Skip to content

“La millor manera que existeix perquè els joves tenguin ganes de tenir un mòbil és dir-los que està prohibit”

Jordi Llabrés és professor de Psicologia i cap del Laboratori de Conducta i Tecnologia de la Universitat de les Illes Balears. Aclarim amb ell algunes certeses sobre els perills i les oportunitats de l’ús de pantalles entre els infants i joves.

Quins efectes s’han demostrat que provoquen les pantalles?
Les pantalles per elles mateixes no provoquen cap trastorn. Els efectes dels usos en infants i joves encara s’estudien. És el que feim al nostre laboratori. Allò que podria provocar un trastorn de desenvolupament, de socialització o d’aprenentatge és passar molt de temps davant les pantalles. Si en lloc de fer amics, jo pas molt de temps davant la pantalleta del mòbil, tendré un problema evident de socialització. Si en lloc d’estudiar, mir el mòbil; tendré un problema d’aprenentatge. No és tant la pantalla sinó que els continguts de les pantalles estan dissenyats per captar la nostra atenció. I no és recomanable passar-hi molt de temps.

Quant de temps és massa?
No se sap i no se sabrà mai. Dependrà de cada edat, de cada persona i de cada situació. De cada cas.

Com podem aprofitar-les bé?
La tecnologia no és dolenta. Tampoc les pantalles. Són una eina molt potent que permet fer coses que fins ara eren impensables. Però les hem d’utilitzar bé. Si empram una serra elèctrica per tallar paper, no ens anirà bé. Emprar la tecnologia i les pantalles perquè sí no té cap sentit ni un. Això és el que feim al laboratori del BATLAB. Mirar de trobar quines formes d’utilitzar la tecnologia són útils i sanes. I també estudiam quines formes són perilloses.

Quin temps ha de passar per arribar a conclusions clares?
Tot s’ha desenvolupat molt aviat i encara no s’han produït els grans debats sobre aquesta qüestió. S’estan fent encara molts estudis sobre quin impacte ha tengut la utilització durant la pandèmia. No hi ha conclusions clares, en termes científics els anys que han passat no donen marge a gaires certeses. Un dels darrers estudis que s’han publicat afirma que la gent que va fer servir Instagram per comparar-se amb els altres ha tengut problemes d’autoestima. I la gent que va emprar-lo per comunicar-se amb familiars i amics, se’n va beneficiar.

No hi ha cap certesa?
El que sí que està clar és que la tecnologia pot tenir molts de perjudicis i que hem d’aprendre a utilitzar-la. No pot ser que deixem els nostres infants i adolescents que l’emprin com trobin. Hem d’exercir la nostra responsabilitat com a pares.

Prohibir és una opció? 
La millor manera que tenim perquè els nostres fills tenguin ganes de tenir un mòbil és dir-los que és un aparell prohibit. Quan prohibim les pantalles, feim els joves més sensibles al seu atractiu. Tot funciona millor si no prohibim. El que hem de fer és promoure activitats alternatives com estar amb la família i els amics, xerrar de temes que els interessin durant el sopar…
Deixem de contar els minuts que estan davant les pantalles perquè si no coneixem la tecnologia, és impossible establir límits. I aquesta és una de les funcions que tenim com a pares. Tothom hauria de saber com funciona tot l’univers de les xarxes socials per saber quins límits podem posar als fills.

Back To Top
Search