“La dansa fomenta la inclusió i el sentiment de comunitat, i és un canal per expressar sense paraules”

Lola Lloberas (Barcelona, 1977) és professora de dansa a l’Escola Municipal de Música i Dansa de Manacor. L’entrevistam perquè ens expliqui com ha estat la seva trajectòria i perquè ens doni la seva opinió sobre l’estat de salut de la dansa al municipi.

Com resumiries la teva trajectòria?
He tingut una vida súper apassionant, amb la dansa. Vaig començar amb 4 anys i quan en tenia 15 em va agafar una productora, Maxmusic, i anava de gira amb cantants de prestigi de l’època. Era el moment d’auge de la música de la “ruta del bakalao”. Vaig anar per Europa, a Estats Units, vaig estar a teatres a Barcelona, a Madrid vaig treballar al circ de la família Aragó, vaig fer televisió… Finalment, vaig estudiar Coreografia Contemporània a València i vaig aterrar a Mallorca. Me vaig enamorar de l’illa i hi vaig muntar una escola, S’Altell. Després, una mica fatigada de la vida d’empresària, vaig presentar un projecte de dansa moderna a l’Escola de Música i me’l van acceptar. Actualment tenc una norantena d’alumnes, ha apujat molt, la demanda!

I quins altres projectes tens, a més d’ensenyar a l’escola?
Tenc diversos projectes relacionats amb l’educació, que és el que realment em motiva. En tenim un, per exemple, amb l’artista Marina Cànovas que es diu “El moviment de l’art” i tracta de treballar els artistes de renom a través del cos i fent grans formats de pintura amb el cos mateix. El Baluard, per exemple, ens l’ha acollit i ha anat molt bé.

Per què creus que és necessària la dansa, com a eina educativa?
És que, a través del moviment, ho pots estudiar tot. I entendre vivencialment tots els conceptes intel·lectuals que t’imaginis. Jo mateixa era incapaç d’asseure’m al pupitre i aprendre intel·lectualment, com els altres. En canvi, la dansa m’ha permès expressar-me sense paraules, superar els traumes, exterioritzar sentiments, etc. L’inconscient ens surt a través del moviment. Ens fa obrir-nos i fomenta la inclusió i la comunitat. La dansa estat un canal on he pugut ser jo i estar en aquest món.

La dansa, doncs, és molt més àmplia i diversa del que solem pensar, no?
És que ens hem de treure del cap aquesta idea que la dansa és el tutú i el ballet, únicament. Qualsevol moviment en l’espai i en el temps, amb música i un sentit, es converteix en dansa.

Com veus l’estat de salut de la dansa a Mallorca i, en general, a Catalunya i Espanya?
A Catalunya hi ha un teixit important, molta inversió, de l’Institut del Teatre han sortit grandíssims ballarins i ballarines, però és que fa 50 anys, que s’hi dediquen! A Balears tenim el problema que hi ha molta gent que vol ballar, però falta oferta acadèmica reglada i oficial: no es pot estudiar dansa contemporània, se n’han d’anar a fora. A mi m’agradaria que els alumnes hi poguessin tenir accés. Un grau elemental de dansa contemporània a Manacor seria increïble! Però hi ha problemes d’infraestructura i de dotació econòmica.