Skip to content

“La majoria de camins públics venen d’època medieval”

Sebastià Gaià i Sebastià Matamalas són membres de la Plataforma Camins Públics i Oberts, i varen ser dues de les cares visibles en les accions reivindicatives entorn dels camins del Fangar. Ara que sembla que el tema dels camins públics torna a estar d’acualitat, en parlam amb ells.

La Plataforma Camins Públics i Oberts va estar molt activa al principi del segle XXI a Manacor, arran de les reivindicacions entorn dels camins de la finca del Fangar. Però és una entitat estrictament manacorina?
Sebastià Matamalas: No. La Plataforma està activa arreu de Mallorca i engloba moltíssimes entitats com ara el GOB, agrupacions ciclistes, cavallistes… Un excursionista que va a peu o en bicicleta pot botar una paret o una tanca, un cavallista no. És curiós que els cavallistes, essent el mitjà de transport més tradicional, siguin els més mal vists.

I per què veim que ara els camins tornen ser notícia, quan feia tant de temps que no en sentíem parlar?
SM: Tant Núria Hinojosa com Miquel Oliver ens varen dir que després de l’aprovació del Pla General, agafarien el catàleg dels camins i el revisarien. La delegada responsable primer era Hinojosa, i ara ho és Oliver. El catàleg de camins està viciat de sortida, perquè està fet basant-se en el cadastre del 1958, que és un document ple d’errors topogràfics i toponímics que creen confusió. I a banda d’aquests errors, també s’hi han d’afegir tots els camins que hi falten. La Plataforma té camionades de documentació, i quan hi ha hagut un problema, tot d’una ens han vengut a cercar… però veim que hi ha altres coses que no interessen.
Sebastià Gaià: Basta dir-te que un de nosaltres va preparar un dossier sobre el camí de cala Magraner amb tota la documentació trobada. I allò no es podia rebatre de cap manera…
SM: Hi ha altres camins com el de cala Varques, en què també tenim tota aquesta documentació, i l’Ajuntament sap que la tenim, però no tenen interès que el tema s’obri.
El litigi entre propietaris privats i camins públics hi deu haver estat sempre…
SG: Sí, els problemes amb els camins públics sempre hi han estat. Però l’administració te unes obligacions i una d’elles és preservar els béns públics, és l’encarregada de custodiar-los.
SM: I la llei obliga a tenir el catàleg actualitzat i en el mateix ple de 2021 en què s’aprovava, també es deia que s’hauria d’incloure dins l’inventari de béns municipals.

Aleshores, no parlam d’un simple dret de pas, sinó d’uns terrenys, els dels camins, que s’haurien d’escripturar, si no hi estan, en nom de l’Ajuntament.
SM: Alerta, nosaltres en aquest cas no parlam de dret de pas, això són servituds que es resolen en contractes entre particulars o entre particulars i administració. Nosaltres parlam de camins públics, la majoria dels quals venen d’època medieval. Parlam de la xarxa de camins que permetia l’entrada i sortida de mercaderies de les diferents viles i les comunicava amb totes les possessions, en una xarxa que feia possible tot aquest comerç. Així com va evolucionar el segle XIX i el XX es varen establir moltíssimes finques. Els camins d’establidors quedaven com a públics.

Vendrien a ser els carrers que queden com a públics quan s’urbanitza una zona d’un poble.
SG: Exacte. Quan fas una urbanització nova l’urbanitzador ha de pagar un tant per cent i ha de donar a l’Ajuntament els camins nets de qualsevol càrrega i amb els serveis passats. Els camins d’establidors venen a ser això.
SM: Els camins d’establidors podrien no ser un propietat pública, però sí que haurien de ser d’ús públic.

