skip to Main Content

“La intolerància és pitjor que el racisme”

Vaig tenir accés a una llista d’estanquers xuetes de Manacor, i n’hi vaig trobar un de documentat el 1570, que nomia Lleonard Muntaner… Està clar que la meva família procedeix de Manacor… Lleonard Muntaner (Palma, 1952) parla apassionadament de l’estirp xueta, una nissaga inestroncable durant segles a Mallorca. I diu, de Manacor, que “és un dels pobles més heterodoxos, perquè no tots els pobles admeten xuetes, i Manacor sí que ho va fer”.

Sabem que hi ha més descendents de jueus conversos, però per què l’estigmatització afectà aquests 15 llinatges que tanta de gent a Mallorca sabia de memòria…
És molt probable que al segle I ja hi hagués jueus a Mallorca. I de fet, hi ha un munt de llinatges que són d’origen jueu, però que no ho saben. És tota una ironia que hi hagi uns mallorquins que procedeixen sense saber-ho de jueus i de jueus conversos que es dediquen a maltractar els altres jueus conversos, que són els dels 15 llinatges. Hi ha dues dates determinants, la del 1391, amb més de 300 morts al call de Ciutat, i la del 1435, amb les conversions massives que es fan a la Seu de Mallorca. El 1391, per por, molts de jueus es convertiren al cristianisme, però no tots, perquè n’hi hagué molts que se n’anaren i ocuparen les ciutats més importants d’Algèria o també a Itàlia. Hi ha un poeta condemnat a mort (acusat falsament d’haver emmetzinat un malalt cristià) a Sicília que escriu una carta en forma de poema a sa mare, que vivia a Mallorca. D’altra banda, també hem tengut accés a les responses, on els rabins aconsellaven molts de jueus que els feien consulta… I les hauríem de publicar, aquestes responses, no sols per l’interès històric, sinó també antropològic. Cal tenir en compte que a la Mallorca del segle XIII els problemes entre àrabs i jueus no són greus. Es permetien sinagogues i practicar el judaisme, si es pagava un cànon. Tot això es desbarata amb el cristianisme.

Però per què aquells quinze llinatges?
Sí. A la conversió massiva a la Seu s’agafen prop de 200 llinatges catalans, entre els quals hi ha els 15 que ens han arribat avui. La noblesa estava interessada a donar els seus llinatges, perquè això era una medalla per a ells. Després de la conversió, la gent té altres preocupacions… La revolta forana, les Germanies, el deute públic… I en un moment determinat els calls desapareixen i la població conversa s’acaba mesclant amb la resta de mallorquins. Només Ciutat i Inca mantenen el seu gueto… En el darrer terç del segle XVII, els altres ja estan alliberats, ja no saben que originàriament els seus repadrins s’havien convertit al cristianisme. I els d’aquells quinze llinatges es conservaven dins un nucli ben localitzat de Ciutat: entorn del carrer de l’Argenteria. La gent els apuntava amb el dit.

Quan comença l’estigma? I per què? Quines són les motivacions?
Eren una comunitat propícia a l’ajut mutu, als intercanvis comercials entre ells. Un va arribar a escriure en les seves memòries que, “tenim moltes lliures, sous i diners, però no els podem ostentar”. Pensem, per exemple, que la Inquisiciió no els permetia d’anar a cavall, o que els cavalls anassin ornats… La inquisició, cap a 1678, 1679 pesca gent del call de Palma practicant el judaisme i els inquisidors intenten posar-hi ordre. Quan els jutgen, un dia abans ja els han segrestat tots els béns. La Inquisició els segresta un dineral, a aquestes famílies. Un exemple: la reconstrucció de les murades d’Eivissa es va poder fer gràcies a capital segrestat als xuetes.

