Skip to content

La necessitat de tenir les coses regulades

És evident que la vida, sense determinats documents, reglaments, planejaments, ordenances, ordres o lleis, ha anat succeint-se al llarg dels segles sense gaire més complicació. O no. Més aviat podríem dir que quan hi ha un determinat fet que no acaba de funcionar, el que s’imposa normalment és la màxima del “qui dies passa, anys empeny”. També és cert, tanmateix, que de vegades pareix que voler donar forma de llei al desenvolupament “natural” de les coses acaba complicant-nos la vida fins a límits que, més que insospitats, acaben esdevenint exasperants.

A Manacor som coneixedors de “buits” legals o normatius històrics. Durant més de quaranta anys hem belat per un Pla General, que ara és una realitat. Encara podem belar per l’aigua potable, però ja ho hem de fer amb la boca petita, perquè sembla que la tenim a punt d’arribar. No oblidem que l’Ajuntament té l’obligació d’abastir el poble d’aigua potable. Quants d’anys fa que això no passa? Trenta? Quaranta? Cinquanta? Clama al cel… Fa poques setmanes ens fèiem creus una vegada més que els ciutadans de Cales de Mallorca paguin els imposts com la resta de manacorins però en canvi vegin com es degraden els seus carrers i les seves infraestructures perquè la urbanització no està recepcionada.

Són, aquests tres exemples, mostres grans, importants i imponents de mancances en el funcionament municipal que perjudiquen tota la població del municipi, en el cas del PG; tota la del nucli de Manacor, en el cas de l’aigua potable; i tota la població de Cales de Mallorca en el cas de la recepció de la urbanització.

Aquesta setmana, però, venim a parlar de la Relació de Llocs de Treball de l’Ajuntament, un altre d’aquests greuges històrics que la Sala continua sense resoldre. El ressò directe per als ciutadans, en aquest cas, és menor. Es tracta d’un document intern de l’Ajuntament. Però alhora és un document que estableix tasques i responsabilitats per a cadascun dels treballadors de la Sala, denominació de les places, qui és qui, qui fa què… Un gran organigrama que marqui com un rellotge el funcionament de l’engranatge municipal. I no: no en tenim, de Relació de Llocs de Treball. Cert és que s’ha avançat en aquesta qüestió amb la recent aprovació de la RLT del departament de Policia, que suposa un 25 per cent de la plantilla municipal, però queda encara molta de feina per fer. Un Ajuntament de la mida del de Manacor no es pot permetre el luxe de continuar jugant al “qui dies passa anys empeny” si vol poder oferir un servei com cal als ciutadans, si vol bastir un organigrama i uns quadres de responsabilitats i comandaments clars i si vol regular amb objectivitat i transparència l’accés a les places de treballadors municipals. És per això que ha de prevaldre el bé comú per damunt dels interessos particulars d’un treballador o un altre i s’ha d’aconseguir elaborar un document de partida que pugui caminar amb solidesa cap al consens entre Ajuntament, sindicats i treballadors. Fites com aquesta ens elevarien a una categoria de capitalitat de la qual molt sovint ens n’omplim la boca però que, a l’hora de la veritat, en alguns casos resulta ser només un concepte buit.

Back To Top
Search