Skip to content

La pintura de Jaume Mercant a Sa Màniga

La mostra “Des de la soledat i el silenci. La pintura de Jaume Mercant” es va inaugurar el passat mes de gener, amb una selecció de pintures feta per la comissària Esperança Llabrés.
Una mostra que s’endinsa en la trajectòria pictòrica de Mercant, nascut a Capdepera l’any 1908. Autor que, si bé va trobar en el paisatge el seu principal mitjà d’expressió, va cultivar així mateix altres gèneres al llarg dels més de cinquanta anys de trajectòria: retrats, interiors, interiors domèstics, natures mortes, qualque tema religiós i, als anys seixanta, algunes obres que estan a mig camí entre la crítica social i la caricatura.
Com a pintor Mercant sempre parteix d’allò que l’envolta, del seu entorn més proper, i els elements dels seus quadres mostren indrets i motius fàcilment identificables, però rebutjant la còpia, de manera que les seves obres es converteixen en interpretacions sui generis, recreacions. Quan s’interessa per un motiu, un objecte o un paisatge realitza, a llapis, bolígraf o retolador, sobre paper o cartó, una sèrie d’esbossos, que es basen en el record. A partir d’aquí, segons allò que la seva memòria ha copsat i depenent de l’època, traslladarà el motiu a tela, cartó, taula o tàblex i seguidament hi aplicarà unes quantes veladures i capes de pintura a l’oli.
Mercant expressa la fantasia de la Mallorca que habita els seus somnis, una Mallorca desitjada, la Mallorca que ell veu en el moment en què la imaginació actua. A les primeres obres prioritza la pinzellada solta, els colors mesclats al llenç i una gamma cromàtica més variada, i alterna obres més aviat academicistes amb d’altres de trets postimpressionistes. Però, a mesura que va evolucionant, especialment a partir de la dècada dels cinquanta, el seu llenguatge s’encamina cap a una depuració formal, mentre que els efectes lumínics es fan cada cop més importants. Tot plegat, ho aconsegueix mitjançant l’ús de pinzells de petit format, que li permeten un treball subtil i minuciós. A més, empra escassa pintura, amb capes de veladures molt subtils, de manera que a vegades es veu el tramat de la tela.
A mesura que va progressant, s’allunya del tractament uniformador i convencional que aleshores era habitual, i l’obra es va fent cada cop més personal, fins que arriba a una subjectiva i pròpia interpretació del gènere paisatgístic.
L’exposició que es pot visitar des del 7 de gener al 25 de març a la sala de l’Auditori Sa Màniga, “pretén fer un recorregut per les distintes etapes i els diferents gèneres que va cultivar al llarg de la seva trajectòria artística”. La selecció de l’obra s’ha fet tenint en compte aquest criteri, certament limitat, d’una banda, per l’accés als préstecs dels col·leccionistes, i de l’altra, per les dimensions dels espais expositius.

Back To Top
Search