Jostissi de Carreró és un nou llargmetratge que sorgeix de la mà de Sebastià Rubí, Antoni Sansó, Víctor Riera i Carlos Pachón. Els quatre amics van unir forces amb els cineastes Pedro Miralles i Joan Maties Miralles per donar vida al projecte que s’estrena dia 25 a l’Auditori de Manacor. Parlam amb quatre dels membres de la pel·lícula.
Com sorgeix la idea de fer una pel·lícula?
Víctor Riera: Sempre ens ha agradat veure pel·lícules dolentes amb els amics i hi va haver un documental de la productora Cannon que ens va marcar molt. Amb això, ens vàrem posar a escriure un guió, que inicialment havia de ser una pel·lícula de zombis. Tot plegat va fer una metastàsi brutal.
Sebastià Rubí: Sí. A en Víctor, en Toni i a jo ens va pegar per fer un curtmetratge. Jo tenia un petit esquema inspirat en la saga de pel·lícules Deathwish d’en Charles Bronson. I la qüestió era traslladar aquesta trama a Porto Cristo. Aquesta idea ens pareixia més senzilla de dur a terme en comparació a la dels zombis i vàrem decidir tirar-ho endavant. La paradoxa és que ens hem acabat complicant la vida terriblement i ha acabat essent un llargmetratge. Després d’uns inicis molt tortuosos, vàrem tenir la sort de topar amb els germans Miralles i la seva experiència en aquest camp. Això va fer que ampliàssim molt el guió, els mitjans dels quals disposàvem i el que havia de ser una broma entre amics s’ha convertit en un llargmetratge.
Com us posau en contacte amb els germans Miralles?
SR: Fa devers quatre anys vàrem fer un pòster de la pel·lícula i els vàrem repartir a la festa de Renou Col·lectiu de Porto Cristo. En Pedro i en Maties eren per allà i de qualque manera, els vàrem fer creure que hi havia feina avançada però no teníem res més. Aquest és l’autèntic orígen.
VR: Ens van oferir el seu suport i els equips de què disposaven. Després de conèixer-los ens vàrem quedar amb l’opció de convèncer-los perquè entrassin al projecte o acabar penjant un vídeo a Youtube amb un curtmetratge de tres amics.
SR: Sí, la pel·lícula ha estat possible gràcies a la seva implicació.
De què va Jostissi de Carreró?
Antoni Sansó: En Golam, que és el protagonista, feia molt de temps que era fora i no havia trepitjat Porto Cristo. Quan ve es troba que està envaït per una banda de delinqüents. Davant d’aquesta situació, decideix agafar les armes i prendre’s fer justícia per la seva banda.
SR: El guió també se’n va anar molt i té elements de tot: ciència-ficció, d’”Espasa i bruixeria”, arts marcials… No és com Deathwish, és una gamberrada.
VR: Funciona com una espècie de metaficció i homenatge permanent a cine, dibuixos animats, juguetes… Volem que es reconegui, hi ha referències explícites a molts elements.
En quina època s’ambienta?
AS: És un Porto Cristo distòpic.
PM: És indefinible. “Jostissi de carreró” no està ambientada en una època, està ambientada en una altra dimensió.
VR: És una batedora de coses que ens agraden i ens fan gràcia.
SR: És també un homenatge a Porto Cristo, amb localitzacions i personatges reals. Surt gent coneguda d’aquí, fent d’ells mateixos. Esperam que això dispari el turisme!
Com així escriviu “jostissi”?
SR: Ets la primera periodista que ens fa aquesta pregunta! “Jostissi” no pretén ser justícia mal escrit sinó que vol ser un nou concepte creat a propòsit per aquesta pel·lícula. Volem que sigui una marca i s’ha d’escriure així.
AS: També ho posam així perquè ens fa gràcia quan es diuen totes aquestes paraules mal dites com “jostissi” o “jodici” per exemple.
SR: Tota la pel·lícula està xerrada tal com es xerra al carrer, no hi ha cap mena de concessió a la correcció lingüística.
Entra una mica amb aquesta dinàmica de sèrie B idò.
PM: Sí. És una gamberrada, no té cap moment de serietat.
VR: I una farsa total. No es pot agafar com quelcom real.
AS: No te la pots prendre seriosament.
Com us heu finançat?
AS: Pràcticament tot autofinançat. Ara estam fent crowdfunding per mirar de rescabalar quatre doblers i poder pagar a tota la gent que ens ha ajudat.
Pedro Miralles: Sí, bàsicament volem intentar remunerar, sobretot els músics. De moment només tenim 800 euros recaptats.
VR: Des del minut zero no volíem saber res de subvencions, sabem que la pel·lícula és insubvencionable.
PM: Hem tengut la sort que el meu germà i jo fa anys que invertim en equip i n’hem pogut disposar sinó hauria estat inviable.
SR: De fet, si la gent vol saber de nosaltres ens pot trobar a Facebook i ben aviat també tendrem disponible la pàgina web jostissidecarrero.com. I si a més volen col·laborar, el crowdfunding encara està en marxa a través de la pàgina gofundme. Tothom que col·labori sortirà als crèdits de la pel·lícula.
Tota la postproducció és feta vostra?
PM: Sí. Tot el que està fet fora de set està fet per nosaltres, excepte dels temes musicals.
SR: La feina gruixada és dels germans Miralles i tota la resta ha estat gràcies a petites col·laboracions però són col·laboracions de luxe.
El dia 25 féu la presentació al Teatre de Manacor. Teniu res més tancat per més endavant?
SR: Sí. Dia 4, 6 i 11 de febrer a les 20 h hi haurà sessions als multicines de Manacor i les entrades estaran a la venda a partir de Sant Antoni. Després, el dia 20 de febrer també hi haurà projecció al Cine Ciutat de Palma. De moment no tenim res més tancat però la farem rodar més.
PM: Hem fet una prova de projecció al cinema i es veu bastant bé.
Com ho heu fet per aconseguir els actors i les actrius?
VR: Amics i col·laboradors però hi ha gent amb experiència.
PM: Sí. Hi ha gent que ha fet feina en el món del teatre i es nota. El protagonista és en Joan Sebastià Parera i la meva condició va ser que en Joan Gelabert “Fil” fos l’antagonista.
SR: També hi ha n’Alain Carrasco, na Bàrbara Llull i na Marga Ros, que també tenen experiència en aquest camp.
