La placeta dels Karts

Antoni Sureda va presentar aquesta comunicació a les Jornades d’Estudis Locals 2022. Va explicar que tot va començar fa uns anys, quan va fer un escrit a premsa sobre la placeta dels Karts, a partir d’una documentació que havia trobat a l’arxiu de la Policia. Però un dia Aleix Barceló li va comentar que havia d’investigar més, perquè el cert és que hi havia molts més detalls. Sureda va pensar que era un tema que també l’interessava… Així que es va posar mans a l’obra i va entrevistar veïnats a més d’acudir a l’arxiu municipal i a l’arxiu de la policia local.

Sabíem per un registre que l’Ajuntament de Manacor havia rebut un diploma com a una de les ciutats més segures quant a trànsit, i va comparèixer mitjançant un dels veïnats de la plaça dels Karts.

Entitats com l’OJE, van fer jornades i xerrades sobre l’educació viària. Hi havia simulacions de conducció reals: un al·lot de l’OJE dirigint el trànsit, un altre que simulava posar una multa…

El 1960 es comptabilitzaven a les vies urbanes de Manacor uns 34 accidents, uns anys més tard, el 1975 hi va haver 163 accidents sense especificar danys i ferits; l’any 2000 la xifra d’accidents a Manacor era d’uns 918 (138 amb atestat judicial, 780 sense atestat). Era obvi que s’havia de fer alguna cosa. Una d’elles fou promoure la plaça dels Karts. Es va demanar un projecte i un crèdit (al voltant de 1.8000.000 pessetes) i es va fer una plaça avantguardista, quadrada i que tenia un arc que la creuava, de formigó. A baix de l’arc hi havia un xibiu, una minva d’oficines, amb una zona enjardinada i bancs per seure.

Tot d’una va rebre crítiques, perquè es deia que quan plovia el clavegueram no podia absorbir-ho i feia olor. Però com es feien, les proves de conducció? Doncs hi anaven els al·lots d’entre 11 i 14 anys, i sembla que les nines n’estaven excloses.

Els que havien aprovat l’examen teòric hi feien pràctiques, i el 1975 fan el primer campionat de Manacor; el 1974 la plaça estava construïda. Després de mirar si un dels campionats importants es podia fer a Manacor, finalment es va fer a Palma, i a Manacor solament una mostra.

Cada any Manacor va participar en els diferents campionats d’aquesta modalitat de karts: Campos, Palma, Felanitx, Sa Pobla i Manacor. Manacor es va classificar l’any 1979. Els karts consistien en un cotxet de motor d’un cilindre tot sol, de 49 cm cúbics, un volant i un seient de 80 de cm. de llarg per 65 d’alt. Els dos equips seleccionats de les Balears anaven a Espanya… pels nins d’aquells temps era tot un repte i un orgull.

Mateu Estrany va ser el núm. 2 a les Fires i Festes de 1979. La policia local acompanyava l’esdeveniment, era un dels actes més rellevants. El maig de 1984 es celebra un campionat nacional. Anys després, un veïnat va trobar les portes del xibiu obertes, i va recuperar una part de documents i ho va oferir a l’ajuntament. Cal recordar que es va fer un reglament en relació amb com havia de funcionar el parc infantil, amb el director, i tot plegat es va aprovar de manera oficial.

Però aquest projecte va començar a decaure. Un dels motius era que es deia que a Manacor ja hi havia moltes autoescoles: un altre, que els dos municipals que s’encarregaven del parc no tenien temps de coordinar la tasca de policies amb la d’aquesta tutela específica. El batlle Jaume Llull va prometre ascendir de tinents els policies que treballaven en aquest sentit, però va entrar el batlle Homar i tot plegat va semblar que no va interessar.

El regidor d’Interior va poder aconseguir que els donessin 4000 pessetes cada mes com a compensació, però no van acceptar. Una de les causes de la decadència de la placeta dels Karts és que el poble deia que era un niu de drogaddicció o que servia de niu de parelletes amagades.

Els veïnats diuen que hi va haver molt de doblers pel mig, i la pregunta que es pot fer és perquè una plaça que va costar tant de diners va durar solament 16 anys. El fet és que ara està pitjor del que estava. Cal subratllar que allà es feia educació viària per als més menuts, i potser, mirant com condueix la gent avui dia, era una manera de fer arribar les normes de conducció als joves, una manera de què les incorporessin com una de les tants vessants importants de l’educació.