“La creació artística a través del llenguatge no està només en mans de l’alta cultura”

Bàrbara Sagrera (Felanitx, 1974) és doctora en filologia catalana i actualment exerceix com a gerent de la Institució Pública Antoni Maria Alcover. Amb la seva tesi guanyà el premi Ciutat de Manacor d’Assaig 2017, que s’ha presentat aquesta setmana a Manacor i que es presentarà també a Palma el 22 de maig i a Felanitx el 30. En parlam amb aquesta treballadora incansable.

Què abasta el terme fraseologia?
Inclou grups més o menys fixos de paraules que tenen un sentit idiomàtic o una càrrega semàntica addicional que els fa diferents dels fragments de discurs lliure. Podríem incloure aquest conjunt d’informacions al mateix nivell que les paraules, només que en són grups.

Que poden ser de dimensions diferents…
Sí, des d’un sintagma nominal de dues paraules a una oració completa.

D’on surt el terme fraseologia?
És una manera econòmica d’anomenar tots aquests fragments de discurs repetit que tradicionalment frases fetes, refranys, dites, aforismes, parèmies, locucions. El fet que això sigui discurs repetit fa que quan nosaltres els utilitzam no estiguin vinculades o lligades directament a un context, sinó que el fet que hagin adquirit aquest valor abstracte les fa aptes per ser emprades a molts de contextos diferents. Quan deim “està més content que un pasco”, a una societat laica, és útil, però ningú pensa en l’origen, com ningú pensa en l’etimologia de les paraules. Aquestes expressions són trossets fossilitzats, i això fa que incloguin paraules que per ventura han caigut en desús. Moltes d’aquestes expressions demostren la capacitat creativa dels humans, dels individus, la creació artística a través del llenguatge no està en mans només de l’alta cultura.

Què pretén aquest Corpus?
De cap manera pretén recuperar expressions que han caigut en desús perquè no són necessàries. No vaig fer treball de camp, no he fet entrevistes. L’objectiu era explicar i fer entendre quina funció lingúística i pragmàtica té la fraseologia a un idioma. És un element de les llengües que compleix una determinada funció. Quan vaig voler analitzar aquesta producció necessitava un corpus prou ampli per treure construccions fiables. Per això vaig consultar les fonts que jo considerava que en aquell moment contenien més unitats fraseològiques: les Rondalles d’Alcover, el DCVB, les rondalles menorquines, les eivissenques, les de l’Arxiduc, i el Cançoner del pare Ginard. I vaig arreplegar 18.000 entrades. Pens que no se li feia justícia perquè provenia de la llengua col·loquial, i llengua col·loquial i correcció són compatibles.

Quan fas el buidatge, com ho fas perquè una unitat no et passi per malla?
Hi ha una interferència en el discurs lliure. Quan produïm un discurs i agafam un fragment que no és nostre, l’oient percep que el locutor i l’enunciador no és el mateix. Mentre tenguem capacitat creativa vol dir que una llengua és sana. actualment està minvada per la manera de comunicar-nos, que s’ha simplificat molt, també perquè està molt interferida. Molta gent utilitza fraseologia en castellà. Dóna molta credibilitat a l’emissor irrompre amb una unitat fraseològica, un refrany, una comparació… Però alerta, si això produeix un comentari metalingüístic, és perquè ha deixat de funcionar…

Què podem aprendre, del Corpus?
Té dues lectures: d’una banda, pots aprendre quina funció i sentit té la fraseologia dins un sistema lingüístic. La capacitat creativa dels humans… hi ha expressions que són metàfores pures com ara “lladrar estels dins un bassiot” o “fer retxes dins l’aigua”. Però per una altra banda, per a un lector que no l’interessi la part lingüística també hi ha cadascuna de les unitats en si. La diferència amb altres reculls és que jo he fet una classificació des del punt de vista estructural i de discurs.

Expliques el significat i l’origen de la unitat a cada entrada?
No, només s’hi explica el significat. Encara que n’hi ha que són molt transparents.

Com neix una unitat fraseològica?
És el mateix procés que qualsevol producció popular: producció individual, acceptació, assimilació, s’oblida l’origen i l’autor, i la unitat ja és apta com a tal.

Qui en pot ser usuari, d’aquest Corpus?
Jo volia contribuir a fer valorar la llengua catalana com a sistema i demostrar que tenim un bagatge fraseològic molt ric, i això és sinònim de capacitat creativa. Tant el podran emprar estudiosos de la llengua, com escolars, com parlants i interessats.

Vols afegir res més?
N’hi ha que es pensen que tot aquest bagatge és una cosa sense importància, i estic farta que gent com el Casta en facin befa. Als manuals de retòrica hi surten les mateixes figures que podem trobar en la nostra fraseologia. D’altra banda, també m’agradaria dir que és molt interessant com els glosadors empre la fraseologia i en fan un procés de desautomatització.