skip to Main Content

“Ho sabíem bé, quan venia el senyor”

Vós visquereu molts anys a Pocafarina, una de les possessions més importants de Sant Llorenç del Cardassar. Quants treballadors permanents hi havia a Pocafarina?
A Pocafarina hi havia cinc missatges de parell (1), un carreter, dos pastors, un garriguer, un “oguer” (2), un porquer, un porqueret, i a lo primer, un cabrer. Hi havia moltes bísties d’orella grossa (3)…

Com era un dia de treball a Pocafarina?
Ens aixecàvem que encara era fosc. Berenàvem i cadascú partia cap al seu tall. A la una tocaven el corn i ens arreplegàvem per a dinar. Quan havíem acabat de dinar, feiem la becadeta. A les tres tornaven tocar el corn i tornàvem envestir. Partíem cap al tall i fins que el sol s’amagava. A posta de sol tornàvem a les cases i ens rentàvem. Llavors ens rentàvem així como podíem, pensa que llavors no hi havia quartos de bany. No he de dir una cosa per l’altra, les coses, així com són, llavors tothom feia les feines a les figueres de moro…

Passàveu el rosari abans de sopar?
Sí, però primer el pareller major donava compte de les quatre coses: si s’havia romput una guarnició, o si s’havia d’adobar una eina o el que fos. I llavors, el pareller major deia el rosari davant-davant. Sopàvem de sopes o de fesols o de guixes bullides amb cara de porc. Quan havíem acabat de sopar féiem el truc, i tothom a jeure, i l’endemà, tornam-hi, torna-hi…

Us llevàveu el capell per a saludar el senyor (propietari) quan venia a la possessió?
Ja ho crec! No, i ho sabíem bé quan venia el senyor. Vèiem venir el cotxe de molt enfora per la polseguera que alçava. Pensa que de cotxes, llavors no n’hi havia. Deiem “uep! Ara ve un cotxe, ara ve un cotxe!” Quan arribava, el senyor ens llevàvem el capell. Si no el ens haguéssim llevat, mon pare ens hagués renyat fort. Putes salades! (4) Saps que era de molt un senyor!…

Quins dies podien anar a ca seva els missatges? Com feien la reguarda? (5)
Els dimecres, els missatges casats se n’anaven a jeure a ca seva i l’endemà en sortir el sol, ja eren a files. Els diumenges se n’anaven tots a ca seva però sempre quedava un missatge a guardar…

Feien forns de calç a Pocafarina?
Sí, venien a fer forns de calç. Els calciners, a cada sementer feien una barraqueta i vivien dins la barraqueta, era gent externa que venia a fer-ne. Els calciners deixaven un parell de quintars (6) pel senyor. No es podien aturar de tirar feixina (7) al forn. També feien sitges de carbó, deixaven una part per a la casa…a la part de la muntanya llogaven colls (8). També hi havia caeres (caseres), en aquell temps les caeres eren de canya i estaven embetumades de guix perquè no es fessin malbé en ploure… En temps de figues, venien al.lotes de Sant Llorenç, els pagaven en figues…

Podeu explicar qui eren els homes coneguts popularment com els “marters” o “marterers”? Venien “marters” a Pocafarina?
Els “marterers” eren homes d’Albacete que venien a Mallorca i anaven per les possessions a fer net de salvatgina i se’n duien les pells. Les pells eren el seu guany. Llavors, aquests homes eren molt ben rebuts a les possessions. A Pocafarina venien dos “marterers” d’Albacete. Agafaven molts de marts i mostels…

Venia el salpàs a la possessió? (9)
Sí. El capellà venia dos pics en l’any. Un pic per Pasqua, quan feien el “solpàs”. Se’n duia rabiolets i panades. I pel setembre o l’octubre venia a cercar formatge. Les Vermelletes (10) també venien…

Venien curanders de bísties?
Sí. Un pic a Pocafarina va venir un curander de bísties a veure una bístia que no pitava gaire. Va cremar palla amb vermell d’ou bullit i ho va posar per la bístia, com un “veixigà” (11)… si una bístia es feia una ferida, li posàvem reïna de pi, que per a les persones també va bé… pels sestadors posàvem olivardes, les puces s’aferren a les olivardes. Per cert, si et cremes, el que va bé és posar-se suc d’olives…

Sentíreu contar als missatges més vells històries de por o de bruixes?
El padrí, al cel sia, contava que dins la Corballa (Artà) hi havia una caseta, i els dies de lluna plena hi sentien resar i no hi havia ningú dedins… antigament deien que per setmana santa, que el bon Jesús ja estava encadenat, deien que els galls i tot no cantaven…en temps antic contaven que el bon Jesús va fer el porc, i el dimoni en va voler fer un, però li va sortir un porquet amb pues i per això a l’eriçó també li diuen “porquet del dimoni” (riu)…

Recordau la toponímia dels diversos espais naturals de Pocafarina?
A Pocafarina hi havia les Serres, la Corona, el Mal Pas, Can Vicens, el Racó d’en Barraca, el Mitjà Gran, la cova den Pere Bord, el puig Gros, el puig del Corb, na Foradada, el puig de les Fites, el turó dels Revells, la Costa dels Llençols, el pla dels Romanins, la Pleta Vella, el port de Maó, el Mitjà Llarg, el Mitjà Plà, el Parat Ample, el Mitjà d’en Pep Fam, el pou de la Garriga, la caseta del Garriguer, la Talaieta, la clova del Llum, la clova de Ciutadella, la cova de l’Era, na LLamp, El portell de la Coma Gran, el portell de l’Aprés, el portell de la Geneta, el portell del Mig, el portell de l’Aigua, el portell d’en Nypa, el Portell de Son Dragó, i el Pla, que era davant les cases.

Pardals! Teniu una memòria fabulosa!
Home! Saps que hi vaig estar d’anys!…

Glossari

1. Missatges de parell. Que llauren amb dues bísties.
2. “Oguer”. Egüer, home que té esment de les bísties.
3. Bísties d’orella grossa. Muls, someres i ases.
4. “Salades”. Recurs per evitar dir “sagrades”
5. La reguarda. Guàrdia que feien els missatges a la possessió el cap de setmana.
6. Un quintar: 42 quilos, aproximadament.
7. Feixina: feixos de llenya prima.
8. Coll. Espai per on solen passar els ocells i on els caçadors paren els filats.
9. Salpàs (o Picansal). Visita que feia el rector a les cases en temps pasqual per a beneir-les.
10. Les Vermelletes: les monges trinitàries.
11. Veixigà. Dialectalisme de “veixigant” o emplastre per a produir una butllofa o elevació de la pell.

Back To Top
×Close search
Search