La pintora Catalina Julve (Manacor, 1972) presenta l’exposició “Xalet”, ubicada a Sa Màniga, i rep el New Talent Award a la fira Drawing Room de Portugal.
Acabes de guanyar el premi New Talent Drawing Award a la fira d’art Drawing Room, de Portugal. Com va ser l’experiència de participar en la fira i què significa per a tu aquest guardó?
Era la meva estrena en una fira fora del país. Tot i que la meva obra ja havia estat exposada anteriorment en una fira de Bèlgica, jo no hi vaig ser present i l’experiència que tenia era la d’una visitant, no pas com a artista amb obra exposada. Òbviament, el guardó ha millorat l’experiència. És d’agrair la tasca de l’Institut d’Estudis Baleàrics en la projecció exterior dels creatius de les Illes. Sense aquesta convocatòria jo no hagués anat a Lisboa i tampoc hagués optat al premi. Aquesta era una fira exportada de Madrid a Lisboa on la majoria de galeries promocionen artistes portuguesos i on el mercat és especialment difícil, ja que ells defensen prioritàriament els artistes locals. Per aquest motiu, valor tant el premi.
Aquest reconeixement et permetrà fer una residència artística a la Fábrica Portuguesa de Lápis Viarco i una estada a l’Oliva Creative Factory. Tens pensat ja quin tema o temes hi investigaràs? Quins són els plans?
Encara no ho sé i, de fet, crec que ho decidiré allà. La fàbrica et proporciona tot el material necessari per investigar amb els estris que ells produeixen. Hem de pensar que es tracta d’una fàbrica de materials fets amb grafit: llapis, barres de conté, sanguines, aquarel:les… L’experiència comporta una investigació a través d’aquests materials i l’entorn o el propi llenguatge personal de cada artista. Tenint en compte que jo treball el dibuix des de l’arxiu i la memòria històrica, tal vegada serà el moment de fer-ho des d’una mirada més transversal. Ja ho veurem… També m’agrada improvisar!
Gràcies a un premi, també, el XXIV Certamen de Pintura de Son Carrió (2023), has pogut muntar l’exposició “Xalet” a l’Auditori Sa Màniga. Quin és el fil conceptual que uneix les peces?
Les obres de l’exposició de Sa Màniga són una fugida del llenguatge figuratiu, i per a mi el concepte que sustenta la mostra és aquest. Tenia un desig de defugir de la interpretació de l’arxiu fotogràfic i gaudir d’una experiència amb l’instint i l’inventari de quasi 30 anys de recerca a través de la representació de la figura humana. Per jo era talment com abocar-me al precipici i executar des de registres que he treballat molt poc, però al cap i a la fi la figuració i l’abstracció caminen juntes, o així ho veig jo.
M’ho vaig plantejar com un des-aprendre, després de tants anys de relació a vegades massa rigorosa amb l’acte creatiu. Ho necessitava, no dependre de la fotografia i, tanmateix, donar valor a la composició i el color com a eines constructores. No tenc la sensació d’haver abandonat cap llenguatge i tampoc d’haver-me’n descobert un altre, al cap i a la fi són capes de feina acumulades i sovint cerquen el seu lloc per fe-se presents en el procés creatiu.
I per què has triat la tècnica del monotip?
El monotip és una tècnica pictòrica aplicada a l’ús del tòrcul. Per jo és pintura, però la seva pràctica conté el misteri de l’estampa i no saps mai com sortirà. La premsa, la tinta i el tòrcul intervenen a vegades arbitràriament i si vols jugar al joc de l’atzar i aprofitar les sorpreses que et donen aquests tres elements, ja tens un fil d’on estirar. Per tant, així com en la pintura entesa com tela amb bastidor tens un diàleg continu, perquè ho visualitzes tot i prens desicions. Amb el tòrcul, hi ha un moment que l’obra et fuig de les mans. I aquest fet propicia l’acte creatiu sense pensar, que és com tocar amb un dit el cel. Una pintura pensada per no pensar.
Quins reptes artístics et vares imposar per a compondre aquesta exposició?
El repte que em vaig proposar era no repetir-me. No amanerar-me. Passar-mo bé i no pensar. Produir molta obra tota del mateix format i no mirar-me-la massa. De fet, quan les estampes eren eixutes ja les guardava per no tenir-les davant i jutjar-les. És un exercici que faig sovint els darrers anys, arraconar l’obra un temps i valorar-la més endavant. La mirada és una altra i sempre és més honesta.
Al catàleg de l’exposició Antoni Sansó et col·loca dins el corrent del constructivisme (El Lissitzsky, Ródtxenko), però jo també hi veig traces de l’expressionisme abstracte (Mark Rothko, Willem De Kooning). Has cercat dins aquestes tradicions o més aviat has fet una feina més de recerca interior?
Tots aquests artistes que anomenes són referents meus, sobretot en De Kooning, i la referència constructivista va més lligada al motiu representat i la manera de construir els espais. No pensava en cap d’ells quan obrava, però els referents suren, és inevitable. La recerca ha estat absoluta, sense cap referència que no fos jo mateixa i el meu desig d’exploració. Treballar amb el tòrcul si no ets un gravador habitual et permet aquestes experimentacions, que són fruit moltes vegades de l’atzar i la necessitat d’invertar-te solucions en una tècnica que no domines.
Sansó defineix les obres exposades a “Xalet” com a “pintura mental feta realitat”, en contrast amb la “imatge real”. Realitat i figuració estan relacionades intrínsecament? L’intel·lecte, en canvi, és informe, abstracte? Tenen forma, les idees?
Jo crec que tot és el mateix: figuració, abstracció…Veig la pintura com un camp estès, unes vegades més reconeixible i altres menys, però no per això menys evocador. La mirada de l’altre remodela l’obra, i se la fa seva o no, depèn del pensament de cadascú. L’espectador fa la seva aportació en l’acte de mirar, cadascú amb el seu intelecte. No sé si tenen forma, les idees. Pensque primer és la forma i després la idea, almenys amb la meva manera de fer habitual. Per jo la imatge, la visió, l’experiència o l’acció desprenen la idea i no a l’inrevés.
Quins altres projectes tens?
Tenc en marxa una escultura de gran format per a un projecte petit i també una sèrie de gravats i litografies. I ben segur que emprendré un projecte sobre els forns de calç de la Serra de Tramuntana. I tot això a curt termini…
