[/pullquote]
– Que parlem d’esbufecs, de gemecs i de renous relacionats amb activitat sexual fa preveure que Els veïns de dalt sigui una comèdia a l’ús. És així?
– Efectivament, és una comèdia amb totes les de la llei, sense cap mena de dubte. A més tothom s’hi pot sentir identificat, perquè parla del món de la parella i de qüestions sexuals que, poc o molt, ens acaben passant a tots. És una comèdia molt rodona.
– Per què dius que és rodona?
– Perquè la gent s’ho passa molt i molt bé i toca temes que ens afecten a tots. T’hi sents identificat amb els quatre personatges que hi ha.
– Els veïns de dalt són uns personatges presents a l’obra o només se’n parla?
– Nora Navas i jo som els veïns de dalt, que catalitzen l’altra parella, i fan que reaccionin d’una manera . No s’entendria una cosa sense l’altra.
– Cesc Gay és un director de cinema que amb aquesta obra s’estrena com a director teatral. Com l’has vist?
– He vist una persona que no li ha costat gens entrar dins el món del teatre i en el llenguatge teatral. I en algun moment sí que utilitzava símils de cinema. Ens deia: “Això és com un zoom, o un tràveling”, sí, però entenies el que deia. L’he vist molt ben col·locat.
És una comèdia on l’espectador entra de seguida i hi ha moments hilarants. La resposta del públic ha estat sensacional.
– És curiós que un director que es caracteritza per haver rodat pel·lícules lentes, introspectives, reflexives, un punt amargues, si es vol, ens presenti ara una comèdia.
– Sí, oblideu-vos de tot això. Un ritme totalment diferent. És una comèdia on l’espectador entra de seguida i hi ha moments hilarants. La resposta del públic ha estat sensacional.
– No passau pena de repetir-vos en una temàtica tan comuna, tan habitual com la del món de la parella?
– Està tot escrit des de Shakespeare, és més la visió de cadascú el que fa interessant el muntatge. És entendre la manera que té en Cesc Gay d’ensenyar-nos aquest món de parella.
– Quina escenografia presentau?
– És completament realista i representa un pis de gent amb un cert poder adquisitiu, de classe mitjana.
– Pel que expliques, els protagonistes semblen tenir entorn dels quaranta anys.
– Sí, el moment de la crisi de la mitjana edat.
– Quina valoració fas d’una fira com la de Manacor?
– Crec que és una fira molt interessant per a la gent de les Illes, perquè hi porta productes que serien més difícils de veureportar. A Manacor hi ha un públic a Manacor que li agrada el teatre, hi hauria d’haver més festivals com aquest.
