skip to Main Content

“Ibsen va posar el feminisme en escena l’any 1879 amb Casa de Nines per mostrar una realitat que encara existeix”

El clàssic del teatre contemporani Casa de nines arriba al Teatre de Manacor els dies 27, 28 i 29 de gener. Parlam d’aquesta proposta de producció i repartiment manacorins amb el seu director, Antoni Rosselló.

Casa de nines és un text del segle XIX. Què té d’actual?
No deixa de ser un drama domèstic modern. I allò que el fa interessant és el procés intern de la seva protagonista, na Nora, que sempre ha viscut com si fos una propietat dels seus pares o del seu marit i pren una decisió vital que marcarà un abans i un després. Decideix conèixer-se i deixar de banda el que els altres esperen d’ella.

Quin és el procés que viu la protagonista?
Els quatre personatges de l’obra cuinen un drama a foc lent. Na Nora sempre s’ha sentit com una pepa. És l’esposa i la mare de família exemplar. Però pren una decisió per ajudar el seu marit i la bena que duia als ulls cau. És llavors que descobrim una altra Nora. Diu coses que mai no havia pensat abans.

Allò que no es diu també és molt present a escena…
El teatre d’Ibsen se centra molt en els pensaments interns dels personatges. A vegades se l’ha definit com un teatre individualista. L’acció dels personatges serveix per explicar el que pensen i com actuen. L’argument gira al voltant de Nora, però també disseccionam el seu home, en Torvald. De cara a l’exterior és el cap ideal dels seus treballadors, el pare de família exemplar. Però en el fons tot és aparença i és un covard. Hi ha coses que no es diuen, però s’intueixen.

Ha estat difícil trobar el repartiment idoni?
Gens ni mica. És cert que sempre és complicat pensar en actrius i actors per a personatges tan complets, amb aquesta part emocional i psicològica que és tan important. Però amb na Melany Arias, en Jaume Mut, na Catalina Pou i en Sebastià Adrover tenc el millor repartiment que hauria pogut trobar. Plegats hem fet una feina molt xula. És una obra que com a actor o director no és fàcil treballar-la. Ha estat tota una aventura i hem passat molt de gust de tirar aquest projecte endavant. A més és una obra que és de factura cent per cent local i manacorina que compta amb el suport del Teatre de Manacor.

Què tenen els clàssics del teatre que t’atrauen tant i que t’engresquen com a director?
M’interessen les històries que tot i situar-se en un context diferent tenen similituds amb connexions amb la realitat que vivim avui dia. I tot i que Henrik Ibsen, que és noruec, va posar el feminisme en escena l’any 1879, Casa de nines mostra una realitat que encara existeix.

Però Ibsen va escriure un final obert…
El final és obert, però el missatge i la decisió de Nora de deixar-ho tot enrere per ser ella mateixa no pot ser més clar. Li fa vertigen, però decideix fer-ho i n’assumeix el preu.

En els teus muntatges la música hi té un paper important… Què hi sonarà a Casa de nines?
M’agrada utilitzar notes i melodies subtils per marcar punts d’inflexió. Intent que la música suggereixi coses, que expliqui. I hi ha hagut un parell de compositores noruegues que m’han ajudat a crear l’univers sonor de Casa de nines.

Back To Top
Search