“La Covid-19 ha generat una situació d’emergència econòmica sense precedents”

Marta Giorgini (Palma, 1995) llicenciada en Història de l’Art i màster en comunicació cultural. Actualment es troba confinada a Filipines juntament amb la seva parella, ja que quan va esclatar la crisi sanitària estaven fent un voluntariat a la Kalipay Negrense Foundation, una organització sense ànim de lucre que treballa per donar una segona oportunitat als nins i nines de l’Illa de Negros. Parlam amb ella sobre la situació allà i el crowdfunding que han iniciat per evitar el tancament de la fundació.

Com viviu la situació de la Covid-19 a Filipines?
La situació del coronavirus ens va enganxar per sorpresa mentre fèiem el voluntariat aquí. Tot va anar molt ràpidament però automàticament vam prendre la decisió de no marxar perquè teníem clar que la fundació necessitava la nostra ajuda i nosaltres volíem ser-hi.

Com és el vostre dia a dia?
No podem sortir del centre però estem al mig del camp i per ara estem bé i no ens sentim angoixats. El nostre dia a dia es basa a fer activitats amb els nens, com per exemple meditació o jocs. A més ara estem treballant en el crowdfunding.

Com va el crowdfunding? Heu aconseguit l’objectiu?
El portem millor del que esperàvem, ens està sorprenent molt la solidaritat de la gent que dóna diners per ajudar, sense pensar-s’ho. Ara per ara portem gairebé 4.000 euros. L’objectiu del repte són 10.000 perquè el centre necessita entre 10 i 15 mil euros per superar el mes. Tota ajuda és benvinguda i som conscients que la situació a Espanya tampoc és fàcil i que hi ha molta gent que primer mira per ella mateixa però esperem recaptar tant com sigui possible. Tothom que vulgui fer alguna aportació ho pot fer entrant a la web migranodearena.org i cercant salvem Kalipay.

Quina situació viuen els infants de la fundació?
La situació de crisi generada per la Covid-19 ha provocat que més d’un 90% de les persones que donaven diners a Kalipay hagin deixat de fer-ho i ha generat una situació d’emergència econòmica sense precedents que pot desembocar en el seu tancament. Si això passa, els 100 nens i nenes que en depenen tornaran al carrer i perdran el seu dret a tenir una llar, aliments, educació, protecció i, en definitiva, la seva infància.

Quins són els plans de futur, un cop hagi passat tot i es permeti la mobilitat?
Un cop hagi passat tot tenim pensat marxar de Filipines però encara no sabem si tornarem a Espanya. Tot dependrà de com avanci la situació.