25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les dones. Actes, manifestacions, pancartes, minuts de silenci, manifests, pins a les camises, merchandising… Res a dir. Malauradament, fa pocs dies s’ha tornat a confirmar que tot això és necessari, imprescindible, diria jo.
20 de novembre, Dia Internacional dels Drets dels Infants. Sessió parlamentària amb al·lots i adolescents al Parlament de les Illes, actes interns a qualque institució que treballa amb la infància, algunes actuacions puntuals a centres escolars. Cap manifestació, ni pin, ni minut de silenci. Ans al contrari. Professionals de protecció de menors qüestionats en els mitjans de comunicació, que jutgen sense embuts la tasca, difícil i compromesa, dels treballadors que dediquen la seva feina diària a imaginar com poden protegir un infant del maltractament que rep per part d’aquelles persones que l’haurien d’emparar. Procediments judicials inacabables, revictimitzacions. Mirades adultistes al malestar infantil, que prioritzen els drets dels pares i donen sempre per bona la versió dels adults. Infravaloració del patiment silenciós dels infants. Patiment que sovint es tradueix en problemes greus de conducta que, a la vegada, la societat reprimeix amb càstigs i amb protestes socials. Rebuig a tenir centres de protecció prop de casa “perquè molesten”, potser perquè ens posen davant els ulls quelcom que no volem veure.
Reivindic una major consciència social cap al maltractament infantil. Les institucions públiques és cert que fan, cada cop més, un esforç per donar resposta a les necessitats dels infants maltractats, que hi dediquen pressupost i legislació, sempre insuficient però que camina progressivament. Però la societat continua mantenint una postura ambivalent front a una realitat potser encara massa desconeguda. Deman que institucions i organitzacions de la societat civil duguin al carrer el debat serè i compromès sobre el maltractament infantil, que promoguin xerrades i actes sobre el tema, per tal que poguem aconseguir que el patiment dels nins, les nines i els adolescents sigui quelcom que formi part, com ho fa ja la consciència sobre la violència cap a les dones, del discurs de partits polítics, entitats socials i, en definitiva, de tota la població.
Margalida Fons Galmés