I tanmateix, els xuetes s’han distingit durant tots aquests segles. Tant per les seves faccions, com per les seves dedicacions professionals. I aquesta distinció, ha estat també motiu d’escarni. Que si eren pesseters, que si eren estrets… No és així?
Sí, l’estirp xueta ha estat durant molts d’anys ben coneixedora. S’ha de diferenciar molt bé entre el que és antijudaisme, que se centra en el deïcidi (el martiri de Jesucrist), que no s’ha de confondre amb l’antisemitisme. Tot això entra ja dins l’àmbit l’antisemitisme modern, molt propi del XIX i del XX. L’antisemitisme és producte de la intervenció del racisme. Umberto Ecco deia que hi ha una cosa pitjor que el fonamentalisme, el racisme, o l’integrisme, que és la intolerància. Per què? Perquè són tots aquests “ismes” són racionals i estan pensats i elaborats pels humans, en canvi la intolerància és irracional. No hi ha possibilitat de parlar amb els intolerants, perquè no pensen. No podràs parlar-hi, amb els amics de Vox o del PP.

I més encara? Hi ha hagut retorns a la religió… Vol dir que s’ha continuat practicant?
Ho he viscut directament. Hi ha rabins han vengut directament a ca nostra per demanar sobre els xuetes… N’hi ha molts que han estudiat i que volen saber què ha passat. Tant, que en aquests moments la sinagoga de Palma està controlada per xuetes com Toni Pinya o Miquel Segura… Molts han anat a Jerusalem, al museu de l’Holocaust i això et dona un sentiment de pertànyer a alguna cosa. Ha estat més aviat aquest sentiment i l’estudi de llibres que no un manteniment de determinats ritus o costums. Els xuetes de Mallorca s’han encaparrotar tant que els rabins acabaren acceptant que no importava que es convertissin sinó que l’estat d’Israel ja els reconeixia com a jueus.

Perquè s’ajuntaven entre ells, perquè se cercaven, o perquè eren rebutjats pels altres?
Ve de les dues bandes. Això es veu molt en el segle XVII, on hi havia dues comunitats totalment separades i endogàmiques. I no hem de perdre de vista que la riquesa està en la mescla. Si ho apliques ara a Mallorca, no veim que la gran riquesa d’aquests nouvinguts és la seva aportació biològica, més que qualsevol altra cosa. En el nostre cas, els xuetes i els “cristians” eren dues comunitats que no es volien mesclar. Jo tenia un oncle casat amb una xueta de Pollença, i quan venien a dinar a ca nostra, ma mare ens posava en fila i ens advertia que “si qualcú esmenta la paraula xueta a la taula se les veurà amb mi”.

I per què la Inquisició?
Perquè era un tribunal religiós, i l’estat modern representant per Isabel i Ferran necessitava unificar-se, però era tan divers que veien que l’única cosa que hi havia en comú era el cristianisme.

El poder econòmic dels xuetes era real?
Sí. Arribaren a fer una competència econòmica important als nobles, tant que els xuetes no segrestats acabaren comprant grans finques de nobles mallorquins que produïen sobretot oli, l’únic producte que hem aconseguit exportar durant la nostra història.

I avui, què en queda de tot allò?
És un tema històric bàsicament, però ens dona entitat. No l’hem de deixar. El problema que tenim és que a la piràmide del poder no hi ha l’educació i la cultura a dalt de tot. I el cas dels xuetes és un fet importantíssim que no passa a cap altre indret de la Mediterrània, i que no dura tampoc tant enlloc. La nostra idiosincràsia està relacionada amb aquestes idees, les opinions, les maneres d’entendre el món

Desapareixeran, l’estirp xueta i l’estigma que l’acompanya?
És difícil que desaparegui l’estirp. Els mateixos xuetes, sobretot la gent més culta, són uns grans defensors dels seus llinatges. A més, cal tenir en compte que l’economia dels pobles avança sempre molt lentament. Una cosa són les infrastructures, que són molt canviants, i molt ràpides, i l’altra les superestructures, que les formen les opinions, les idees, la manera d’entendre el món de la població, i tot això és lentíssim. Han de passar segles. Sempre dic que per cultura a Mallorca, si seguim d’aquesta manera, acabarem sent tots els mallorquins xuetes, perquè acabarem marginals i marginats.

Back To Top
Search