skip to Main Content

“Ja n’hi ha prou d’aquest silenci de més de vuitanta anys”

“Hi ha motius de memòria democràtica però també humanitaris: 85 anys després Francisca Alomar ja sabrà on dur un ram de flors a son pare. Qui pot estar en contra d’això?”. Així s’exclamava el delegat de Política Lingú´sitica Sebastià Llodrà a la presentació del cicle Obrir per tancar que ha organitzat l’Escola de Mallorquí i que s’encetava dilluns passat amb la ponència de Cesc Busquets, coordinador de l’excavació de Son Coletes i de la qual s’han obtingut ara els primers resultats visibles, i també impactants: la identificació de tres de les víctimes localitzades l’estiu passat.

Abans de la ponència de Busquets, però, tengué lloc una petita representaió teatral a càrrec de Sebastià Adrover i Salvador Miralles, els quals, dirigits per Antoni Rosselló, posaren veu i cos a textos d’Antoni Mus sobre elsdies de repressió feixista que visqué Manacor els anys de la guerra.

Busquets començà amb força: l’excavació de Son coletes “significava posar la repressió al descobert, es tractava d’un projecte pluridisciplinari per despertar silencis, ja n’hi ha prou d’aquest silenci de més de vuitanta anys”.

Busquets detallà totes les passes seguides abans d’assolir l’objectiu final de la troballa i identificació de restes. “Hem passat per la fase de documentació històrica, per l’arqueològica, perla d’arqueologia forense i finalment pels estudis genètics i la identificació”. “Gràcies a la feina de Pere Capellà, el pare Massot, Miquel Duran o Antoni Tugores, tenim un punt de partida molt important per continuar la tasca de recerca”.

El coordinador de l’excavació, sempre amb voluntat divulgativa i pedagògica, va repassar també l’origen de l’antic cementeri de Son Coletes, que es remunta a la pesta bubònica del 1820. “Calia un cementeri altenatiu a foravila. Per sort no hagué d’acollir cap víctima directa de la pesta, però sí que s’hi enterraren algunes persones per qüestions higièniques preventives”.

Precisament aquell vell cementeri aïllat de la població va servir també per traslladar-hi les execucions que el 1936 s’havien començat a l’antic cementeri del Pla de Son Mas. “Tots els morts de Son Coletes són morts extrajudicials”, remarcà amb contundència Busquets, que també recordà la importància de la troballa fotogràfica del catedràtic de la UIB Cels Garcia, gràcies a la qual es pogué ubicar amb tota certesa l’antic quadrilàter que delimitava el vell cementeri de Son Coletes, abans de la construcció de l’actual. Va ser així que es va trobar el basament de l’antiga creu central d’aquell vell lloc d’enterrament. “Només trobam allò que cercam, i només cercam allò que coneixem”, remarcà una vegada més Busquets. Es trobaren primer els cossos dels enterrats el 1820 però ben aviat sortiren primer les restes d’un sac amb ossos corresponents a diverses víctimes, i finalment unes síquies amb quatre cossos sobreposats i dos cossos corresponents a dues dones. En una nova síquia es trobaven sis cossos possiblement corresponents a milicians republicans desembarcats amb les tropes del capità Bayo.

D’entre tots aquests ossos, s’han pogut identificar les restes de Francesca Llull Font i de Francesca Sales Llull, mare i filla, i d’Antoni Alomar Mas, la filla petita del qual encara avui és viva. “Només per aquest fet, ja ha valgut la pena la recerca” conclogué emocionat Cesc Busquets.

Back To Top
×Close search
Search