“La mare d’una persona és la que la puja, conviu amb aquest infant i es preocupa”

Marina Massot (Manacor, 1968), va adoptar na Jeevani fa 17 anys per formar una família. Ara explica com ha estat tot el procés.

Per què vares optar per l’adopció? Com va ser el procés?
Na Jeevani té 19 anys i quan la vaig adoptar en tenia dos i dos o tres mesos. D’això ja fa molt. I la vaig adoptar perquè sempre hi he estat molt a favor. Entenc la maternitat com un intercanvi de necessitats en el sentit que hi ha infants que tenen la necessitat de formar part d’una família i jo, pel meu egoisme, tenc unes necessitats de ser mare. Ells no ho poden fer tots sols i jo sí. Em vaig plantejar si adoptar a Mallorca o si fer una adopció internacional, però per fer-la aquí passava pena que al cap d’un any o això la poguessin reclamar i crec que no hauria estat una cosa bona ni per ella ni per jo. I vaig anar a l’Índia, que ja hi havia anat molt de viatge i m’havia agradat molt. I pel que fa al procés, he de dir que tot el moment què ho tramites i la vas a cercar, passes molt pena. Sol ser un procés llarg, però en el meu cas va ser ràpid, sobretot des que vaig començar els tràmits fins que em varen donar el certificat d’idoneïtat.

I una vegada la teva filla ja va ser aquí? De tant en tant sentim que, a la llarga, duu problemes…
És un rumor que diu la gent. S’ha de tenir en compte que són nins que durant els primers anys de la seva vida no han viscut el que ha viscut un infant que ha crescut amb la seva família biològica. Els han faltat moltes coses. Però, al cap i a la fi, això no em preocupava. És ver que una vegada aquí, tots els processos han estat un poc més complicats que amb un fill biològic, però després veus persones amb fills biològics que tenen molts de problemes. És una loteria. És cert que, tal vegada, a aquests nins i nines els costi un poc més a l’escola, però jo veia altres infants a qui també els costava. També es diu que poden ser conflictius, però n’hi ha molts i també que no són adoptats. En el meu cas no m’ha duit problemes. És molt important la feina que fas amb ells, i n’has de fer molta. Quan tens un fill, tens un fill i l’estimes com és i fas el que faci falta. Els petits problemes que et pots trobar al dia no són rellevants devora l’important que és donar-los una família.

És una forma no tradicional de formar una família. Heu tengut mai cap problema?
Una vegada li vaig dir a una dona que quan ets mare et preocupes de coses que no et preocupaven abans i em va contestar que jo no ho era, que no era de la meva sang i que jo no havia parit. Però jo sí que som mare. La mare d’una persona no és la que l’ha tenguda dins la panxa, sinó la que quan et posen una personeta davant la vols cuidar i tenir a càrrec teu. Ja ets mare, independentment de com hagi arribat. La mare d’una persona és la que la puja, conviu amb aquest infant i es preocupa.

Et vares plantejar altres opcions, com ara la gestació subrogada?
No. De cap de les maneres. Trobava que a la maternitat l’havia de fer així. La gestació subrogada no és ètica. Trob que cap infant ha de ser gestat per després ser abandonat, amb tot el trauma que suposa tant per ell com per la mare. És una cosa que només es fa per satisfer els capritxos d’unes altres persones. I a més,havent-hi milions de nins en el món que no tenen família. No crec que sigui agradable gestar un infant i donar-lo a canvi de doblers.