La construcció d’un món infernal dins l’imaginari col·lectiu: L’infern i el dimoni a les rondalles mallorquines d’Antoni M. Alcover

M. Magdalena Gelabert va descriure a construcció d’un imaginari col·lectiu vinculat a l’infern i a la figura del dimoni es va construint al llarg del temps i es va fixant en les diverses manifestacions folklòriques. Les rondalles, pel fet de ser un gènere narratiu, permeten l’expansió de les descripcions i la recreació de situacions que s’expliquen de manera detallada.
La figura del dimoni és molt present a l’imaginari popular i n’és una bona mostra l’enorme quantitat d’expressions, frases fetes, refranys i dites populars que l’esmenten. A l’aplec de rondalles d’Alcover n’hi apareixen de tota mena, ja que precisament l’autor es recrea en l’ús de la llengua tan complet i ric com és possible. Aquests usos demostren la força d’aquesta figura maligna que ens acompanya en el dia a dia i en les tasques quotidianes i el feim present tant per témer-lo com per esperonar-nos a superar-lo.
Alguns exemples són: “Val més matinejar que a missa anar”, un dels casos destacats en el qual trobam una panoràmica molt clara de com es conta sobre els dimonis, de com actuen i com s’interrelacionen, segons la visió d’Alcover. L’entrada de l’infern és davant un penyalar que feia un aboca de cova disforja amb unes grandioses barreres de ferro. El dimoni gros apareix més esmentat que no descrit. Si és a l’infern, sol ocupar un tron com a símbol de la seva posició de poder i la resta de dimonis li tenen por.
A En Salom i es batle l’infern es troba a la boca d’un avenc. De vegades, sol jugar a cartes i sempre guanya, excepte quan les cartes són màgiques com és el cas de les que té “Es jai de sa barraqueta”, perquè els hi ha donades el Bon Jesús. Altres vegades anava acompanyat d’ànimes que se’n du cap a l’infern, ja que el seu objectiu màxim és aquest.
És designat com “el dimoni” i no com “un dimoni”, és la figura genèrica que els encarna tots i representa el mal. A la rondalla de “Na Blancaflor”, el dimoni el s’enduu perquè sa mare és un exemple de mal casada i estava molt enfadada.
Hi ha una notable varietat de dimonis menors que apareixen les rondalles, en destaquen alguns: dimoni cucarell: els dimonis boiets són trapelles i no es poden aturar de botar i de moure’s, necessiten fer feines constantment. Es tracta d’un personatge ben dibuixat i viu a les rondalles mallorquines d’Antoni M. Alcover i n’és un dels més característics. Els dimonis presenten diverses tipologies que abracen des de les figures grotesques fins a les terrorífiques. Apareix la figura del dimoni semblant a un senyorot-dimoni a “En Pere Poca por”, “Una madona que enganà el dimoni”… Resumint, trobarem els noms del Dimoni gros, el Dimoni, Satanàs, Barrufet, Banyeta verda, Vell orquès; fins als dimonis menors esmentats: Cucarell, boiets, senyorots dimonis…
Per altra banda, a l’aplec de rondalles mallorquines d’Antoni M. Alcover l’infern apareix dibuixat com un espai més i els personatges hi poden accedir fàcilment. Per exemple, a la rondalla «S’anellet» T569 ALC. GG. V (2009, 211-245), l’heroi hi ha d’anar a dur un present de matances i se’n va amb el senalló en mà caminant i demanant entresenyes fins que hi arriba i l’hi deixa.
En general, l’infern se situa dins una cova. Les interpretacions sobre el significat simbòlic de les coves són molt diverses i depenen del context en el qual es troben. En principi, les coves solen constituir la porta misteriosa a un món subterrani (Biedermann 2013, 141), una mena de portal sagrat que ens condueix cap a un altre món que tant pot ser interpretat com un espai extern i meravellós en el qual habiten les deïtats o que amaga tresors i riqueses; com també es pot interpretar com la representació de l’espai interior, de l’inconscient.
Ben diferents són els dimonis que apareixen a altres tipus de rondalles que es troben dins la sèrie «Bruixes, bruixots i follets», aquí el dimoni hi apareix com una figura aterridora que espanta qui l’invoca i se’l deixa actuar, l’única sortida que hi ha és invocar i resar a Déu i dur damunt elements protectors i beneïts com la creu o escapularis.