Anna de la Salud / Antoni Riera
“Respecte al terreny de damunt la cova del Correu, hem fet investigacions sobre aquesta situació. La promotora ja ha demanat el final d’obra i tot d’una que els tècnics visitin i comprovin si s’ajusta al projecte sabrem si està en condicions o no d’obtenir el final d’obra”. Així responia el batle Miquel Oliver a la pregunta formulada per un ciutadà a través de la plataforma Youtube on es poden seguir els plens municipals La pregunta es refereix als terrenys de damunt la cova del Correu que ara mateix impedeixen el pas cap a aquest emblemàtic i estimat paratge natural Es dona la circumstància que els terrenys als quals feia referència aquest ciutadà són els que inclouen la mansió de l’extennista Rafel Nadal. El batle volgué recalcar que “que com a qualsevol llicència que afecta altres administracions, el projecte s’ha fet arribar a Costes i a altres administracions, i independentment que puguem saber per on passa la zona maritimoterrestre i si hi està inclosa o no la cova, les línies d’autorització i d’afectació de la zona maritimoterrestre s’han de complir”. El batle Oliver acabà dient que “quan els tècnics facin la visita podran comprovar si es compleix el projecte. Si el projecte no donava la seguretat necessària per accedir haurem d’entendre que es va fer incorrectament. Però no ho podem saber abans de visitar el lloc”.
El cas sembla mostrar alguns paral·lelismes amb el de la piscina del periodista Pedro J. Ramírez, que, després de molts d’anys de batalles reivindicatives i judicials ha estat finalment desmantellada.
“Les anits són fredes i aquests ‘vagabundos’ donen molt mala imatge”
Esteve Sureda, de Vox tragué a rotlo la presència de persones que dormen al carrer: “Les anits són fredes i donen molt mala imatge. Seria possible dur aquesta gent a un centre d’acollida?”. Sureda rebé resposta de part de Carme Gomila, delegada de Serveis Socials que replicà, visiblement contrariada, que “no són vagabunds, són persones amb una història i una dignitat que mereixen ser preservades. Al ple no hem de venir a menysprear ningú. Què us preocupa? Que fa fred? O que genera inseguretat als ciutadans de Manacor? Hem fet les intervencions que hem considerat necessàries per ajudar les persones que es troben sense llar”.
Gomila es referí també a l’Alberg de Transeünts de la Fundació Trobada, que “es troba en situació de col·lapse des de fa anys”.
Sureda insistí que “molt bona imatge no crea. I si no en parlam a un ple, ho deixam damunt la taula i no en parlam pus. Tenim escoles a fora vila que podrien servir per tenir un sostre per a aquesta gent. Em preocupa que estiguin defora i que la meva dona vagi a un caixer automàtic i trobi aquesta persona tapada de cartons”.
Gomila també tornà al mateix argumentari: “Venim a millorar la vida de les persones. Que hi hagi persones dormint al carrer no agrada ningú, perquè és una mostra clara que no es garanteix el dret bàsic de l’habitatge”. “M’agradaria que el debat fos un altre. La crisi d’habitatge que patim: la gran amenaça de les classes treballadores d’aquest país”, digué Gomila, mentre recordava que la mitjana del preu dels lloguers ja supera els 1.200 euros mensuals, i el sou mitjà no supera els 1.500″.
Massa doblers per a unes festes poc lluïdes
Per part del Partit Popular, Maria Antònia Sansó demanà pel cost i el rendiment dels serveis contractats en les celebracions de Nadal i Cap d’Any. “Us gastàreu 10.000 euros en les campanades de cap d’any i tots els al·lots joves eren per tots els municipis del voltant de Manacor. Porreres, Artà, Vilafranca… qualque cosa va fallar. Els joves manacorins aquell dia eren damunt la carretera, i les seves famílies també”. Mateu Marcé, en canvi no va tenir la mateixa visió de la qüestió, i afirmà que “jo mateix he anat a tots aquests actes i l’envelat, a l’hora de les campanades era ple”. De fet, afegí Marcé, “les precampanades infantils tenien una coa que voltava el carrer”.
Volen la bandera espanyola
Esteve Sureda per part seva es lamentava de l’absència de la bandera espanyola a la comissaria de la Policia Local: “No ho demanaré pus. No compliu en la llei, ni creis en la democràcia, ni creis en la constitució. Aquesta bandera la posareu, sí o sí”.
2.142 espectadors de dansa al Teatre de Manacor
Una vegada més, l’Auditori, el Teatre i la dansa tornaren a ser objecte de controvèrsia. Germa Vidal reclamà el compromís assumit pel ple el passat mes de juny per dotar d’un reglament d’usos aquests dos espais. Vidal, a més, alertava que “en tot l’any 2024 ni al Teatre ni a l’Auditori s’ha programat ni una sola actuació de dansa, ni professional ni no professional”. Ferran Montero, delegat de Cultura, demanà disculpes per l’endarreriment en l’elaboració d’aquest reglament, però també replicà que “just el darrer mes hi ha hagut tres actuacions de dansa, i 2.142 espectadors han anat a veure espectacles de dansa aquest darrer any, amb una mitjana de 267 persones a cada acte”, deia Montero mentre recordava que aquestes dades eren públiques i presents al dossier lliurat a la darrera junta rectora.
