skip to Main Content

«Jutipiris és com un diari personal, un triple disc amb 33 cançons que si fossin iguals serien insuportables!»

Roger Pistola presenta Jutipiris. Un triple disc d’edició limitada i ple de cançons optimistes que es podrà sentir per primer pic a Manacor dissabte dia 5 de març a partir de les 21 h a S’ESCAT.

Què és Jutipiris?

És una paraula bella, que vol dir fer carusses. Les ganyotes són diferents facetes d’un mateix i aquest triple disc és estilísticament molt variat i heterogeni. Jutipiris són 33 cançons i si fossin totes iguals serien insuportables!

Per on transiten aquesta trentena de cançons?

Reflecteixen una etapa vital. Són com un diari i de fet vaig compondre i gravar casi cada cançó en un mateix dia. De fet el llibret és com un dietari i devora la lletra de cada cançó hi ha la data en què la vaig escriure. Tot el procés per fer aquest disc va començar durant el confinament i com les emocions que tots hem viscut en aquest temps, les cançons varien del rock al pop, passant fins i tot per ritmes de samba.

Notarem si has travessat la pandèmia de forma feliç o trista?

Tot me va aplegar a fora vila i he estat massa bé! Les cançons no són tristotes, potser la més pessimista és Totes ses crisis s’assemblen, però la resta no ho són…

També hi ha un homenatge a l’escriptor manacorí Gabriel Galmés en forma de cançó, no és així?

Sí, la cançó es titula El rei de la selva, que és un dels llibres seus més famosos. Crec que és un escriptor brillant però un poc oblidat. Jo el vaig conèixer de petit i el record com en els seus textos: divertit, sarcàstic i molt rialla. I amb aquesta cançó he volgut fer una interpretació de la novel·la sencera.

Com es fa per enregistrar un disc en temps d’aïllament?

Ho he fet tot jo, tota la instrumentació i els arranjaments són meus. He enregistrat la majoria de cançons el mateix dia que les escrivia. He volgut reflectir aquell moment precís, l’estat d’ànim en què va néixer tot. I pel que fa als arranjaments m’he esplaiat. He experimentat amb instruments que no havia fet servir mai, com el lapsteel, que és una guitarra de 10 cordes que es toca en posició horitzontal, o el glockenspiel, una espècie de xilòfon metàl·lic. Hi he dedicat jornades infinites però tot està ple de detalls.

I aviat podrem gaudir d’aquestes 33 cançons de Jutipiris i d’una edició del disc ben especial…

Sí, hem fet una edició molt limitada. Només 100 exemplars i molt acurats. És una manera d’agraïr el seu suport a la gent que encara confia en el format físic. Les cançons sonaran per primer pic en públic a s’Escat. És una manera de donar suport a aquest espai on constantment s’hi fan concerts i que neix d’un grup de gent amb ganes de fer música i de fer per la música.

I ja prepares la banda per dur a girar aquest Jutipiris?

En aquest primer concert seré jo tot sol en format acústic. Però ja estam organitzant tota la banda amb n’Àngel Ríos a la bateria, en Simó Femenies al baix, n’Esteve Huguet a la guitarra i en Joan Vila als teclats. Volem fer sonar les noves cançons durant la primavera i l’estiu.

Has fet moltes cançons i un triple disc en poc temps. Continuarà aquest ritme de producció?

No, ara fa mesos que no faig cap cançó. Faig guaret i rotació de cultius. Hem de viure noves experiències per poder fer-ne cançons. De moment tenc la composició aparcada i estic centrat en la promoció disc i en el final dels meus estudis al conservatori.

 

 

 

 

 

 

Back To Top
Search