Potser el problema és que molts d’aquests camins han deixat d’emprar-se i els propietaris ho aprofiten per fer-se’ls seus.
SM: Els anys seixanta i setanta es comencen a asfaltar els camins més importants. D’altres deixen de ser usats perquè se centralitza l’ús als camins que havien asfaltat. Les carreteres noves no estan pensades per a les persones, estan pensades pels cotxes, i això va en contra de l’ús ecològic i excursionista i de l’accés al paisatge.
SG: A més, quan asfaltes un camí, l’aigua corre cap a la finca, perquè no es filtra res, i converteix la finca en una torrentera.

Aleshores, si aquests camins no són a l’inventari, i tampoc no en tenim escriptura pública, com certificam que són públics?
SM: Ho sabem sobretot per l’ús immemorial, i perquè l’Ajuntament es cuidava de la custòdia i policia d’aquests camins. L’Ajuntament feia una declaració on donava a cada regidor el repartiment de camins i travessies. Tot això està documentadíssim.
SG: A més, l’Ajuntament no pot invertir en un bé que no és seu, i en el cas d’aquests camins sí que els manté.
SM: La gent pagava els imposts a través de les feixines als camins públics.

Davant un cas com el del camí de la Font Major, que ha estat llaurat per la propietat de la finca, l’Ajuntament hauria d’actuar?
SM: L’Ajuntament podria actuar directament si aquest camí fos dins l’inventari de béns municipals, però resulta que dins l’inventari no hi ha cap camí.
SG: L’Ajuntament pot actuar, però si haguessin fet la feina d’incorporar els camins del catàleg dins l’inventari, això li donaria cent cavalls més de força, perquè el primer de tot que ha fet aquest propietari és una infracció urbanística, sense permís i dins una propietat que no és seva. És com si jo vengués i tomàs el bany que tu tens construït dins ca teva.
SM: L’Ajuntament ha de denunciar davant el Consell que ha passat això. Un cas semblant el tenim al camí de sa Roca, l’ús immemorial del qual està més que acreditat. Tots els manacorins han anat a sa Roca. És un símbol per a Manacor.

Però el catàleg de camins, està aprovat o no? És vigent?
SM: Sí, nosaltres en el seu moment hi presentàrem 800 al·legacions, l’any 2005. No n’hi ha cap de contestada. El secretari va voler que es tornàs a posar a exposició pública. Quin sentit té posar-l’hi si després no has de contestar cap al·legació?

I si l’Ajuntament no actua? Pot actuar la Plataforma, ja sigui contra la propietat o contra l’Ajuntament mateix?
SG: La Plataforma ja va actuar amb nombroses manifestacions pels camins del Fangar, per exemple, fins que hi va haver moviment.

Un moviment que va arribar més per part de la propietat que no de l’Ajuntament, tanmateix.
SM: Sí, hi va haver una pressió social molt grossa i es varen haver de moure. El camí del Fangar ara està escripturat.

Es podria dir que l’Ajuntament només és mou quan l’estrenyen?
SG: Sí. Ara mateix hi ha en marxa un plet amb l’accés a les cales verges, perquè una de les propietàries va aprofitar el buit legal per posar un plet a l’Ajuntament. Al catàleg que s’aprova el 2001 no es pinten els camins que van a les cales, només el de cala Falcó. Es deia, aleshores, que es faria un estudi posterior dels accessos a les cales per incorporar-los-hi. Han passat 22 anys i no s’ha fet res.

Per què creis que l’Ajuntament no es mou? Pot ser que al cap i a la fi a l’Ajuntament li costi fer front a la propietat privada?
SG: No els interessa perquè du feina. Els propietaris no són gaire, però si els beneficien a ells perjudiquen molta de gent que va a peu, en bicicleta o en cavall. Potser t’has de posar malament amb els propietaris, però t’hi poses per conservar el que és de tots. La gent està emprenyada perquè confiava que hi hauria moviment.

Ara que hi ha la notícia, han canviat les coses?
SM: No, per això l’activitat de la Plataforma manté la seva vigència. La llei 13/2018 de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca, és una vergonya, perquè està feta a mida dels senyors, però si es complís ja seria l’hòstia.
SG: L’administració ha de moure fitxa, i si no ho fa, pressionarem.

Back To Top
Search