skip to Main Content

La quarta revolució (Per a prendre consciència)

Parafrasejant Yuval Noah Hariri en una conferència sobre el paper dels humans al planeta, el més important que hem de saber sobre els humans prehistòrics és que eren poc importants. El seu impacte en el món no va ser molt més gran que el dels grumers. Llavors va més enllà i es pregunta com hem passat de ser simis insignificants a ser els governants del planeta.
Dins l’evolució humana podem destacar tres grans moments o eixos. Tres grans revolucions que van alterar la vida humana i la terra fa milers d’anys. La primera i la que precedeix les posteriors és la revolució cognitiva. A partir d’aquí, els Homo sapiens comencen a diferenciar-se de la resta d’éssers vius a nivell col·lectiu. Aquesta és la revolució de la imaginació: els humans tenim la capacitat d’inventar històries fictícies, sistemes complexos d’organitzacions immaterials, religions i cultures i això ens defineix com espècie. Per això, i gràcies a la imaginació i a la cooperació, els humans controlam el planeta.
La segona revolució també va ocasionar-se fa milers d’anys: la revolució agrícola. A partir d’aquí els grups humans comencen a créixer i a establir-se en poblats de cada vegada més grans, gràcies a la domesticació del blat, l’arròs, els animals, etc. Però en realitat no som els humans els que vàrem domesticar el blat, sinó que vàrem adaptar les nostres vides entorn al cereal; vàrem passar d’una dieta variada a tenir una dieta selectiva i poc diversa, vàrem deixar de trescar pel món i ens vam establir en zones concretes.
Val a dir que després d’aquestes dues revolucions el món ja havia canviat. A causa de les societats caçadores-recol·lectores, s’extingiren més de 100 grans mamífers, com per exemple el mamut o el Myotragus Balearicus . A conseqüència de la revolució agrícola, grans quantitats d’hectàrees de bosc varen desaparèixer i es van desertificar, i van aparèixer gran diversitat de malalties. Els únics ecosistemes que es mantingueren intactes foren els marins: la mar va quedar intacta.
Durant milers d’anys els humans s’expandiren forjant imperis, lluitaren per la religió i sobrevisqueren a grans epidèmies fins que va arribar la tercera gran revolució: la revolució
científica. Posteriorment van arribar la revolució industrial, el colonialisme, la globalització, la transició demogràfica, la revolució tecnològica… Amb tot això, els humans esdevenim deus i controlam el planeta.
Però les conseqüències d’aquesta expansió ens afecten avui dia. Els últims 150 anys la temperatura de la terra ha pujat un grau sobre la mitjana global, el nivell del mar ha augmentat i molts ecosistemes ja no són el que eren. El canvi climàtic, el forat de la capa d’ozó, la desigualtat, la pobresa energètica, etc., són problemes causats per la crema de combustibles fòssils a partir de la revolució industrial.
Ens creim intocables però encara depenem constantment del planeta. L’any 2010 l’erupció d’un volcà a Islàndia paralitzà el trànsit aeri de mig món, i el 2011 el gran tsunami de Japó va devastar l’illa i va provocar una fuga radioactiva. Els recursos s’acaben i la demanda augmenta. L’únic sistema no afectat per les revolucions era la mar. Però amb la tercera Revolució la mar es troba amenaçada, els microplàstics s’han escampat per tots els oceans, la posidònia es mor i les espècies marines s’extingeixen.
Hem passat de ser animals insignificants a controlar el planeta i a ser el malson dels ecosistemes. Hem construït imperis, hem fet créixer exponencialment la producció d’aliments, hem creat històries i grans teixits comercials i hem construït grans ciutats. Però som més feliços que els nostres avantpassats prehistòrics? Si ho som, la nostra felicitat s’ha
aconseguit fent mal als nostres companys de viatge, a la resta d’éssers vius i al planeta. Som més poderosos que mai, però no sabem què fer amb el nostre poder; no tenim un
antagonista a combatre perquè som nosaltres els dolents. Tot i això, encara som a temps de mitigar els mals de les revolucions i de recollir els fruits dels avenços socials, intel·lectuals i democràtics. Ara és l’hora de la quarta revolució, la revolució de la consciència. Prendre consciència per poder desenvolupar-nos diferent i ser més feliços.

Pere Amer

Back To Top
×Close search
Search