Skip to content

“La gent de Manacor sent els Cossiers com una cosa seva i és per estar-ne orgullosos”

Parlam amb Sebastià Galmés (Manacor 1967), coordinador fins enguany dels Cossiers de Manacor, que, després de 8 anys al capdavant, creu que hi ha bon relleu i que és moment de deixar la gestió en mans noves.

Dilluns passat, 27 de novembre, els cossiers rebéreu, a l’Escola Municipal de Mallorquí, i per part de l’Ajuntament, un reconeixement per la vostra dedicació. Què significa això per a vosaltres?
Sí, és un reconeixement per a les persones que ballen, però en realitat el podem fer extensiu a tothom que ve als assajos i que participa en l’entorn dels Cossiers d’una manera o una altra. És cert que n’hi ha uns que surten a ballar, però som molts que hi participam i un dia pot sortir un i un altre dia un altre.

Quin valor li donau al fet que cada any, el dia del pregó de les Fires i Festes de Primavera i el dia de la festa del Sant Crist els Cossiers surtin i omplin de cultura popular els carrers de la ciutat?
Noltros sortim dos pics a l’any. Abans, quan jo vaig començar, érem pocs, i ara és un gust. La gent surt, vol participar i venir a veure els Cossiers. Fa uns anys no despertàvem tant interès, però ara és una altra cosa; crec que la gent de Manacor sent els cossiers com una cosa seva i això és per estar-ne orgullosos.

Dius que a Manacor la gent sent els Cossiers com una cosa pròpia…
Sí, és cert que a pobles com Algaida i Montuïri, on els cossiers no van aturar de ballar durant la postguerra, els cossiers són un símbol important. A Manacor, un poble més gran, amb moltes barriades, es fa més difícil acostar els cossiers a totes les barriades del poble, i això fa que la visibilitat que puguem tenir no sigui tan gran. Aturar tota l’activitat del poble perquè ballen els Cossiers genera molt d’impacte, però a Manacor és impossible. Així i tot, no ens podem queixar. Abans sortíem a ballar i fèiem pocs balls, el dia de la festa del Sant Crist, per exemple, ballàvem dins l’església, i ara ballam quatre hores. Molta gent ens demana d’on surt la dama i on és el primer ball, però també n’hi ha molta que es va incorporant pel camí. Tothom que és de Manacor, ha sentit a xerrar dels Cossiers.

Quin rol creis que teniu els col·lectius que impulsau la cultura popular en la confecció de la identitat del municipi?
Crec que a Manacor podem estar ben orgullosos. Tant els Moretons, com els Indis o els Gegants, per dir-ne alguns a més dels Cossiers, hem pogut fer una mica de feina per revitalitzar la cultura popular, que diguem. Hi ha gent jove que hi participa, amb visions diferents, i això és molt valuós. A més, l’Escola Municipal de Mallorquí fa anys que fa feina per al foment de la nostra cultura.

“Hem intentat tractar el tema de la participació de les dones als Cossiers com una cosa normal”

Parlem ara de la normalització de la dona en la participació en la cultura popular. Veim que darrerament han anat guanyant espai de visibilitat i han pogut assumir certs rols amb caràcter simbòlic, quan fa sols uns anys això era impensable. Els Cossiers en sou també responsables, no és així?
La veritat és que noltros sempre ho hem vist com una cosa normal i sempre ho hem tractat, per tant, amb naturalitat. Som els primers Cossiers que van incorporar les dones. La persona que balla no és ni en Toni ni en Jaume ni ningú; és un cossier, un personatge simbòlic i és igual si és alt o baix i, per tant, també és igual si és home o dona. Des del començament hem vist que el més normal és que puguin ballar les dones. De fet, a Manacor, des que es van recuperar els Cossiers, la dama sempre ha estat una dona, cosa que no passava a altres pobles de Mallorca, o almenys fins fa poc. Més endavant vam pensar que el més normal del món era que també poguessin participar dones en el ball. Enguany, per exemple, no ha ballat cap dona, però perquè no n’hi havia cap de preparada perquè pogués ballar per una cosa o una altra. Un fet curiós que ens passa en aquest sentit és que tenim més dones que es presenten per fer de dama que no que vulguin ballar com a cossier. No sé ben bé com és, però actualment tenim homes més joves, sense fills o tantes responsabilitats i que ho tenen més fàcil per participar i les dones que venen, enguany, no han pogut ballar; ha anat així.

“Crec que és important no aferrar-se al càrrec i deixar que entri gent nova”

Personalment ja dus 8 anys al capdavant dels Cossiers com a coordinador, però abans ja en formaves part com a ballador. Quines expectatives tenies quan començares i com valores aquesta trajectòria?
Sí, de fet, enguany ja deix el càrrec. Crec que és important no aferrar-se als càrrecs i deixar que entri gent nova, amb idees renovades, perquè tothom hi pugui aportar. Jo vaig entrar fa vuit anys, i em vaig trobar amb una feina molt ben feta, a la qual vaig intentar donar continuïtat. He passat molt de gust, però també hi ha pressió i tensió, i trobava que el canvi era necessari. Estic segur que n’Apol·lònia, que agafarà el relleu, ho farà beníssim i tendrà, com és de suposar, tot el meu suport, com vaig tenir jo quan vaig començar. La meva voluntat sempre ha estat la de continuar consolidant els Cossiers i actuar d’acord amb les necessitats i els reptes que veia que tenien els Cossiers.

Com han evolucionat els Cossiers des que tu hi arribares, primer, com a ballador i després com a coordinador?
Des que jo vaig començar, hem passat per moltes etapes. Primer, fins i tot abans de jo començar, la de recuperació; l’any 91, quan jo vaig entrar, la cosa estava més o menys consolidada, però ara hi ha una etapa madurada. El seguiment dels Cossiers ha anat augmentant, com he dit abans, i des que som coordinador és un gust veure com cada vegada ens segueix més gent. Alhora, també s’ha fet front a una sèrie de canvis, com és el cas de la normalització de la dona en la participació amb els Cossiers.

Dius que has passat per diferents etapes, i que has viscut de prop la consolidació dels Cossiers, però quines destacaries?
Cada etapa, com he dit, té els seus reptes i és un orgull que avui tenguem el suport que tenim. Hem passat de ballar a un carrer i que la gent ens toqués la botzina perquè ballàvem pel carrer, a ballar durant quatre hores i que la gent demani on som per seguir els balls. També, i com a coordinador, hem passat per moments complicats, com ara la pandèmia. Un any no vam poder ballar i un altre ho vam haver de fer amb la gent asseguda.

Com veis el futur dels Cossiers?
De cada vegada hi ha més gent jove implicada, amb formes diferents de veure les coses, que es planteja nous reptes, i crec que és important escoltar-los. Jo tenc tres fills i ells tenen una manera de veure les coses diferent de la de la gent de la meva edat. Sé cert que n’Apol·lònia sabrà fer la tasca de coordinació de manera excepcional i continuarà consolidant els Cossiers com a part de Manacor.

Back To Top
Search