Joan Servera (1963) és una persona polifacètica: fotògraf professional, músic i apassionat de l’art i la cultura. Forma part del grup musical Tramudança, durant un temps fou gerent del Teatre de Manacor i també va estar dins del món polític.
Et dediques a la música i a la fotografia: quina formació tens? Ets autodidacta?
A la música no m’hi dedic professionalment des de fa 20 anys però mai he deixat de fer classes. Pel que fa a la fotografia, quan vaig començar hi havia dues associacions de fotografia i allà fèiem cursos, màsters, etcètera i bevíem de gent professional de gent de Barcelona i de Madrid.
Et dediques a fer allò que més t’agrada fer?
No. M’agradava molt fer fotos però les noves tècniques digitals han posat a l’abast de tothom el fet de poder pitjar un botó i fotografiar va més enllà. Fotografiar significa tenir una idea i seguint uns paràmetres tècnics, plasmar allò que tu tens dins del cap. Fotografiar és escriure amb llum, abans no es podia rectificar, la feina a canviat molt des de fa 20 anys. No vull dir que aquestes noves eines no serveixin però s’ha perdut la professionalització de la fotografia.
També toques amb un grup de música, Tramudança.
Sí. Vaig començar amb classes de solfeig i guitarra, i amb els anys em vaig posar amb altres grups musicals com el Perles i Coves… AmbTramudança ja fa 37 anys que funciona. Hi ha hagut baixes de membres i noves incorporacions però seguim endavant.
Estàs implicat amb s’Agrícola? Quin és el teu paper allà?
No he format mai part de la directiva. La meva feina és de col·laborador total: anar-hi i fer fotos dels actes i enviar-les a premsa però hi estic molt en contacte.
Entenc idò que tens una certa sensibilitat cap al món de l’art i la cultura, no?
Sí. Jo trob que hi ha molta mancança de cultura i sempre intent donar suport a tot allò que puc.
Mancança només a Manacor o en general?
A jo em preocupa molt Manacor. Per exemple ahir vaig haver d’anar a un concert de cap d’any a Felanitx perquè a Manacor no en feien… Crec que hi ha una manca greu de cultura al nostre poble. Jo pas molt de gust d’anar a ajudar a s’Agrícola però m’agradaria molt més que hi hagués associacions de joves no radicals que es dediquessin a fer coses pel poble. Hi ha molt pocs joves que s’interessin per la política, per l’art…
Què creus que fa falta per remeiar això?
Primer de tot, la part política, que són els qui tenen la paella pel mànec. Manacor no és una ciutat petita, és un poble gros: té sentiment de poble però els problemes d’una ciutat i la política no s’ha adaptat a això. D’altra banda, això no vol dir que no hi hagi funcionaris que facin bé la seva feina… També hi ha el teatre de Manacor i la Institució Mossèn Alcover, que fan una feinada… però des de la delegació de cultura, crec no es fa res.
No creus que sigui per manca de pressupost?
No! Per exemple, d’aquí a 5 mesos venen les Fires i Festes i fa 20 anys que es fan igual, es podrien dir “Tradicionales Ferias y Fiestas”. Si agafes un programa antic i un programa d’ara veuràs com és igual. No podem fer les coses igual que fa 20 anys perquè els que participen no són els mateixos i els que ho miren tampoc. Manacor, en aquest sentit se salva per la gran quantitat de col•lectius de majors d’edat que organitzen coses… Una festa viva ha d’anar evolucionant segons les directrius del poble.
Parlant de tradicions… Un dels teus treballs més polèmics fou el reportatge del dimoni gros amb Aline al Perlas y Cuevas. Ho tornaries a fer?
Sí. La gent que es va sentir ofesa és gent que no sap llegir fotografia: has de començar per un costat i acabar per l’altre i et dirà moltes coses. Aquestes fotos eren delicades però per jo defensaven la dona al cent per cent. Jo fins i tot tenia ganes de fer una exposició perquè la meva intenció era presentar la dona no com un objecte sexual sinó per damunt del dimoni. En cap moment es va voler ofendre ningú. El cos humà s’utilitza en molts anuncis, moltes dones surten despullades i és una part de reclam publicitari.
Sí… Però el dimoni no sortia despullat, només era la dona que mostrava el cos. Com tu mateix has dit, el cos de la dona és un reclam publicitari…
En aquells moments era la dona que guanyava el dimoni amb els seus encants. Jo no em sent masclista, sempre he estat sota la tutela de dones i les meves millors amistats són dones, consider que les que fan més feina culturalment són les dones… Potser fins i tot els homes ens hauríem de plantejar fer una associació d’homes marginats! No pot ser que els joves visquin així com hem viscut els vells: tant de bo desapareguessin grups de gais, lesbianes… Tots som persones per igual. Han mort 47 persones. Què té més si són dones o homes? Tots som persones… Per exemple, a s’Agrícola estan intentant que hi entrin més dones però les que entren van molt carregades de feina i no ho poden assumir… Mentre els homes jubilats no tenen feines, les dones encara que estiguin jubilades segueixen…
Les dones segueixen tenint més càrrega de feina…
Exacte. Jo voldria pensar que els joves estan més integrats en aquest sentit, amb la família però podria ser que encara hi hagi masclisme dins la joventut.
Canviem de tema: creus que és compatible la nostra pervivència com a poble dins del marc espanyol?
No és que sigui compatible és que nosaltres formam part del nucli d’Espanya. Jo estic en contra de la independència de Catalunya perquè allà és on jo em sentia bé. Ells se’n volen anar i nosaltres hem de quedar… Potser parlaria de manera diferent si ens haguessin dit “ei, Illes Balears i País Valencià us ajuntau amb nosaltres?” però ja hem partit de la idea que ells se’n van i nosaltres quedam.
Estaries a favor de la independència idò si l’estratègia fos unitària dels Països Catalans?
Tal vegada sí. A jo m’uneixen més coses amb els Països Catalans que no amb Madrid o Extremadura però no em sent malament dins d’Espanya, com no em sent malament dins d’Europa.
Quina seria per tu la relació ideal Espanya – Mallorca?
Una que tengués en compte la insularitat, crec que això és la base de tot.. Aquí és on fracassen tots els polítics: han de seguir la disciplina de partit.
D’altra banda, has estat en política durant molts anys i ara sembla que te n’has allunyat. Per què?
Afiliat només he estat al PP i vaig ser fundador d’ALM. Dins del PP em vaig sentir molt bé perquè en aquells moments la cultura estava a zero i amb en Joan Barceló, el primer Director de Política Lingüística, vaig passar molt de gust per la feina feta en l’àmbit cultural. Ara estic desconnectat però m’agradaria tornar a entrar en política.
Però hi ha res que et convenci?
No hi ha cap partit. Jo crec que seria ideal fer llistes obertes i que es poguessin votar a persones. Estaria a gust en un partit on es cuidés la imatge, on hi hagi renovació cada 6 o 8 anys… Crec que aquest immobilisme és negatiu per la societat. Hi ha gent fabulosa, si es pogués fer una llista amb gent de tots els partits…
Què creus que passarà al maig?
Dependrà de les campanyes polítiques. M’agradaria molt que en Toni Pastor fes les paus amb na Catalina perquè, sense cap dubte, el partit tendria molt d’èxit.
