skip to Main Content

La potenciació dels fixos-discontinus fa desaparèixer els contractes d’obra i servei

El mes de febrer passat el Congrés dels Diputats espanyol aprovava una reforma laboral que, com sol ser natural en tots aquests casos, ha estat motiu de discussió i controvèrsia. En parlam amb empresaris i treballadors del nostre redol.

“S’hauria d’haver regulat bastant abans”

“Nosaltres intentem fer que hi hagi molts més fixos discontinus, de fet, és la figura que fins ara empràvem més, fins al punt que la meitat de la plantilla és fixa i la meitat és fixa discontínua”. Qui ens parla és Miquel Amengual, encarregat de personal a Càrniques Sunyer. L’emblemàtica fàbrica manacorina té ara mateix en plantilla 120 treballadors, tot i que la mitjana anual sol ser d’un centenar.

Veu que amb la reforma laboral els contractes temporals “s’hauran de justificar molt bé, per substituir vacances de treballadors fixos o per una feina molt concreta en un moment puntual”. Miquel Amengual, que ha assistit a una formació per comprendre quines són les conseqüències d’aquesta nova reforma, veu que “posen traves a l’hora de justificar tots aquests contractes temporals. Allò de ‘temporada alta’ que et permetia contractes de sis o vuit mesos ara ja no val. I de fet això ja s’hauria d’haver regulat bastant abans.

“A la construcció fins ara no havíem emprat gaire la figura del fix-discontinu”

Adela García és la responsable de recursos humans de Melchor Mascaró, SA. La potent empresa manacorina compta ara mateix amb una plantilla de 750 treballadors. “Nosaltres ja tenim un percentatge de treballadors fixos bastant elevat en el sector de la construcció, entre un 85 i un 90 per cent. Per aquest motiu, el canvi per a nosaltres no és tan pronunciat”. Així i tot, García reconeix que en una primera aproximació a la nova llei, “veus molts de canvis, però quan l’analitzes observes que el legislador ha regulat més els contractes temporals. I quant als fixos hi veig flexibilitat”. Pel que fa a la figura dels fixos-discontinus, Adela García comenta que “en el sector de la construcció la temporada va a la inversa que a l’hostaleria i per a nosaltres pot ser resolutiu, tot i que és una qüestió que està pendent de ser negociada en el conveni col·lectiu” alhora que reconeix que “el fixo-discontinu és un contracte que fins ara no havíem emprat en construcció”.

Aquests són els pros. Els contres, per García, es mouen en l’aspecte de “la burocràcia. Hi ha molta documentació a tenir en compte i molts de processos que s’han de dur a terme”, tot i que també explica que “en aquest sentit veim que és bo que les empreses ens planifiquem i organitzem més pel que fa a la gestió dels recursos humans. Si ho feim, després ens és més fàcil fer feina en el tema de la contractació”.

“Som a la coa d’Europa quant a precarietat laboral”

Aina Riera Hales és treballadora de Majorica. Creu que amb la nova llei laboral a la seva empresa “hi pot haver una afectació, perquè acabam de sortir d’un concurs de creditors, i això significa que la plantilla, més que estar ajustada, està per davall del que seria recomanable”. Riera explica això perquè “ara tornen contractar gent. Es va crear una borsa de feina amb la qual es va intentar donar prioritat a les persones vulnerables que quedaren al carrer, com ara gent amb més de 50 anys que tota la vida havia fet feina a Majorica. Un llanterner o un electricista es podrà recol·locar amb més o menys facilitat. Un joier, no. Com a empresa, aquesta forma de funcionar els anava beníssim, perquè quan tenien puntes de feina podien agafar gent d’aquesta borsa, i després, quan mancabava la feina, s’acabava el contracte. Amb la nova reforma laboral, tens més la garantia que et posin fix, tot i que també és ver que tampoc no hi ha ara tenim molta feina: agafam la gent de la borsa de feina sis mesos i al setembre quan mancabi la feina acabaràs el contracte. Ara la nova reforma laboral et garanteix que et deixin fix, tot i que tampoc no hi ha tanta diferència entre un contracte temporal de sis mesos, o que et facin fix i al cap de mig any et deixin al carrer per cinc duros”. Aina Riera veu que la reforma està més encarada cap a “l’aspecte social”, però també adverteix que “una cosa és que et diguin els quatre punts claus de la reforma i l’altra és la lletra petita, que jo no la sé llegir, i hem de tenir en compte que aqu´´i estam a la coa d’Europa quant a precarietat laboral”

“No sabem què passarà amb els interins”

M

Mamen Mateu fa tretze anys que és interina com a personal d’administració i serveis al Servei de Relacions Internacionals de la UIB. “No sabem què passarà”, diu, i afegeix que “en teoria al juny hauria de sortir la resolució i ens han dit que en lloc de fer un concurs oposició serà un concurs de mèrits. El que passa és que no tenen clars els requisits, perquè això pot repercutir que es pguin presentar diferents queixes judicialment”. Mamen Mateu reconeix que “jo mateixa em dic quin morro, si em donen la plaça, però tampoc no vull renunciar al que diguin que em toca”. Per començar accepta que “que ens estabilitzin i ja ho veurem, però veig que no tenen clar qui haurà de fer concurs de mèrits i qui concurs oposició”. Se suposa que aquesta regularització d’interins estabilitza places, i no persones. “I la forma com s’enfoca pot fer que no sigui just per a segons qui perquè hi ha gent a qui en menys d’un any han canviat tres vegades de contracte, fent feina al mateix lloc”

“Si la reforma és positiva per als treballadors, a nosaltres ens pareix bé”

Antònia Truyols, cuinera i madona de Ca’n Vinyes troba que “a nosaltres, pel que hem vist, no ens afecta. Que els treballadors hagin de ser indefinits no ens suposa un problema, perquè en el nostre cas només tenim una treballadora i ho hauria estat igual”. Truyols afegeix que “si és positiva amb els treballadors o els afavoreix, a nosaltres ens pareix bé, perquè nosaltres també hem estat treballadors i comprenem les necessitats que hi ha”. La cuinera de Ca’n Vinyes, a més, està al corrent que “lleven els contracte d’obra i servei, perquè hi devia haver mangarrufes. Però també si la gent ho fa així és perquè hi ha molta necessitat de fer coses al marge de la llei perquè el sistema no està preparat perquè la gent pugui dur el nivell de vida que vol dur i pagar una hipoteca o un lloguer”. De vegades, per Truyols, aquestes reformes només serveixen per “posar pedaços, i per això també hi ha empresaris que es queixen, perquè paguen justs per pecadors i sobreprotegeixes gent que no s’ho mereix”. I acaba dient que “no sé com ens pot afectar als autònoms, perquè generalment solem ser el darrer mot del credo”.

Back To Top
Search