Homes i dones opinen sobre el 8M

El que els hem demanat:
1. Ets feminista?
2. Fas vaga dia 8?
3. Per què? Enumera els tres motius principals.
4. Creus que l’Ajuntament compleix de forma adequada en polítiques d’igualtat?
5. Creus que els darrers anys s’ha avançat en polítiques d’igualtat? O som en un moment d’involució?

Caterina Veny: “Ens continuen violant i matant”

1. Sí, d’essència i conviccions.
2. Sí.
3. Per androcentrisme educatiu, sanitari, cultural… per bretxa salarial i jubilació. Però sobretot, perquè ens continuen violant i matant.
4. Consider que hi posen voluntat… però no basta un programa d’actes. Cal incloure perspectiva de gènere a tots els departaments i traslladar-ho a la societat
5. Després de la vaga del 18, les polítiques d’igualtat no s’han mogut gaire. Per exemple, els homes no agafen els permisos per fer de pares, després del naixement del seu nadó. Vivim moment preocupants per l’ascens de l’ultradreta

Joan Estelrich: “Des de l’Ajuntament sembla que hi ha bona voluntat, però no accions concretes”

1. Sí, és cosa de tots.
2. No.
3. Aquesta vaga està pensada per visibilitzar que sense les dones el món s’atura. Com a professor, puc contribuir cobrint a les meves companyes a la feina, A més tenc l’oportunitat de treballar la problemàtica a classe perquè tants nins com nines en siguin més conscients
4. Sí, però pot fer més. L’ajuntament hauria de donar més suport a les iniciatives ciutadanes que treballen per empoderar la dona i superar el masclisme. Sembla que hi ha bona voluntat però no accions concretes.
5. Estam en un moment difícil. Si miram enrere hi ha hagut molt de canvi, però encara queda molt per fer. El problema principal és que hi ha un sector que nega la necessitat del feminisme.

Pedro Lechado: “No és d’estranyar que la dreta es mobilitzi, senyal que han perdut alguns privilegis”

1. Sí
2. Sí (o cobriré el torn a una dona que en faci)
3. Les vagues son una eina útil de reivindicació de la classe obrera ja que afecten al a producció del sistema capitalista. El moment històric actual crec que requereix la màxima mobilització possible de totes les persones conscienciades sense demanar-se massa els detalls que ens puguin diferenciar. Encara hi ha fortes diferències entre gèneres, i s’ha de lluitar molt perquè arribi a consolidar-se una societat feminista.
4. Complir la normativa, sí, pel que sé sí. Ara bé, tenint en compte les competències de l’Ajuntament, en molts de casos si no hi ha un canvi de model econòmic i social a nivell molt més profund no crec que es pugui arribar al 100% a l’objectiu. Potser s’han fet alguns avanços en paritat en les institucions, però en molts de casos es dóna un suport completament simbòlic
5. Cal recordar que la nostra situació és només una excepció durant la història i només en una part del món, això vol dir què és molt fràgil. Darrerament començam a debatre temes que ja haurien d’estar més que erradicats, i en molts d’aspectes. Veient la informació que circula avui en di, que encara hi hagi tanta desinformació amb temes com les denuncies falses, la diferència salarial, les professions heterogeneïtzades segons producció… Preocupa i molt. Certament no tot són punts negres, en temes de denúncies per violència masclista o en sensibilització de la població alguns avanços s’han fet, i no és d’estranyar que la dreta es mobilitzi, també és senyal que han perdut alguns privilègis. Crec que és un moment clau ara i molts d’anys vinents per a no cedir espai.

Cati Veny: “S’ha avançat, però encara queda molt”

1. Som feminista però també a la vegada defens l’autonomia de llibertat amb valors propis, d’igualtat, respecte, que tota persona mereix.
2. No faig vaga.
3. En ser de caire familiar, l’aspecte laboral i a totes les tasques que suposa el funcionament de la llar, sempre han estat compartides.
4. Sí.
5. S’ha avançat, però encara queda molt.

Maria Magdalena Ferrer: “Moltes dones lluiten dia a dia per un salari digne i unes condicions laborals justes”

1. Sí.
2. No faré vaga però si una concentració.
3. Reivindicar el feminisme i denunciar el sexisme. Participació en l’àmbit laboral per rompre el que s’anomena “sostre de vidre”. Reivindicar la conciliació familiar que marca el dia a dia de la maboria de dones treballadores
4. Com a moltes administracions encara resta molta feina a fer per aconseguir aquesta igualtat
5. Hem avançat però no és suficient des del moment que moltes dones lluiten dia a dia per un salari digne i unes condicions laborals justes.

Francesca Clar: “No hi hauria d’haver necessitat de ser feminista”

1. Crec que no hi hauria d’haver necessitat de ser feminista. És qüestió de respecte.
2. No faig vaga.
3. Tenc moltes ocasions per a reivindicar que homes i dones hem de tenir els mateixos drets i deures.
4. Sempre es pot fer més.
5. Es va avançant, però queda molt. L’educació té un paper molt important.

Ferran Montero: “S’ha de fer patent què pot passar si les dones deixen de fer el que fan cada dia”

1. Sí
2. No
3. – Sóc home
– Recolzaré amb el que pugui perque les dones del meu entorn puguin fer vaga.
-Aquest dia s’ha de fer patent què pot passar si les dones deixessin de fer el que fan a diari. No sols amb les activitats remunerades.
4. Crec que el Pla d’Igualtat que s’aprovà a mitjans 2018 és un bon començament. Ara veurem com es va duent a terme.
Una bona passa ha sigut la que permet que les dones puguin ballar en les danses tradicionals del municipi. Ara bé, per desgràcia, la seva participació en algunes es regeix per la decisió d’uns pocs. No resulta sorprenent que aquests siguin homes.
5. Seguim en la mateixa situació de sempre. Per molta (o poca) política que s’hagi fet seguim amb una desigualtat abismal. Aquest canvi sorgirà des de i per la societat. No esperem que els polítics ens ho solucionin, i menys amb el nou panorama polític que es presenta.