“La plaça de Santa Catalina estarà a punt per les festes”

Núria Hinojosa (Manacor, 1988) és la delegada d’Urbanisme de l’Ajuntament de Manacor. Amb ella parlam d’un bon grapat de les obres que es duen a terme durant aquest mandat que s’acaba d’aquí a menys d’un any…

Les obres, si van bé, quan estan acabades, deixen la gent contenta. Però abans, ja sigui per la pols i el renou, ja sigui pels greuges comercials, ja sigui per retards en l’execució, sempre duen queixes per part de la ciutadania. Has d’haver posat cuiro, per poder-ho sostenir…
Sabia perfectament on em ficava. La delegació d’Urbanisme és una de les complicades de l’Ajuntament. Aquesta i qualsevol altra ho són, tanmateix. Em present per fer feina i m’agrada i li dedic moltíssimes hores. I deman disculpes si de vegades no som capaç de contestar de forma diligent totes les que m’arriben cada dia. Les procur contestar personalment a totes. Si són tècniques les deriv al tècnic que pertoqui, per descomptat. I si són polítiques, les assumesc directament jo. La gent agraeix que la regidora telefoni i arregli els seus problemes. Està clar que hi ha coses que es poden solucionar i coses que no. En qualsevol cas, el ciutadà agraeix la proximitat. Pel que fa a les crítiques… partesc de la premissa que qui fa feina s’equivoca, i qui no fa res no s’equivoca mai. Jo he demostrat que sé demanar perdó si m’equivoc.

No ha de ser fàcil…
Hi ha moments complicats, per suposat, que et saben greu perquè tu vius al poble, i quan una obra no funciona correctament pateixes perquè et poses a la pell dels veïnats. Jo no em pos de perfil davant els problemes, don la cara i per això puc dormir els vespres sabent que hem fet tot el que està a les nostres mans perquè les coses vagin tan bé com sigui possible.

Teniu moltes obres en marxa.
Aquest mandat ha estat complicat, però ens ha donat l’oportunitat d’incorporar uns romanents que ens han permès fer una inversió pública mai vista a Manacor. Una bona part d’aquests doblers els ha copats Urbanisme. Des d’un punt de vista polític o d’estratègia electoral potser hauria estat més prudent fer-ne menys. Però aquest és un criteri que no tenc en compte. Tenim una línia molt clara i homogènia: volem rehabilitar i reformar espais que històricament havien estat destinats a les persones però que havien estat abandonats o mal plantejats. L’Antigor, Santa Catalina, Pares Creus i Font i Roig, Berard, el Cos i també Porto Cristo, on hem proposat un canvi de mirada a la primera línia marítima.

Amb les molèsties i queixes que això també ha duit.
Sí. Però l’experiència ens ha fet veure que al principi rebem tocs i després la gent s’acostuma i veu que era una bona idea, els comerços no se’n ressenten i posam un espai guapo per on aconseguim que la gent hi passegi i hi consumesqui i estigui orgullosa de ser de Manacor.

Diuen que l’obra de Santa Catalina també durà retard…
És una plaça molt gran on era complicat fer-hi una obra completa amb els doblers que teníem els darrers anys. Amb la incorporació de romanents i també amb la proposta de la resta de grups per fer aquestes obres hem pogut fer una obra molt ben feta, amb eliminació de barreres arquitectòniques, cercant l’elegància i la bellesa per a un espai que és un punt neuràlgic de la seva barriada. I per les festes ja en veurem el resultat. En un principi la gent pot estar molesta, però tendrem una plaça i un espai rehabilitats, amb serveis reposats i renovats, que no farà falta tocar en moltíssims d’anys. A més, amb aquestes reformes també aprofitam per arreglar el que no es veu: xarxa d’aigua potable, clavegueram, pluvials, enllumenat públic, gas…

Però els terminis no s’han complit.
S’han vist augmentats en un mes. Hi ha materials que ens arriben tard. Hem concedit una segona pròrroga de quinze dies que acaba aquesta setmana. A Santa Catalina hi posarem uns bancs molt especials que ja tenc moltes de ganes de veure’ls posats, però ha costat que arribassin. Estam pendents de l’arribada dels jocs infantils i del soterrament de la xarxa elèctrica definitiva d’Endesa. El que està clar és que arribam a les festes seguríssim.

Què podeu fer els polítics per evitar aquests retards?
No és una qüestió política, sinó molt tècnica. Nosaltres no podem anar contra un informe. Hem de ser prudents i tenir confiança en l’equip de persones tant de la casa com externes i amb les que conformen els equips de les obres. Però no tot són queixes. Hem rebut l’enhorabona de veïnats del carrer d’en Venturós, per exemple, per com anaven les obres

A la plaça de Berard, a la barriada de la Torre, sembla que no tothom està content.
Hi feim una gran plaça sense cap tipus de barreres arquitectòniques, i agafam també un tram del carrer de Vilafranca. Hauríem volgut arribar fins a la plaça de les Perleres, però no ens arriba el pressupost. Deman disculpes, perquè no som capaços de tapar tots els forats que tenim. Ja em vaig reunir amb els veïnats i els vaig dir que la gran sort és que sempre es pot fer una repensada de la mobilitat en funció de les evidències. En qualsevol cas, l’obra significarà una millora substancial per a la barriada.

No hem parlat de via Majorica.
No, i les obres van com una seda. És una obra tota nostra, de l’Ajuntament. I està previst que pugui estar acabada a final d’any.

L’avinguda del Torrent no ha començat, encara. I fa estona que en presentàreu la reforma.
Sí. El conveni està firmat i està damunt la teulada del Consell. Per a via Portugal, esperarem.

Hem volgut conèixer també l’opinió de la delegada d’Urbanisme sobre les construccions que s’han vist afectades per l’aiguat de la setmana passada.

“A les zones inundables, qui té les escriptures de propietat és l’aigua”

És legal construir a una zona inundable?
A una zona inundable la llei et permet construir-hi i no tenim possibilitat de no donar una llicència si s’adapta a la normativa. Hi ha moltes construccions fetes de fa molts d’anys. I ara a la cartografia territorial queda molt clar quines són les zones que tenen aquest perill. Si apliques les mesures correctores que preveu la llei no hi ha cap problema per donar la llicència. Tant en sol urbà com en sol rústic.

Però en cas que hi hagi una ploguda forta i una inundació amb perjudicis per als propietaris, de qui ha de ser la responsabilitat? Del propietari? O de l’administració que ha permès que s’hi construís?
Una cosa no lleva l’altra. Pots tenir el títol de propietat d’aquella finca. L’aigua no et demana permís per passar, el títol de propietat és de l’aigua. Amb mesures correctores s’hi pot construir, i qui hi vol construir ha d’assumir la responsabilitat d’haver-hi construït. Si plou una barbaritat, poca cosa es pot fer…

Però igual que l’administració protegeix determinades zones pel seu valor ambiental o paisatgístic, no hauria de protegir també les persones i no permetre de construir en zones inundables?
Al llarg de la història de la humanitat la societat ha construït a devora els rius i els torrents i això no ho canviarem. Construíem on hi havia abundància. Es poden prendre mesures on es consideri tècnicament que hi pot haver un perill o un risc per a la vida, però és complex canviar el curs de la història.