skip to Main Content

La capella de la Puríssima Concepció de la Reial Parròquia de Nostra Senyora dels Dolors de Manacor

Andreu Gabriel Veny i Miró presentà aquesta comunicació sobre la capella de la Puríssima de la Reial Parròquia de Nostra Senyora dels Dolors ha estat mereixedora de l’atenció d’alguns autors en les seves obres vinculades amb la història del temple de Manacor.
Fent una recerca, se n’han trobat fins a sis que feien esment del retaule de la Puríssima, del nou temple i del seu impulsor, el rector Rubí (Cabrer Lliteras; Cortès i Forteza; Lliteras Vives; Nicolau Martínez).
Pel que fa a l’autoria de les pintures actuals de la capella de la Puríssima, s’ha descobert una entrada sobre Pere Barceló a La Gran enciclopèdia de Mallorca que serveix per a donar-lo a conèixer i fer valdre la seva obra.
Per entendre tot l’entrellat de la capella de la Puríssima de Manacor, cal explicar que el temple parroquial amenaçava ruïna per diversos llocs i havia quedat petit per aixoplugar la població. Per això, l’any 1890, el rector Rubí començaria la construcció del nou temple neogòtic substituint l’anterior, obra que duraria fins al 1940. Molts estaven en contra.
L’any 1877, trobant-se ja el temple gòtic en un estat de ruïna avançat, l’ecònom Santandreu fa construir una quarta capella fonda, i en aquest cas havia de ser estreta. Pel que fa al retaule de la Puríssima el moble fou fet per l’escultor Pere Joan Riera sota projecte del P. Miquel Alcover S. J. –germà de Mn. Antoni M. Alcover–, d’estil neogòtic, en conjunt amb el temple gòtic al qual anava destinat.
Segons la fotografia de què es disposa, no sembla que el retaule sigui daurat, sinó més aviat del color de la fusta, tot i que també pot semblar, pel joc d’ombres que fa la fotografia, que es tracti d’una obra policromada. La fotografia és extreta de l’Abans de Manacor, recull fotogràfic 1880-1970.
Cal tenir present que la capella de la Puríssima actualment es troba al creuer dret. Els frescs formen un tríptic de manera que a la pintura central, on hi ha la talla de la Mare de Déu, hi ha representada al voltant de la talla la disputa del dogma de la Immaculada Concepció. A la part esquerra de la pintura central trobam representada la disputa de com es va viure a Mallorca. Mostra d’això n’és el fet que hi descobrim diversos personatges de l’illa com el beat Ramon Llull, que sempre defensà aquest dogma, sant Alonso Rodríguez agenollat amb el rosari i diversos reis entre els quals podrem trobar Jaume I, com també Felip II. A més, s’hi representa la façana de la Catedral de Mallorca.
A la part dreta de la mateixa pintura central, hi trobam representat el papa Pius IX a Sant Pere del Vaticà debatent amb teòlegs el mateix dogma. A la part superior del mateix fresc central, hi apareix Jesucrist enviant l’Arcàngel sant Miquel per defensar la seva mare de la serp (el mal), i, més amunt, altres àngels emportant-se l’arca de l’aliança. En la pintura de la part esquerra, hi ha dos nivells: el terrenal i el celestial. En el terrenal hi podem veure el papa coronant un quadre de Santa Maria a davant l’altar de Sant Pere del Vaticà, envoltat de personatges amb vestits regionals d’Espanya. Així, podem veure un aragonès portant el pendó de la marededéu del Pilar, una valenciana portant un pendó amb dos devots venerant la creu i un escolà amb la bandera espanyola amb una marededéu. Destaca el mallorquí amb la bandera de la Mare de Déu de Lluc, una mallorquina amb la bandera de la Mare de Déu de la Salut –patrona de Palma– i un ermità de la congregació diocesana de Mallorca de Sant Antoni i Sant Pau portant la bandera de la marededéu del santuari de Bonany. A la part celestial hi veiem la Santíssima Trinitat coronant Santa Maria.
A la pintura de la dreta, també dividida en dos nivells, hi trobem el papa Pius IX envoltat de tots els estaments eclesiàstics i de banderes d’arreu del món. Segons les fonts orals en aquest tríptic hi descobrim diferents retrats de manacorins del moment.
Per altra banda, la capella de la Puríssima de Manacor podria ser un antecedent i, fins i tot, una influència a la reforma de Gaudí a la Seu de Mallorca, per la qual cosa encara és més necessari fer-ne un estudi acurat.

Back To Top
Search