Martí March (Pollença, 1954) és doctor en ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona. Des de fa quatre anys llargs és conseller d’Educació en el Govern de Francina Armengol. Parlam amb ell de la nova situació creada a escoles i instituts arran del decret de l’estat d’alarma.
Amb quina previsió fa feina ara mateix la Conselleria?
M’agradaria tenir totes les respostes, però el que ens condiciona és l’emergència sanitària. Veig probable que aquests quinze dies d’ara s’allarguin. Nosaltres en aquests moments hem donat unes instruccions i en preparam unes altres per a l’avaluació final. Una possibilitat, que veig complicada, seria la reincorporació el mes de maig. Una altra possibilitat seria la incorporació al juny, però amb el curs ja acabat. A Wuhan el retorn a la vida normal es fa de forma molt progressiva.A mitjan maig farà seixanta dies d’aquesta situació. Però el que tenim clar és que el curs no s’allargarà. Com a molt, allargaríem les classes una mica al juny per a segon de batxillerat.
No es preveu un juliol lectiu, per tant?
No. Pensa que ara som en període lectiu i que la gent fa activitats. És evident que amb aquesta perspectiva el curs segueix en condicions distintes.
Com s’organitza una Conselleria administrativament amb tanta de gent confinada a casa?
Com podem. Utilitzam més que mai les videoconferències, tant per a reunions internes com amb el ministeri. Del contacte amb els directors dels centres se’n cuiden els inspectors. Com et deia, preparam les instruccions per a l’avaluació final, i volem comptar amb la màxima complicitat de tota la comunitat, que sigui una eina consensuada. I no volem que cap nin pugui patir una situació de desigualtat pel moment que vivim
Però és clar que aquesta tercera avaluació no podrà ser com les altres, ateses les circumstàncies. Ni s’ha treballat presencialment, ni es pot assegurar que tots els infants i joves tenguin accés a tota la informació.
El que volem és que tot això no vagi en contra de l’alumne. L’aprovació automàtica no és possible. Ens plantejam una sèrie d’accions. Podríem fer PAE (Programa d’Acompanyament Escolar) durant l’estiu; repassar continguts d’aquest final de curs en el primer trimestre del curs vinent, per assegurar que els alumnes que per raons culturals, econòmiques, de vulnerabilitat familiar… no hagin pogut seguir el ritme d’aquestes darreres setmanes. Ens plantejam que hi hagi un procés de reforçament educatiu.
Podria ser la convocatòria d’exàmens de setembre una nova via a tenir en compte de cara a l’avaluació final?
És un escenari possible, però s’hauria d’acabar de concretar. Ja passa amb les proves d’accés a la universitat, que seran els 7, 8 i 9 de juliol i faran l’extraordinari al setembre.
La selectivitat s’haurà de ser adaptada a l’excepcionalitat del moment…
Estam convençuts que si el mes de juny la situació fos normal o en procés de normalització, els primers que s’incorporarien serien els cursos més grans, universitat i batxillerat i evitant qualsevol massificació. El que es va plantejar en una reunió de les comunitats autònomes amb el ministeri va ser ajornar proves de selectivitat, sense canvis en l’estructura dels exàmens, però amb més opcionalitat, perquè els alumnes no poden examinar-se d’una cosa que no han estudiat.
El paper de les famílies, sobretot en les edats més primerenques deu haver estat cabdal, aquests dies.
Cal tenir present que no és el mateix infantil, que primària, que ESO. Hi havia centes que ja estaven molt preparats. I d’altres que pel context social, de zones en què les famílies són molt vulnerables, anaven més enrere en la feina de digitalització. Nosaltres miram d’assegurar que tots els recursos que l’administració educativa té estiguin a l’abast de tots els centres, i això no passa per tot. El professorat fa una feina brutal, i també les famílies. Tothom s’ha adaptat a la nova situació. Per a les víctimes de l’encletxa digital, per posar un exemple, s’utilitzen policies tutors per fer arribar el material a aquestes famílies. Qualque dia hem de posar en valor aquesta feinada. Hem de posar en valor l’esforç encomiable de tota la comunitat educativa. Ens preocupam per tothom, des dels centres es telefona a les famílies per assegurar que no queden alumnes desastesos. Des d’inspecció educativa miram d’aclarir quantes famílies tenen problemes d’accés a la comunicació digital.
