Dissabte passat vaig tenir la sort de veure per primera vegada La dona de negre, un clàssic escrit per Susan Hill que fa més de 25 anys que s’interpreta als teatres londinencs ininterrompudament. La història, per als que no la coneguin, tracta de n’Arthur Kibbs (Emilio Gutiérrez Caba), un advocat de mitjana edat que contracta els serveis d’un actor professional (Ivan Massagué) per a què l’ajudi a recrear un esdeveniment traumàtic del passat que mai ha pogut superar. Així, es crea una altra petita obra dins de la mateixa obra: l’actor, interpreta al jove Kibbs i el mateix Kibbs d’altres personatges que van apareixent al llarg del relat gòtic ple de morts, aparicions misterioses, cases encantades i paisatges lúgubres de boira i pantans.
Tot i que no és un gènere que m’apassioni, val a dir que és una aposta atrevida i poc comuna la de portar una obra de terror al teatre. En aquest cas, Emilio Gutiérrez Caba és l’encarregat de dirigir – i interpretar- l’obra i la seva feina no va decebre l’espectador de l’Auditori de Manacor. La direcció de Gutiérrez Caba és eficaç: juga bé amb els espais i dóna un toc cinematogràfic al muntatge amb gran encert a través de recursos clàssics del gènere de terror com els jocs de llum o efectes de so – en certs moments una mica massa forts pel meu gust -. L’emblemàtica veu en off de Narciso Ibañez Serrador també és una bona elecció del director que va fer reviure als espectadors més madurs aquelles històries que no els deixaven dormir durant els anys seixanta.
Personalment, vaig trobar-la un pèl llarga, sobretot per la manca de ritme del començament, una mica fluix i que em va fer dubtar que no s’assolís el clímax de terror que el text requereix. Tot i així, la interpretació i complicitat dels actors aconsegueix que l’espectador s’introdueixi en la història i entri amb en Kibbs dins de l’ aterradora casa de la difunta senyora Dradblow. La feina del jove Ivan Massagué és impecable: ell és l’encarregat d’estirar del carro des de bon principi mentre que a l’altra banda, l’experimentadíssim Gutiérrez Caba defineix amb grandesa els múltiples canvis de personatge, a través de veus, tics i moviments que interpreta sense despentinar-se i dóna el toc d’humor necessari al thriller.
