[/pullquote]
Venim d’una època de crisi, però sembla que tothom en dóna la culpa al sector de la construcció, i encara més a Mallorca. Com ho expliques?
Ha estat la crisi més grossa que hem pogut viure i que viurem. Supòs que els qui governen ara en prendran mostra. El sector de la construcció abarca molts d’industrials, darrere nosaltres hi ha molta de gent. Per això ha afectat molta de gent i per això hi ha hagut aquest efecte dòmino.
Però aquesta crisi… ha acabat?
L’hostaleria bat rècords. I mentrestant a la gent li costa sobreviure. La crisi no ha acabat. Les empreses hem baixat un quaranta per cent durant aquests anys, però ara ja no en desapareixen més. També s’ha de tenir en compte que es fa molta de feina part davall el preu de mercat. Les empreses estan sota mínims. I sobretot les empreses que feien feina per l’estat, que en lloc de donar llum han donat fum. Hi ha moltes empreses que no han cobrat del govern. I això és lleig, és com un fill que pega a son pare.
I dius que es fa feina part davall el preu real de mercat.
Si no fos així continuaríem en caiguda lliure. I aquí encara hi hem d’afegir el problema de la insularitat. No basta dir que hem de posar i hem de crear empreses… La matèria primera s’ha de dur de fora i després ho has de tornar a treure… Tot s’encareix més.
La construcció, fins fa molt poc, va anar íntimament lligada a l’especulació amb el valor del sòl.
Sí. La gent va canviar d’ofici i es varen fer promotors. Una cosa és fer sabates i l’altra és vendre pisos. No hi havia professionalitat. Ara com a mínim, els qui quedam som els qui hem aguantat més el cop i ho hem sabut fer millor els qui som més professionals.
Parlem de Manacor. Per què tots estam tant d’acord que és un poble lleig?
Perquè per dedins les cases estan ben acabades, però per defora deixàvem els cantons sense referir. Hi devia haver permissivitat perquè la gent ho pogués fer.
Igualment, crida l’atenció, aquest fet.
És que la gent pensa que “quan jo estic bé dedins, a defora ja no hi ha res que hi importi”. Fa falta més cultura solidària estètica amb el poble, en aquest sentit.
(Som a sa Bassa i giram la mirada cap a la mastodòntica finca de Can Coca). Amb això al centre neuràlgic de Manacor és difícil tenir un poble guapo. O no?
Això ho hauria de comprar l’Ajuntament, i s’hauria de fer qualque cosa. Amb això d’aquesta manera el centre és irrecuperable, si volem arribar a una harmonia de poble.
La normativa serveix per a res?
S’hi basen els arquitectes per fer els seus projectes. Però no és el que demana el poble.
I que és el que necessita el poble?
Habitatges més petits, de seixanta metres. Aquí, amb la legislació vigent, ens hem de regir per menys habitatges, més grossos i, per tant, més cars.
Aprofitant les cases buides del centre.
Als afores de Manacor no hi ha negoci.El que tenim consensuat amb el nostre gremi, el que ens agradaria és que Manacor començas a fer feina de dedins cap a defora, que començàs pel centre i ja arribarà a defora.
Com es pot aconseguir això?
El potencial és que Manacor comenci a tornar una ciutat més turística. Es tracta d’embellir una zona perquè veim que hi ha negoci.
Però passejant pel centre és ple de cases que cauen perquè els seus propietaris no tenen recursos per envestir l’obra.
Insistesc, es tracta de dividir-ho en habitatges més petits. Com que ara mateix no és negoci, ningú vol restaurar una casa vella. A Manacor 1.000 persones més al centre hi caben.
Això és cosa del Pla General. Ho arreglaria?
Nosaltres el que volem és que surti és una normativa clara, que es posin d’acord i que hi hagi seguretat jurídica. I és clar, que facin el que nosaltres pensam que hem de fer, si ens volen escoltar. El negoci del centre passa perquè Manacor torni guapo. S’ha de començar a posar la primera pedra. Ara és un bon moment, tenim una oportunitat històrica. Amb l’acadèmia de tennis que obrirà Rafel Nadal, el poble hauria de poder respondre a aquesta nova demanda. La veritat, ara mateix, si no fos per la feinada que fan els comerciants del centre… haurien de tenir un sobresou de l’Ajuntament pel que fan per dinamitzar el centre.
Som un poble lleig de gent guapa.
Sí, és que s’ha de canviar el concepte. Ja que Manacor és referent culturalment, també s’hauria de canviar el concepte quant a la seva estètica. Hi ha un desequilibri entre cultura i estètica. I això ho hem de fer entre tots. Si hem de fer una campanya “Manacor, posa’t guapo” com Barcelona la feim.
Insistesc: què hi pot fer l’Ajuntament, o el govern? Que les cases caiguin sembla més una qüestió de manca de voluntat o capacitat privada…
La recaptació de l’ecotaxa es podria reinvertir per embellir i agafar avantatge envers als altres països. Hi ha subvencions, que es queden al barri antic de Palma. És ben hora que es donin subvencions per arreglar les façanes, per canviar les persianes, per posar quatre cossiols, tancar carrers al trànsit…
Ets optimista?
El que em sap greu és la mentalitat aquesta de “Manacor no té cura”. Jo el que pens és que tenim molt de marge de millora. Podem ajudar que els arquitectes joves que no tenen feina participin a embellir zones, amb un concurs públic, per aportar idees.
Vols afegir res més?
Sí. Que de grans superfícies no n’hem de fer. Manacor és una ciutat que ho té tot: tenim la mar a dotze quilòmetres, tenim un potencial enorme, i l’hem de fer valer: el disseny no està lligat amb els doblers, està lligat amb les idees i amb el bon gust, i és aquí on hem d’esmolar la punta.
