skip to Main Content

“La connexió amb les emocions defineix els meus concerts”

Marion Deprez (Kortrijk -Flandes-, 1992) va néixer a Bèlgica i va crèixer entre el seu lloc d’origen i Mallorca. Fa deu anys que va començar a fer música amb Room for three, i en fa prop de quatre que ha emprès en solitari l’aventura de viure de la música i per la música. Divendres ens ho mostrarà a Sa Màniga

Com ha influït en la teva carrera musical que cresquessis entre Bèlgica i Mallorca?
Que els meus pares siguin belgues fa que tengui molta influència de la música anglesa, perquè allà n’hi escolten molta. De fet, gairebé tota la meva música és en anglès. Els meus pares tots dos escoltaven molta de música. Ara, a més, fa bastant poquet que he començat a fer també cançons en castellà. Supòs que tot està relacionat amb el teu moment vital i amb les relacions que fas…

Com són les teves lletres, parteixen de l’experiència personal, idò?
Les meves lletres, sí, estan molt relacionades amb la meva vida personal, amb el que m’ha passat a la vida, i per això sempre hi ha un missatge darrere, perquè explic les coses que sent i els processos que dic. Per fer una cançó no m’assec i dic: “Ara escriuré sobre això”. Són composicions molt lliures. No sé mai de quin tema parlaré, quan em pos a compondre.

La pregunta del milió per als profans en la creació musical. Per a tu què és primer la lletra o la música, en el procés de composició?
Generalment em sol venir una idea de guitarra i hi ha alguna cosa que em passa pel cor i em fa dir: “Això té alguna cosa bona”. I així vaig entrant en bucle. La composició és simultània en música i lletra.

Dius que les teves cançons són branques d’un mateix arbre. Supòs que deu ser, precisament, perquè són reflexions molt personals teves.
Sí, i també perquè les sent com en constant creixement. I sent que les branques cada vegada són més grosses. Totes les meves composicions formen part de la meva vida. La música per a mi de fet és això, el llenguatge que m’ajuda a connectar amb les emocions, d’una manera no tan mental i sí més intuïtiva i més de cor. Hi ha un component terapèutic…

Una connexió de les cançons amb les teves emocions. I també amb les del públic? Són uns concerts emocionals, els teus?
El que defineix els meus concerts és justament això. Em mostr tal com som. M’agrada contar les coses que hi ha darrere les cançons. En el retorn que em fa el públic dels concerts molts em confirmen que la meva música els connecta amb les seves emocions, encara que allò que les generi els sigui totalment aliè. Això és el que fa la música especial i bonica.

Has emprès carrera en solitari, però igualment t’acompanya qualcú, en els teus concerts?
Generalment és un projecte solista. Tot tota sola amb una loopera que m’ajuda per fer alguns cors. En un futur hi ha un projecte de tenir dos formats, un de solista i un altre d’acompanyada, perquè de vegades enyor tocar amb músics.

Et dediques professionalment a la música. El concert en solitari és una forma, també d’abaratir costs?
Quan vaig començar jo tenia un grup abans que es deia Run for free, amb el qual em vaig iniciar en la música. Era un grup amateur i quan m’hi vaig voler dedicar professionalment no va ser possible. Va coincidir amb un boom o un interès o una admiració en el concepte de la dona que fa coses i les fa tota sola. Em vaig aprofitar un poc d’aquesta ratxa i em va anar bé. I es va crear el que estic fent. No hi havia més motius que aquests.

Hi ha tots els recursos a l’abast perquè els músics professionals pugueu sobreviure?
No hi ha recursos suficients, calen més ajudes. Hi ha moltíssims de grups i moltíssima de gent que fa música. A tots els bars hi ha música. Vaig començar tocant per 50 euros. Però si ho fas així, has de fer moltíssims de concerts o ho fas com a hobbi. Jo faig assajos per millorar el que faig, i crear un producte que valgui la pena, que sigui professional, i això em va permetre apujar el catxé. Això em va tancar portes als bars, però me’n va obrir d’altres. He sentit que a nivell vocacional he vengut a fer música. I fins ara he arribat a final de mes. Faig tallers de cant com a complement, perquè ho havia deixat, i ho enyorava. I em va bé per a l’hivern i la tardor, que és quan menys demanda de concerts hi ha.

Encara no tens disc en solitari…
Està en projecte. Tenc dos temes al canal de Youtube que aniran al disc, que serà molt important per a la meva carrera i per a la meva vida.

Back To Top
Search