Skip to content

Joan March o la controvèrsia mallorquina

Ho diu Toni Gomila en la interessant entrevista que ens ha concedit aquesta setmana per parlar de Reis del món, el muntatge teatral fet a partir de la novel·la homònima de Sebastià Alzamora i en què ell mateix interpreta el gegant financer margalidà: “Sabia establir unes lleialtats molt fortes”. Sí, en general, Joan March, més que en la por, o en el respecte, que segur que també n’infonia, basava la seva fortalesa en aquestes lleialtats “insubornables”. De fet, és curiós que per a les coses importants sempre es va enrevoltar de mallorquins. També ho és que fos ell qui de qualque manera certificà la definitiva mort, si més no l’econòmica, de l’antic règim mallorquí, un sistema medievalitzant que es va allargar fins ben entrat el segle XX.

Com ja passava amb els senyors, Joan March, en assolir tot el poder que va assolir, va esdevenir també un senyor, aquell referent d’actitud paternalista amb els més febles i que era venerat, en general, per una gran part de les classes populars, submises i crèdules de la bondat del poderós magnat margalidà.

D’una forma o d’una altra, qui més qui menys dins la primera meitat del segle XX va tenir qualque casta de relació amb March i els seus “negocis”, entre els quals la mitologia popular ressalta sempre el del contraban. En deim mitologia perque potser s’ha destacat més això que una altra cosa, però que hi havia contraban, i que el contraban estava vinculat amb les actuacions de Joan March i el seu entorn no en té res, de mite. És ben veraç, com bé ho demostra l’entrevista al pagès que publicam aquesta setmana també de forma anònima.

Sigui com sigui, la gran controvèrsia vinculada a March és en la imatge que es té d’ell avui en ple segle XXI. Hi ha una fascinació cap al personatge, una idolatria per qualcú que sortint del no res va ser capaç de bastir una de les més grans fortunes mundials, i sobretot, esdevenir una persona amb tant de poder que va ser fins i tot capaç de manejar el destí de l’Estat espanyol i del món sencer, amb la seva intervenció a la guerra civil espanyola i a la Segona Guerra Mundial. D’altres converteixen aquesta fascinació en una natural repugnància per un personatge que no va tenir escrúpols a l’hora d’actuar per engrandir la pròpia fortuna i per assegurar-se les lleialtats de què parlàvem més amunt.

Més que revisar la història de Joan March, potser el que caldria revisar és la visió que en tenim els mallorquins, d’un personatge que s’avé tant amb una determinada manera general de ser dels mallorquins…

Back To Top
Search