skip to Main Content

“La repetició de curs no millora el rendiment dels alumnes”

Antoni Morante (Palma, 1961) és llicenciat en ciències químiques. Des de fa dues legislatures és director general de Planificació, Ordenació i Centres. Amb ell parlam de la implantació el curs que ve de la LOMLOE, la nova llei educativa estatal.

Segons els seus impulsors, la LOMLOE neix per garantir la igualtat d’oportunitats, per pal·liar la segregació entre l’alumnat i per enfortir la competència digital. Estau d’acord amb aquests objectius? Pensau que n’hi hauria d’haver d’altres de prioritaris?
Ja ho hem dit en diverses ocasions. Estam alineats amb els principis dels nous currículums que impulsa la LOMLOE. L’enfocament cap a una formació realment competencial ja es plantejava des de feia com a mínim quinze anys. Amb la llei anterior, als docents els resultava una tasca molt complexa l’ensenyament i l’avaluació per competències. Ara amb la nova llei es dona aquesta feina feta o molt simplificada i es defineixen uns descriptors que lliguen les competències clau amb les competències específiques de les diferents matèries. A més, aquesta llei ens posa en la línia que duen ja els països del nostre entorn. També un dels puntals és la inclusivitat, lligada també a aquest enfocament competencial, que ens mostra com hem de preparar els nostres alumnes també en termes de justícia social, de desenvolupament sostenible…

Disposau dels recursos econòmics suficients per aplicar aquesta reforma? Hi ha hagut una injecció per part de l’estat en aquest sentit?
Un defecte que tenen les lleis educatives és que no van acompanyades d’una memòria econòmica. S’estableix que hi haurà més recursos per a atenció a la diversitat però hem de veure com es concreta tot això per part del Ministeri. Nosaltres, des del Govern balear, i amb la llei pròpia aprovada recentment, asseguram un increment progressiu del pressupost destinat a educació fins arribar al 5 per cent del PIB. D’altra banda, també feim esforços en la formació del professorat, enfocada sobretot al disseny de situacions d’aprenentatge, també preveim dotar els centres d’algunes hores extres de coordinació per afrontar el canvi.

Perquè la gent que ens llegeix ho pugui entendre, què són situacions d’aprenentatge?
Són fórmules que permetin mobilitzar totes les capacitats o competències que ha de treballar un alumne dins una matèria o diferents matèries a partir d’una situació real, personal, relacionada amb l’entorn social o escolar de l’alumnat. Podem dir que amb les situacions d’aprenentatge l’alumnat posa en marxa els coneixements previs que té per resoldre una determinada situació.

Segons la llei nova, quin hauria de ser el paper de l’escola concertada? Quins canvis implicarà? Com ho veis des del govern autonòmic?
El que estableix la LOMLOE pel que fa a l’escola concertada és el que venim aplicant a les Balears des de fa anys. Hem tengut algunes dificultats amb algunes patronals de la concertada pel que fa a la reserva de places NESE fins a l’inici de les classes, però preveim poder-les corregir. Pensam que no hi haurà grans canvis, perquè sempre que podem intentar arribar a acords amb les escoles concertades. Tenim clar que l’ensenyament públic és la nostra prioritat, i que l’ensenyament concertat forma part del sistema públic d’educació.

Tal com estan les coses, podríem prescindir de l’ensenyament concertat? Us ho plantejau?
Ara mateix hi ha 190.000 alumnes no universitaris, dels quals 50.000 són de centres concertats. L’ensenyament concertat és imprescindible per garantir l’ensenyament obligatori, i fins i tot postobligatori. No seria realista plantejar la possibilitat de prescindir-ne.

