Maxi Calero és del Baix Llobregat, comarca industrial per excel·lència. Ell, com tants altres, és fill dels que arribaren d’altres llocs de la península cercant un futur més digne la segona meitat del segle XX. Una persona de classe treballadora, d’origen humil i amb un gran compromís polític. De ben jove s’involucrà en les lluites obreres de Catalunya i milità activament per la millora de les condicions de vida i l’autodeterminació dels pobles. Anys més tard, juntament amb altres companys entre els quals hi havia Oriol Junqueras, guanyaren la batlia al seu poble, Sant Vicenç dels Horts. Ara, amb el seu veïnat i amic a la presó, vol transmetre el missatge conciliador i il·lusionant de qui fou vicepresident de la Generalitat i reivindicar-ne la llibertat. Ho fa sempre amb una rialla a la cara, convençut que, sense somriure i optimisme, mai no guanyarem res. En Maxi visità Manacor la setmana passada i contagià d’entusiasme les prop de 100 persones que assistiren a un sopar organitzat per MÉS-Esquerra. Un gran cor, bon humor i la solidaritat més humana corren per les seves venes i flueixen en les seves paraules.
Qui ets?
Sóc en Maxi Calero, sóc de Sant Vicenç dels Horts, sóc amic de l’Oriol Junqueras i sóc un dels fundadors de #FreeJunqueras.
Què fas a Manacor?
He vingut a expandir la paraula de l’Oriol, per dir-ho d’alguna manera (riu)… a estar amb amics de MÉS-Esquerra per explicar la diversitat del poble de Catalunya. Per denunciar la situació de presó del meu amic però també per compartir el seu optimisme amb companys de Manacor que fan un treball meravellós.
Com et defineixes?
Jo sóc un comunista, mig reciclat. Sóc republicà i per això estic lluitant per la república catalana; perquè no ens diguin què, com, quan i per què hem de fer les coses. Perquè tenim dret a pensar per nosaltres mateixos. Catalunya és una nació… un conjunt de persones amb una cultura, una llengua, una delimitació territorial i una economia que la sustenta. Per tant, sobren paraules.
No debades, tu no véns d’una tradició política independentista.
Jo crec que l’independentisme és una eina per aconseguir la república. Tant l’independentisme com el federalisme són eines per a això. La gent deixarà de ser independentista quan aconsegueixi el seu objectiu.
I ets d’origen extremeny.
Sí, jo sóc d’un poble que es diu Malcocinado, a la província de Badajoz. La meva llengua materna és la castellana. Vaig arribar aquí fa 57 anys… ja fa anys, eh? Perquè ‘uno no es de donde nace sino de donde pace’. I els catalans naixem on ens surt dels nassos; no ens han de dir ni el que som ni com hem de ser.
Alguns discursos parlen d’un problema identitari al Principat de Catalunya. Què és per a tu la identitat?
Hi ha molt d’hiperventilat que diu que els migrants d’altres bandes de la península vam venir aquí a fer gran Catalunya… que va! Vam venir perquè passàvem fam, perquè no teníem per menjar; i també a donar un cop de mà, a col·laborar amb el que fos. La teva identitat és allà on vius, on et desenvolupes, on estan els teus fills, on ets estimat i on estimes. El que no estima la terra que trepitja no s’estima ni a ell.
Quina és la teva història militant, la teva tradició política?
Jo militava al PSUC i després vaig passar al Partit dels Comunistes de Catalunya. Llavors ja reivindicàvem l’autodeterminació dels pobles. Penjàvem pancartes de “Som una nació: autodeterminació”, és a dir que això no és nou. Crec que ara tenim condicions per fer-ho millor que abans però tenim davant un estat que és molt repressor. Ja ho veiem al judici: els violadors i els lladres al carrer i gent que, només per posar urnes, la volen empresonar 25 anys; això és com una cadena perpètua.
Què vol dir ‘república’?
República vol dir identitat, democràcia, cultura, drets socials… la república serà el que la gent vulgui. Hi ha repúbliques de dretes però, per a mi, la república ha de voler dir progrés social, que la gent visqui millor.
Com es guanyen unes eleccions a un poble com Sant Vicenç dels Horts?
Amb un lideratge com el de n’Oriol Junqueras però no només amb això. S’ha de picar molta pedra i s’ha de treballar molt. S’ha d’anar als barris. Sant Vicenç dels Horts té 12 barris i la majoria de població és de parla castellana. El poble està dividit per les vies del tren i els que viuen a una i altra banda no es relacionaven gaire. Nosaltres vam fer una feina de formigueta i vam anar a veure tothom, a escoltar tothom; fossin d’on fossin i parlessin el que parlessin. Volíem unir el poble i n’Oriol té una capacitat innata pel diàleg, per cercar el consens. Hem de sortir de la nostra zona de confort i cercar altres complicitats. S’ha de parlar amb la gent i treure’ns de sobre allò de creure’ns que som bons i que som més macos que els altres… no, no! som iguals tots! Nosaltres, a Catalunya, a Espanya,… som una mescla de cultures i les mescles enriqueixen. Parlant amb tothom som capaços de trobar l’entesa i passar de tres regidors a nou i poder governar tenint la batlia. El 2015 vam ser la força més votada.
Dissabte passat vares participar a un acte de MÉS-Esquerra a Manacor. Què et va transmetre?
Em va transmetre molt de futur. Molt bona gent, amb unes condicions òptimes i amb una gran capacitat. Amb aquests ingredients es pot fer la sopa. Crec que Manacor és un poble que ha d’estar governat per gent progressista, per gent que tengui identitat, que sigui capaç de lluitar pels drets socials.