Com es resolen, aquests problemes?
Amb la cessió d’Ipads, chrombooks i altre material informàtic que hi hagi als centres per a alumnat de batxillerat i FP. Seria agosarat i demagògic dir que arribarem a tothom, però feim una feina per intentar que ningú quedi defora. Fins i tot mirarem de fer-los arribar targetes SIM amb dades, si n’han de menester. També hem de tenir present que el que ens vendrà després serà una crisi social i econòmica brutal. Per això ja feim arribar targetes de prepagament per als infants que tenien beques menjador, i feim feina per identificar famílies que a partir d’ara puguin tenir problemes fins i tot d’alimentació.
Hi ha hagut queixes per part de famílies i alumnes que havien de fer més feina ara a casa que quan anaven a l’institut.
Té una certa lògica que això passàs. Amb l’impacte d’aquest trencament amb l’aprenentatge presencial, al principi és possible que una part del professorat es passàs de frenada. Cal tenir present que el que ens interessa ara és consolidar continguts, i que hi hagi un retorn en la relació amb l’alumnat, per veure si s’ha comprès la tasca encomanada i s’ha fet com es demanava. Però ara la gent s’ha tranquil·litzat i s’ha organitzat millor. I això no vol dir que encara no hi hagi qualque docent que proposi un excés d’activitats. Però està clar que no podem fer fer més coses que les que fèiem presencialment. Els alumnes també han de tenir temps de no fer res i ja hem dit que el període de Pasqua sigui de descans, tant per als alumnes com per als professors.
S’han ajornat les oposicions.
Sí, i érem de les poques comunitats que havíem fet el procés de posar-les en marxa. Faltaven dos dies per tancar el termini d’inscripció quan es va decretar l’estat d’alarma i teníem 3.600 persones inscrites. En els dos dies que resten podríem arribar fàcilment a les 4.000. Les postposam al 2021, però reclamam a Madrid de poder treure les mateixes places que trèiem, o fins i tot alguna més. Començàrem amb un 37 per cent d’interins i volem acabar la legislatura amb un 15.
Com es gestionen les substitucions i els interinatges aquests dies?
No és el mateix cobrir una substitució en situació de presencialitat que ara. Com no ho és tampoc fer-ho a primària que a segon de batxillerat. En qualsevol cas, no hi ha cap tipus de retallada. Sí que hem aturat la tramitació de la nova llista d’interins per al curs que ve, però la reprendrem tot d’una que s’aixequi l’estat d’alarma. Els interins no perdran els seus drets, i al setembre tothom, funcionaris i interins, ha de ser al seu lloc de feina.
L’estat haurà d’aportar molts de doblers per revertir la crisi que ens ve damunt. Ho pagarà l’educació? Ja hi ha campanes de retallades?
La situació econòmica que ve és una situació econòmica dura, si no hi ha una ajuda europea, i veig que a Europa molts de països van a la seva. La idea d’unió europea es desfà de cada vegada més, i pel que hem vist, llegit i constatat, Europa no està per fer una política comuna que ajudi tothom. és evident que si l’activitat ecoòmica els Hem d’aprendre de la crisi de 2008, aleshores es desmantellaren un seguit de serveis públics. Ara veim com els serveis públics són vists com a fonamentals, la sanitat, l’educació, els serveis socials… No he sentit campanes de retallades, tot i que a ningú se li escapa que haurem de reestructurar pressuposts. No serà un temps fàcil, i en favor de la igualtat social i econòmica no hi ha d’haver retallades. La sortida reclama una dimensió europea, de governança de la globalització. Estic preocupat, però crec que tot això ens menarà a una socialdemocratització del sistema.