Se suprimeix la repetició de curs a primària, on només es podrà romandre un any més i de forma excepcional, en el darrer curs. ambé es dona la possibilitat de titular a batxillerat amb una assignatura suspesa… Què en pensau?
La qüestió de la repetició donaria per a tota una entrevista. Sempre hem dit que la repetició de curs, llevat de casos molt excepcionals, no millora el rendiment dels alumnes, i a més suposa un cost addicional pel que fa a recursos de professorat. Si això tengues un resultat positiu, estaria ben invertit. Però està estudiadíssim que no funciona. Espanya és dels països amb més taxa de repetició dins Europa. I dins Espanya, les Balears són la comunitat amb més percentatge de repetidors. Així i tot, els darrers anys això ha canviat. El curs 20-21, a primària tenguérem una taxa de repetició per davall l’1 per cent, quant el curs 16-17 es movia entre el 4 i el 5 per cent. També a ESO ara ha estat entorn del 4 o 5 per cent, quan fa cinc anys fregava el 10. I hem comprovat que els resultats són més bons, a les proves PISA, a les Balears hem millorat respecte de la mitjana estatal. La repetició a part d’exigir molts de recursos no dona resultats, estigmatitza els alumnes, i baixa la seva autoestima. A més, han de repetir continguts que tenien consolidats. El resultat de millora és pràcticament testimonial. Quant a batxillerat, sí, es pot obtenir el títol amb una matèria suspesa, però amb condicions: una mitjana superior a 5, que no hagin abandonat el curs i hagin fet totes les proves d’avaluació. I sota decisio de tot l’equip docent. La llei recull aquesta possibilitat, però que ja s’aplicava de fet a la gran majoria de centres.

Hi ha una atenció especial als valors ètics i socials. La incorporació d’aquests valors, sempre que s’ha intentat, ha anat envoltada de polèmica. Creis que s’ha de treballar en forma d’assignatures? O de forma transversal?
És la discussió del milió. La llei està farcida de referències a aquestes qüestions: desenvolupament sostenible, perspectiva de gènere, desigualtats socials… I això hi ha de ser. Hi ha matèries pròpies que reforcen aquest treball. A 1r i 2n d’ESO es treballa la igualtat de gènere. També a ESO tenim optatives que treballen el consum responsable o la cooperació i els serveis a la comunitat. I hi són perquè pensàvem que era interessant de donar la possibilitat d’un tractament més profund d’aquestes qüestions. Es tracta de trobar un equilibri entre la transversalitat i l’especificitat en aquestes matèries. En general, es tracta de treballar situacions i valors que s’hauran de plantejar els alumnes en arribar a la vida adulta.

Sembla que la LOMLOE fa una passa més cap a la laïcització de l’ensenyament. Com es combina això amb l’entrada de noves religions a l’ensenyament de les Illes Balears?
Podem prendre el camí que ens permet el nostre àmbit de competències. La religió és una matèria educativa dins els currículums que ve regulada per normativa estatal. S’ha de valorar que amb la LOMLOE feim una passa en aquest àmbit per tornar a la situació anterior a la LOMQE. S’han suprimit un seguit de privilegis per a la matèria de religió, com ara que computàs per a la mitjana, o que fos una matèria específica al mateix nivell que les altres de batxillerat. Ara ni tendrà una alternativa de tipus acadèmic ni computarà per a la mitjana. D’altra banda, hi ha una normativa estatal que diu que les famílies tenen dret a escollir la formació religiosa que vulguin per als seus fills i que totes les confessions religioses tenen la mateixa situació de partida: la catòlica, la islàmica, la jueva i l’evangèlica. A les Balears hi ha una presència important de població musulmana i ens arribaren peticions en aquest sentit, que hem escoltat aplicant la legislació vigent. Creim que cal un debat a nivell estatal perquè es pugui plantejar un ensenyament cultural del fet religiós però no confessional.

El batxillerat general ocupa un espai que fins ara semblava que tenia el social. Com creis que es compaginaran?
És una incògnita. La idea és que hi pugui haver més alumnes que cursin batxillerat i que els qui no saben què han de fer en un futur s’hi puguin apuntar. El general només introdueix una matèria nova, que són les matemàtiques generals. I una d’obligatòria, que és d’economia i emprenedoria. Les altres són pròpies de les modalitats ja existents.

Implica aquesta nova llei canvis en els usos lingüístics als centres escolars? Està condicionada, per exemple, per les sentències que hi ha al Principat respecte de la vehicularitat del català?
La llei elimina les referències a vehicularitat de la llengua castellana dins l’ensenyament. No introdueix més que aquest canvi. Pel que fa a les sentències, estan referides exclusivament a Catalunya en relació a la seva normativa lingüística. Aqui no tenim formalment immersió, sinó bilingüisme integral. No ens ha d’afectar.

Back To Top
Search