La “Orquesta y Coros Nacionales de España” estrena obra del manacorí Antoni Parera Fons al Festival de Pollença

El Festival de Pollença, en la seva 61ena edició, va programar el dissabtre 27 d’agost un concert amb l’Orquestra Nacional que incloïa l’estrena mundial d’una obra encarregada per l’ocasió, Obertura Pollença, d’Antoni Parera Fons; conjuntament amb el concert per a violí i la simfonia Escocesa de Mendelssohn. L’OCNE feia uns dies que anunciava a les seves xarxes socials aquest esdeveniment, perquè les estrenes fan il.lusió a un conjunt de músiccs que es mouen sempre entre la història i la contemporaneïtat.
El públic va acollir càlidament l’estrena d’aquesta obra, que no deixa de mostrar alguns dels trets de la carrera de Parera Fons, una trajectòria molt personal que partí de la seva participació al Festival de la Canción del Mediterráneo, però també amb la seva amistat personal amb personalitats com García Matos, un dels folkloristes més reputats de la dècada dels cinquanta i seixanta del segle XX. Parera Fons adquirí així una sensibilitat especial per a la música de tradició oral, ja sigui com a base de l’elaboració de material compositiu o bé com a eina de coneixement de les estructures fonamentals que nodreixen la música. Cal dir que té pendent l’estrena d’algunes obres que marcaran, de segur, una fita en composició de les Illes: fa anys que treballa sobre els Quaderns Mallorca, una obra per a piano que intenta recollir els seus coneixements sobre l’instrument a més de tot el bagatge ètnic de les tonades rebudes per herència, digerides i reelaborades des del seu mestratge compositiu.
Així, per a l’Obertura Pollença basa el nucli de la seva composició en la peça de la dansa dels Cavallets que va recollir Samper cap al 1924 en el si de la seva missió per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que enguany compleix els cent anys d’inici. En les notes al programa, apuntam que aquesta és una de les tonades que ancora, immediatament, la memòria sonora de la ciutat de Pollença. L’Obertura comença amb una introducció un punt misteriosa, on les trompetes inicien un tema amb regust històric. Sense apuntar cap element concret, es dibuixa així el paisatge sonor d’una Pollença antiga i amarada de passat que prepara l’entrada a una dansa vital i juganera. Una de les característiques d’aquesta obertura és la presència d’un baix molt enèrgic rítmicament pràcticament durant tota la peça; i aquest fet, conjuntament amb els canvis mètrics que delimiten les seccions formals, empeny l’Obertura cap a una roda de vitalitat exuberant. En tot cas, més que imitacions directes del repertori pollencí, Parera Fons sembla recordar les tonades com qui recorda una rondalla coneguda, i, en contar-la —tal com fan els bons narradors—, afegeix tots els detalls que la seva creativitat li suggereix, transformant l’antic material en una obra plena de contemporaneïtat. Fou l’oportunitat, també, per veure com dirigeix David Afkham, espectacular sense batuta i usant dits, mans i cos per conduir tota l’orquestra.
Parera Fons està ara mateix acabant els detalls d’edició de l’òpera L’Arxiduc, que s’estrenarà el mes de novembre a Palma. Amb llibret de Carme Riera, aquesta és una de les trobades indispensables de la tardor musical mallorquina; i s’ha de recordar que Parera Fons és l’únic compositor illenc amb quatre òperes: Amb els peus a la lluna, Maria Moliner, Nadia Boulanger (pendent d’estrena, que encara ha de trobar lloc i data) i L’Arxiduc.