Francesc Ribera ‘Titot’ (Berga, 1967) és escriptor i cantant del grup Brams. Dia 13 de desembre inicia a Can Lliro la gira de presentació d’El silenci que heu de témer, la seva nova novel·la ambientada a la Mallorca del XVII.
Ambientau la novel·la a la Mallorca del segle XVII, per què?
Perquè és un moment molt potent de la història de Mallorca i alhora molt desconegut. Està una mica tapat per l’estètica barroca de l’època, que fa certa mandra als investigadors. Però darrere aquesta capa casposa hi ha una Mallorca súper viva i que explica en bona mesura com som ara. I com que em vaig enamorar d’aquell moment, volia compartir-lo.
I per què recorreu a la novel·la històrica? Què vos atreu d’aquest gènere narratiu?
La novel·la històrica em permet interpretar la història d’una manera creativa i transmetre la passió que hi tenc, sense la pressió d’haver d’actuar com a autoritat científica, per a això ja hi ha els historiadors. I també em permet explicar amb exemples de la vida del XVII moltes coses que encara tenen transcendència; temes com l’honor, la vanitat, el sectarisme, com han evolucionat els costums i les tradicions… Tota una sèrie de coses que he projectat a l’actualitat a partir de la història.
Com va ser el procés de documentació per a escriure l’obra?
Hi ha hagut diverses fases de documentació i redacció. A la primera, vaig fer recerca a partir dels historiadors especialistes en l’època: Josep Joan Vidal, Jaume Serra Barceló, Gaspar Valero, etc. La segona fase va consistir a llegir formats més curts, com articles científics que parlaven de certs aspectes concrets d’aquell moment històric. La tercera, va ser el procés de desfer-me d’informació: se m’obrien tants de fronts que era impossible tractar-los tots. I finalment, la fase de redacció, que ha durat gairebé un any.
Quins temes han quedat fora?
El tema dels xuetes, dels conversos, dels esclaus, de com funcionava el comerç, la Inquisició, etc. Són temes apassionants, però els vaig haver de sacrificar, perquè si no m’hauria fet un embolic important.
Què ens podeu contar de Joana de Santacília, la protagonista?
Era una aristòcrata i, com a tal, tenia una sèrie de privilegis. I un d’aquests privilegis atzarosos és poder llegir i entendre el que llegeix. I per aquest accés que té a la cultura, vol deixar de ser dona, en el sentit de l’època de “subjecte passiu”, per passar a ser persona. Però alhora sap que viu en un món controlat totalment pels homes i, per tant, ha de fer de la discreció la seva millor arma.
Quins projectes immediats teniu?
La veritat és que quan enllesteixes una tasca d’aquest volum, acabes tan buit que no et veus amb cor de planejar res. Per si de cas, vaig deixar a la novel·la algun fil obert, per si mai el vull recuperar. Però en aquests moments el meu futur immediat és fer una gira de presentacions fins al maig. De moment, en tenim 45 d’agendades i arribarem a les 60-70.
