Joan Carreras (Barcelona, 1973) és actor de teatre, cinema i televisió. Actualment participa a La Bona Persona de Sezuan, la darrera producció de La Perla 29. Parlam amb ell sobre aquest espectacle, que es podrà veure a l’Auditori de Manacor els dies 24 i 25 de març.
De què tracta La Bona Persona de Sezuan?
La Bona Persona de Sezuan és un conte que va escriure Bertolt Brecht per parlar sobre si l’ésser humà té encara el valor de conservar les persones bones. La història és tan senzilla com una faula: tres déus apareixen a la terra, concretament en una província inventada de la Xina, a Sezuan, i allà intenten salvar la humanitat, intentant aconseguir trobar una persona bona. Si no troben cap persona bona, potser desistiran de ser els déus que els humans esperen que siguin.
I la troben?
Sí. Només una, que és la Xen Te, una prostituta que viu a les barriades de Sezuan. A partir d’aquí comença la lluita interna de la Xen Te, que veu la dificultat que significa ser bona en un món de dolents. Ella veu que la maldat moltes vegades es premia més que la bondat. I tot això es lliga amb molt sentit de l’humor i es va passant per tots els estats possibles del teatre… És com els contes quan els expliques als teus fills.
Al final es tracta de trobar l’essència de la bondat…
El tema és aquest. La dificultat que vol dir intentar mantenir-se sempre dins dels termes de la bonhomia: intentar ser bo en un món on impera, de manera salvatge, la maldat. De fet el personatge de Xen Te, que interpreta Clara Segura, es desdobla en un altre personatge, un cosí inventat que fa ella mateixa. Aquest personatge s’anomena Xui Ta i que és radicalment diferent del que és la Xen Te. Ella és bona, caritativa, simpàtica i el cosí és tot el contrari: un explotador malcarat. Finalment en Xui Ta acaba “devorant” una mica la Xen Te i aquesta és una mica la paràbola de la història de Brecht: com la maldat és capaç de menjar-se la bondat.
És un clàssic però tracta temes molt actuals, no?
Jo crec que els grans escrpitors clàssics, la meravella que els caracteritza és que perduren en el temps. Això és una cosa bona però d’altra banda, també té una part dolenta. La tristesa és, que si aquests grans temes perduren, és perquè els éssers humans estem repetint els mateixos errors d’una manera cíclica, des que el món és món. Fem exactament que fa 500 anys, no hem après res.
Un dels objectius de Brecht era crear consciència política a través de les seves obres. És així amb La Bona Persona de Sezuan?
Sí. Brecht sempre sostenia un missatge a través del text o de la peça, amb un contingut altament social. Sempre destacava les diferències socials, l’explotació de l’obrer… Brecht fa demanar-te per què el poderós ha de ser el poderós o per què el pobre ha de ser pobre. En aquest sentit a vegades hi ha por de fer Brecht perquè es té la sensació que tot ja s’ha dit més d’una vegada però està molt bé que a vegades ens tornem a demanar coses tan senzilles com aquesta… És una manera de recordar-nos que l’error és aquest: la discriminació, la diferència social…
El teu personatge, l’aviador Sun, quin paper juga?
La Xen Te s’enamora de l’aviador Sun i ell el que vol, per sobre de tot i de tothom, volar perquè és un aviador que no té avió. Sun necessita desesperadament volar i serà capaç de passar fins i tot per sobre de l’amor. De fet Sun introdueix aquest gran tema: l’amor com un estat de fragilitat extrema, molt necessari però també una heroïcitat, perquè a vegades no ens el podem permetre.
Havies treballat abans amb Clara Segura?
Sí, amb la Clara vam estudiar plegats a l’Institut però feia molts anys que no coincidíem. Ha estat una experiència fantàstica, amb ella i amb tot l’equip que ha proposat Broggi perquè té molt a veure amb la meva manera de viure el teatre: des del joc, la complicitat, l’humor, la complicitat…
Com ha estat el procés d’assaig?
Ha estat una molt bona experiència i ens ho estem passant molt bé. Tothom ha fet de tot i hi ha hagut molt la sensació què tu mateix podies vestir el personatge. Ha sigut un gran treball en equip amb molta feina darrera però una feina molt còmplice. Ha estat un dels processos d’assaig més macos que he viscut i pens que si aquest procés es crea amb aquesta confiança, la gran majoria de vegades el resultat serà bo.
Té la il·luminació i l’escenografia característiques de Broggi. Quin paper hi juguen?
Bàsic. A mi personalment m’agrada molt quan un director deixa la seva empremta visual i estètica en els espectacles i efectivament tant il·luminació com escenografia són molt seves. Els actors sembla que estiguin pintats sobre de l’escenari, l’escenografia és tota de fusta amb diferents tamisats i les projeccions que s’hi van fent embolcallen molt l’espectador… Això té molt a veure a l’hora de crear la sensació de conte de la que parlàvem al principi. És molt agradable de veure, han aconseguit una feina fantàstica.
I també hi ha música en directe. Com es plasma a l’escenari tot això?
En Joan Garriga i la seva banda han fet la proposta musical i és una peça fonamental per completar l’espectacle. Brecht feia servir molta música en els seus espectacles i el que hem fet ha estat una proposta diferent, que mescla molts estils i també de creació pròpia. A més, els músics són excepcionals.
Feia una vintena d’anys que no es representava La Bona Persona de Sezuan en català. És un repte interpretatiu?
Jo no vaig veure la versió de fa 20 anys perquè no m’agrada sentir-me influenciat pel treball d’altres actors però sí, és un repte. Fa molt de temps que no es fa i a més Brecht és un autor que és molt mal·leable i has de tenir molt clar com fer-ho. Sobretot diria que és una necessitat, pels temes que tracta l’obra però també s’ha de tenir en compte que no deixa de ser un conte que ja coneixem, no només per la història sinó pel que es diu.
