbils, i despres me’n vaig anar a un altre on no. Hi ha una diferència brutal! La gent es comunica molt més quan no hi ha mòbils. A l’altre, al pati, em moria d’oi! Tothom estava enganxat i a mi m’agrada xerrar amb la gent, no estar enganxada a la pantalla. Als instituts els al·lots hem de desenvolupar les nostres habilitats per socialitzar; comunicar-se és vital. Hem de parlar amb la gent i riure, que és important! Defens, de fet, que els mòbils no es puguin emprar als instituts, però sense marcatge, i que se’n controli l’edat d’adquisició. Dona accés a llocs que no són adeqüats i hi ha molt d’assetjament a través del telèfon. Pot ser ben igual que una arma i fer molt de mal.

Carme

1. Tenc 15 anys, i tenc telèfon mòbil des dels 12. Ho vam acordar així amb els pares. El meu germà gran també el tengué als 12 i el petit també el tendrà en fer-los.
2. El mòbil és important per comunicar-te. És cert que veig els amics tot el matí, però si m’he deixart res a l’escola o necessit dir-los alguna cosa, sempre els ho puc demanar. També és útil per cercar per internet, traduir o cercar al diccionari.
3. A la meva escola, l’ús del mòbil està prohibit. Jo directament no el duc; no trob que sigui necessari dur el telèfon a classe. Anam allà per aprendre, no per estar amb el mòbil. Fan molt bé de no deixar-nos-ho dur; sempre hi hauria gent amb el mòbil.
4. Entenc que se’n vulgui retardar l’edat d’accés. Hi ha professors que ens avisen que la forma d’escriure a les xarxes influeix negativament en l’escriptura. Jo no parl gaire amb el mòbil, perquè veig cada dia els amics. Sí que per estudiar a vegades l’utilitzam. Una cosa que no m’agrada és que a vegades et poden malinterpretar. A més, a l’escola ens han parlat dels perills de l’assetjament. No ens ho hem de creure tot. tot.

Back To Top
Search