La raresa dels “freaks” es fa normal i conquereix Manacor

“Hi he estat fins ara i he passat molt de gust, perquè hi he trobat molta de gent amb interessos molt semblants als meus”. Són les cinc de l’horabaixa i qui ens parla és na Zhaira, una nina de 14 anys que es mostra entusiasmada d’haver acudit a la primera edició del Manafreak. “M’he cansat de guanyar al Just Dance i ja he començat a pensar en el concurs de Cosplay per a l’any que ve”, diu n’Aina, una nina d’onze anys que ha vengut d’Inca per acudir al Manafreak.

Són només dues mostres de l’èxit que va suposar dissabte passat la primera edició del Manafreak, una fira que volia ser un compendi d’aficions, jocs i altres rareses del món d’avui. Infants i joves hi passaren un guster. Entre els més grans es mesclaven les cares de conformitat, principalment de les famílies, les d’estupefacció, entre la gent més externa a tot allò, i les d’entusiasme indissimulat, entre els qui havien aconseguit travessar el llindar tan complex de l’edat adulta sense abandonar allò que tan feliços els va fer quan eren més joves.

Concursos de Cosplay, tallers de combats amb espases làser, infinitud de jocs de cartes, pegats per aferrar a la roba amb els nostres millors herois postcontemporanis, un tron majestuós on asseure’ns com ho faria Khalessi, la reina de dragons de Joc de Trons; el cotxe dels Caçafantasmes, els cotxes teledirigits amb moció a les quatre rodes i un conjunt inacabable de propostes adherides a la meravella, a la fantasia, al joc i, sobretot, a la passió.
Entre tot aquest trull de fantasia, a les dotze en clau, el regidor Carles Grimalt, ànima de la cosa, prenia el micro davant el portal del Convent i allà, ja amb la troneta feta, introduïa dins una càpsula del temps cilìndrica mapes del Manacor actual, redaccions elaborades per infants i joves de diferents centres escolars, un USB amb el Pla General acabat d’aprovar… Una vegada ben tancada la càpsula, la brigada procedí a segellar la troneta perquè d’aquí a cinquanta anys, els qui encara hi siguin, i els qui hagin anat naixent durant aquestes pròximes cinc dècades puguin obrir-la i observar què hi havien volgut posar i, sobretot, com era i com es vivia al Manacor de mig segle enrere. Entre d’altres elements documentals d’interès, per exemple, els qui obrin aquesta càpsula hi trobaran, passats 18.250 dies un exemplar del número 943 de Cent per Cent. Seran semblants, les notícies del futur, encara?