La “qualitat musical” destaca al premi Guillem d’Efak

Els artistes Tomeu Matamalas i Laia Vallès, qui varen ser jurats de la distinció Ciutat de Manacor, destaquen la varietat d’estil dels grups participants i l’entusiasme per continuar actuant de tots ells.

Tomeu Matamalas: “Em va sorprendre més la qualitat musical que no la qualitat literària”

El músic manacorí Tomeu Matamalas va ser un dels encarregats de triar el guanyador del primer premi Guillem d’Efak a la final celebrada a Porto Cristo en el marc de les festes del Carme. Un certamen on, considera, que hi havia “una diversitat molt grossa d’estils”. Fet que va dificultar la seva tasca. “És molt difícil decidir si és més bo un arròs o uns ous fregits amb patates, i això ha estat igual”, explica. Per això i posant la vista en el futur, proposa “perfilar una mica més les bases del concurs”. Observació que també fan alguns dels participants.

Fa una valoració molt positiva de cantautors i grups que es varen presentar. “Hi havia la part més lúdica representada per Fun Kiss i Mopi; i després hi havia els cantautors més clàssics”.

D’acord amb la seva experiència i llarga trajectòria, es permet assegurar que a Mallorca hi ha una oferta musical “variadíssima i boníssima”. Tot i això, destaca que a ell, personalment, li va “sorprendre més la qualitat musical que no la qualitat literària” dels i les cantautors que es varen presentar al certamen. Una mostra significativa, evidentment, del que és el panorama artístic real.

Cal recordar que el cantant ve “de la generació de la Nova Cançó, on tot eren poetes que cantaven”. I reconeix que és difícil arribar, o superar, la qualitat de les lletres d’aquell temps. Ara, sembla que han canviat les inquietuds. “La preparació musical que tenen és impressionant”.

Laia Vallès: “Set propostes molt entusaistes que desprenien energia i moltes ganes de fer música”

Els set grups que varen arribar a les semifinals eren “propostes molt heterogènies”, assegura la cantant Laia Vallès. Set propostes, però, “molt entusiastes que desprenien energia i moltes ganes de fer música”.

Així mateix, i igual que Matamalas, va detectar que possiblement “les lletres no eren el pla principal”. “Destacava molt més la qualitat musical”, assegura. Un dels fectors que varen determinar el veredicte final del primer premi musical Guillem d’Efak. Aquest conjunt, explica, els hi va suposar un repte, al que es sumava el fet que totes eren ofertes “molt riques i molt joves”.

Després de veure el gran ventall d’actuacions del premi Guillem d’Efak, Laia Vallès, considera que són formacions amb un bon futur artístic. “Si no s’hi dediquen professionalment, serà una part molt important de la seva vida”, afirma. I, sigui com sigui, “gaudirem igual amb ells”.

No te cap dubte que aquells que desitgin dedicar-se a la música “hi aniran disparats i segur que ho aconseguiran”. I és que “tothom trobarà el futur que busqui”, comenta.

Això sí, remarca que és una tasca complicada, però no impossible: “els que som músics tenim un estil de vida una mica diferent i ho has de lluitar, però no m’atreviria a dir que és un futur difícil”.