Skip to content

“Hi havia religioses que tenien un currículum acadèmic molt més llampant i ric que molts de músics coetanis”

El musicòleg i pianistaJoan Círia Maimó presenta el llibre Religioses, beguines i beates músiques nascudes o residents a Mallorca entre els anys 1700 i 1925, dia 17 de juny a la Biblioteca de Portocolom.

Com decidiu d’emprendre aquest tema d’investigació?
Fa devers vuit anys (amb l’objectiu de fer un treball de doctorat) vaig començar a recopilar informació per poder estudiar les trajectòries de les dones músiques que visqueren o passaren per Mallorca durant els segles XVIII, XIX i fins a l’esclat de la Guerra Civil. Va ser en aquell moment quan vaig veure que hi havia moltes religioses que tenien un currículum acadèmic molt més llampant i ric del que tenien molts de músics coetanis. A la vegada, em vaig adonar de l’evolució de l’educació musical de la dona, un dels plats forts d’aquest treball.

En què ha consistit la recerca?
La recerca és “simplement” rescatar, catalogar i difondre les principals dades, tant acadèmiques, com professionals, com biogràfiques de les religioses, beguines i beates músiques més importants que nasqueren o visqueren a Mallorca entre els anys 1700 i 1925. L’objectiu principal del meu treball és posar de manifest que elles també hi eren, i tengueren una carrera prou interessant com perquè els seus testimonis segueixin a l’ombra. Moltes eren dones formades, amb una carta de presentació brillant, com ja he dit, que abraçaren la religió com a porta cap a certa llibertat professional. Emperò, no vull, en cap cas, dir que aquelles músiques no tenguessin vocació religiosa.

Quines tasques musicals duien a terme aquestes religioses?
Principalment eren les de organistes, primatxeres, mestres de capella i compositores. En el cas de les religioses de vida activa, era important la figura de professora de música i també la de directora de cor parroquial i la d’organista de parròquia.

I com i on duien a terme la seva formació?
La formació d’aquelles dones és un dels punts estrella d’aquest treball. Moltes religioses aprengueren música una vegada passaren a l’estament religiós a través d’uns manuals molt interessants escrits en xifra, perquè no sabien solfa. Es tracta d’uns documents empeltats de jeroglífics que tenien l’objectiu d’amarar de sabers musicals les religioses, perquè poguessin polsar l’orgue del seu convent o monestir. Per a moltes, el fet d’estudiar o saber música formava part del seu dot. A partir de la segona meitat del XIX és quan ja trobam exemples de dones religioses formades a Mallorca i fora de Mallorca al costat de músics de renom, o bé a conservatoris de l’Estat.

Podríeu destacar-ne qualcuna de Manacor?
Clar! En el treball parl de les següents religioses manacorines: Antònia Calafat Gelabert (Manacor, 1909 – ?). Religiosa de la Puresa. Cursà estudis de piano al conservatori de València, endemés dels de magisteri. Donà lliçons de piano.. Llavors deixà l’estament religiós. Joana Maria Dalmau Riera (Manacor, 1910 – Madrid, 1996). Religiosa de la Puresa. Tenia estudis de piano, donà lliçons de música i del seu instrument a diversos centres de la seva congregació, i recuperà les famoses vetlades que es feien en temps de la mare Alberta. Maria Duran Galmés (Manacor, 1918 – Palma, 1975). Religiosa de la Puresa, estudià la carrera de piano i en donà lliçons. Joana Maria Pocoví Gomila (Manacor, 1918 – Artà, 1944). Religiosa de la Caritat. Assolí la carrera de piano, però no s’hi pogué dedicar gaire, perquè morí als 26 anys.

Back To Top
Search