La modernització de la guàrdia municipal de Manacor l’any 1912

Antoni Sureda va presentar aquesta comunicació, que segueix la línia d’altres treballs seus on estudia la presència del cos de carabiners i guàrdia municipal.
L’any 1912 va ser molt important per Manacor. Les transformacions d’aquest període varen marcar la seva trajectòria com a ciutat. Es produïren una gran quantitat d’esdeveniments que enorgulliren els manacorins, com foren la declaració del títol de ciutat, el descobriment de la basílica paleocristiana de Son Peretó, o les mateixes obres que es realitzaren a la capella per a l’adoració del Sant Crist de Manacor, en la mateixa església dels Dolors.
Des de 1900 a 1912 no hi ha massa notícies relatives a la guàrdia urbana, però el 1912 hi torna a haver una reestructuració d’aquest cos a càrrec del batle Francesc Gomila. Quan aquell any Manacor va ser declarada ciutat, hi havia problemes: un gran deute econòmic, moltes lluites polítiques per a ocupar la batlia, i totes aquestes dificultats no acabaven de solucionar-se. Una especulació incontrolada d’articles de primera necessitat també era palesa.
El batle i el consistori tenien grans problemes pel que fa a l’educació. Els frares de Sant Roc van acabar el seu magisteri el 1912, i hi havia un buit pel que fa a l’educació. La gestió del rector Rubí i el germà Camile van aconseguir que els frares de La Salle s’instal·lessin a Manacor.
Per una altra banda, hi havia molts robatoris, una inseguretat molt gran. Sobretot a foravila hi havia robatoris de ramat, de collites, de llenya, i el batle rebia moltes pressions per aquesta situació. Per tal de resoldre tots els problemes, apareixen la guàrdia rural, la urbana i els “vigilantes serenos”, però veritablement tothom feia el que volia. Es va decidir, així, organitzar la policia i anomenar un sol cap, de manera que totes les actuacions i decisions haurien de provenir d’aquesta direcció. Es va prometre un sou a tots els guàrdies urbans, uns uniformes reglamentaris, nous, segons el qual havia aprovat l’estat espanyol, així com s’havia acordat pel que fa a la policia de tota Espanya, i a poc a poc feren feina en aquest terreny. Curiosament, aquest reglament que marcava les maneres d’actuar d’aquesta policia no s’han trobat.
El 1912 hi havia un batle d’actitud liberal; el 1936, amb un marc polític totalment diferent, agafaren també el model de la plantilla organitzativa de la guàrdia urbana ideada el 1912. No coneixem detalladament la plantilla, com va ser formada. A vegades sembla haver-hi cinc agents, a vegades nou, no hi havia una relació clara del personal, però sabem que hi havia prop de deu agents, més o menys. També cal explicar que coexistia amb l’anomenada guàrdia rural.
El batle es va comprometre a comprar-los unes armes més modernes, marca Orbea. S’havien de demanar permisos a la guàrdia civil pel maneig d’armes, i es van donar 8 llicències, per tant el nombre d’agents devia ser al voltant de nou. Cobraven uns 220 pessetes, al 1913 cobern 400 i pico de pessetes, per tant el doble. Antoni Gomila Llull apareix com el cap de policia. Va ser la primera vegada que es donà un uniforme igual a les altres policies d’Espanya, un uniforme beix amb gorra de plat i una corretja que anava d’esquerra a dreta, on duien un sabre penjant; es podien canviar la gorra, a vegades era una més bombada. Les pistoles eren més modernes, quan les van comprar podien dur cinc bales, de la marca citada, Orbea… Les espases corbades eren les que duien els guàrdies municipals pel carrer, el mànec era de llautó. Es van retirar voltant els anys vint del segle XX, el cap portava una espasa recta i adornada, es veia per tant, a simple vista, qui era el cap de policia.
Si haguéssim d’anomenar unes dates concretes en les quals més s’ha modernitzat el cos de seguretat municipal des del seu origen devers l’any 1820 (enguany farà 200 anys), seria sense dubte, per la seva importància, aquesta reestructuració de 1912; la que es va produir després de la Guerra Civil i finalment la del projecte de la Policia Local de l’any 2000.