700 infraccions a la ZPR
Esteve Sureda també s’interessà per les infraccions registrades per les càmeres de la ZPR d’ençà que s’han posat en funcionament. El batle li respongué que no tenia aquestes dades. Esteve Sureda replicà: “Jo li ho diré, senyor batle, 700 infraccions. Quins comptes feis?”.
Oliver explicà que aquestes infraccions ja eren valorades pel departament de Sancions i “una vegada feta la comprovació pertinent, si hi ha d’haver sanció, la rebran”.
Declaració institucional pel batle Jaume Llull
El primer ple del 2025 havia començat amb una declaració institucional, que va llegir la regidora socialista, Núria Hinojosa, per tal de traslladar “en nom de l’Ajuntament i en representació de la ciutadania del municipi, trasllada el més profund condol als familiars, amics i companys per la mort de Jaume Llull Bibiloni, dues vegades batle de l’Ajuntament de Manacor”.
“Jaume Llull va ser batle de Manacor entre 1981 i 1983 per la Candidatura Democràtica Independent (CDI), en govern de coalició amb OIM i UCD. Després d’uns anys com a diputat pel PSIB-PSOE al Parlament de les Illes Balears, el 1987 va ser triat batle pel PSIB-PSOE fins l’any 1991. El mandat següent, exercí de regidor a l’oposició i el 1995 abandonà la política activa” diu la declaració, mentre afegeix que fou una figura clau en la política manacorina, ja que va ser l’artífex de moltes iniciatives públiques que en l’actualitat encara perduren com la sembra d’arbres, o l’habilitació d’espais públics i d’edificis municipals per posar a disposició del poble.
El ple també recordava el paper de Llull com a protagonistes de moments històrics com la marxa multitudinària per reclamar la construcció d’un hospital públic a Manacor o la torrentada de 1989. Així mateix, la delegada Antònia Llodrà reconeixia també la tasca de diversos funcionaris jubilats recentment.
La modificació puntual del Pla General per a construir la nova escoleta de s’Illot va ser aprovada per unanimitat. “Per fer aquesta modificació, s’ha hagut de fer un canvi d’ús d’una part de la parcel·la on estarà ubicada, passant d’ús sanitari a ús educatiu. A la resta hi seguirà havent el Centre de Salut de s’Illot” explicava el batle.
El següent punt, referit a les noves designacions de representants municipals d’òrgans col·legiats, com diferents consells escolars de centres de Manacor i també de l’Escola Municipal de Mallorquí. Totes aquestes noves assignacions – manco una, que recau en Carme Gomila – son per Maria Antònia Truyols i Mateu Fullana, en substitució dels regidors dels seus respectius partits i que han dimitit recentment, Artur Aguiló i Bernadí Bou.
Moció de PP per a la dotació de personal i realització d’inversions al Cementiri
El Partit Popular demanava la dotació de personal i realització d’inversions al Cementiri Municipal de Manacor per tal d’assolir un bon servei a la ciutadania. Des del PP demanen dotació de personal “ja que avui dia no hi ha peons en plantilla, perquè se’ls ha traslladat a altres llocs de feina i l’encarregat està de baixa i tampoc no s’ha cercat substitut per aquesta persona”.
Així mateix, denuncien l’estat de les infraestructures: “el muntacàrregues no funciona i les baranes de diferents punts estan rompudes” deia la portaveu del PP, Maria Antònia Sansó.
Així mateix, la delegada encarregada del cementiri, Joana Maria Llull, defensava que s’ha de posar damunt la taula el model de gestió d’aquesta instal·lació per tal de poder tirar endavant. “Carles Grimalt tenia una fulla de ruta i ara pareix que no hi és. Ens podem seure i xerrar-ne, però consideram que la iniciativa ha de ser seva” deia Hinojosa.
Després d’una llarga exposició del batle Miquel Oliver, Maria Antònia Sansó defensava la moció presentada amb l’objectiu de donar impuls a la situació. Una proposta que finalment es va aprovar amb els vots a favor de PP, VOX i PSOE i l’abstenció de l’equip de govern.
D’altra banda, el grup municipal socialista presentava una moció per demanar la gratuïtat del transport públic, amb l’objectiu d’instar al Govern de les Illes Balears a assumir el manteniment de la gratuïtat a la xarxa de transport públic a les Illes Balears per l’any 2025, a treballar per igualar les compensacions com a territori insular, lligades a la potenciació del transport públic col·lectiu gratuït i a seguir treballant, de manera coordinada amb l’Ajuntament de Palma, per augmentar línies i freqüències, i millorar la qualitat del servei de transport públic a l’illa de Mallorca.Una moció que es va retirar ja que aquesta mesura es va aprovar recentment al Parlament de les Illes Balears.
