Influir o no influir, és aquesta, la qüestió?

D’un temps ençà les persones hem pres un costum que segurament no ens podíem imaginar fa pocs anys. De fet, quan ens deien que tota la informació ens arribaria a través dels terminals de telefonia mòbil poc, o gens, ens ho arribàvem a creure. Avui, amb els telèfons mòbils podem pagar al súper, podem controlar els nostres comptes bancaris, comprar roba, mirar pel·lícules, seguir les notícies d’un canal televisiu, llegir el diari… Però sens dute una de les novetats que ha revolucionat les relacions socials entre les generacions més joves, i no tan joves, han estat les anomenades xarxes socials. El volum de negoci que mouen és sens dubte astronòmic. La majoria va començar amb Facebook, però la seguiren Twitter, després Instagram i ara més recentment d’altres com Tik Tok i la més especialitzada Twitch, o d’altres de “contactes íntims o sentimentals” com Tinder, Grinder o Badoo. Això a banda de Yotube, és clar.

Aquesta setmana hem volgut abordar què és un influencer, com s’arriba a ser-ho i si realment cal que hi hagi un moviment de negoci al seu entorn per poder arribar a dir que aquella persona és vertaderament influent. El que està clar és que amb una mica d’insistència i dedicació i amb dosis relatives d’originalitat, qui més qui menys es pot arribar a situar com una persona més o menys influent en el seu entorn més immediat. Entre el jovent hi ha moltes persones que amb una fotografia personal agradosa poden arribar a aconseguir centenars, fins i tot milers, de “m’agrades” al seu perfil. Però són influencers? En què influeixen? Quin producte arriben a “vendre” més enllà de la seva cara o el seu cos? El que determinarà que siguin o no influencers serà, sens dubte, la seva capacitat per modificar comportaments al seu entorn de seguidors, ja sigui ideològicament, ja sigui per la compra o interès sobre un determinat producte o servei.

Més enllà de la capacitat d’influència de cadascú, poc o molt, les xarxes socials poden ser vistes com un gran mostrador de persones on qui cerca la rellevància social la hi troba, com l’hauria trobada també a l’antiga manera, si així li hagués interessat. No tothom que vol ser influent socialment ho aconsegueix, tanmateix. I també caldrà esperar que, una vegada assentada aquesta febre virtual dins el territori de la quotidianitat, tornem de qualque forma a les velles maneres, al contacte humà, als actes presencials, a la conversa de tu a tu sense pantalles entremig, a les compres a la botiga de devora i a les relacions socials sense intermediaris. En el fons, la relació a través de les xarxes socials virtuals és una relació mediatitzada, amb intermediaris que determinen qui és més interessant per a nosaltres. Aprofitem els recursos que ens posen a l’abast, sí. Però no ens deixem entabanar per la immediatesa i la facilitat. La fruita feta madurar a la correguda sempre es podreix més aviat.