skip to Main Content
“La Societat Mallorquina, Sobretot A La Part Forana, Té Un Vincle Molt Especial Amb La Terra”

“La societat mallorquina, sobretot a la part forana, té un vincle molt especial amb la terra”

Nofre Fullana (Son Macià, 1984) és llicenciat en Ciències Ambientals (UAB) i actualment realitza un doctorat de geografia a l’UIB. A més, és el director tècnic de l’Associació de productors i productores d’agricultura ecològica de Mallorca (APAEMA). Parlam amb ell sobre el paper dels horts d’autoconsum a escala social i econòmica.

Té sentit que no hagin deixat tenir cura dels horts autoconsum?
Amb el confinament es va limitar l’accés als horts i ja de bon començament hi va haver una sèrie de comunitats autònomes que varen sol·licitar la flexibilització d’aquestes restriccions i que ho varen aconseguir. A partir de llavors des d’APAEMA vàrem començar una petita campanya a favor d’aquesta flexibilització també a les Balears perquè consideràvem que aquesta restricció no tenia massa sentit i que estava feta des d’una visió molt urbanita. El perill sanitari que suposa que una persona vagi a un hort familiar és zero perquè no estàs en contacte amb cap altra persona. A més, normalment són horts que estan situats a prop d’on viu la gent. Sí que hi havia casos puntuals d’horts en municipis diferents del que es viu però es tracta de casos molt puntuals. En general, creiem que tenir cura d’un hort particular suposa un risc molt menor que anar a fer cua a la farmàcia o els supermercats. En aquest sentit, sí que existia un cert risc a l’hora d’anar a comprar planters.

A partir d’aquesta fase ja s’hi pot anar?
Sí, a partir de la fase 0 queda autoritzat sempre que l’hort estigui dins del mateix municipi o adjacent. A més, aquells horts que estan registrats com explotació agrària o la gent que a més de l’hort, té animals, sí que tenien permís desplaçar-se durant el confinament total.

Han passat molts dies. Quines conseqüències pot tenir això sobre els horts?
La gent que només té hort s’ha vist molt perjudicada perquè implica que la preparació de l’hortalissa d’estiu s’endarrereixi gairebé un mes o un mes i mig. Per exemple, les tomàtigues, els pebrers, les sindrieres, els melons… Tot això se sol sembrar durant el mes d’abril i és possible que tota la fructificació d’aquestes hortalisses arribi tard. La planta està sotmesa a un major estrès hídric perquè no és el mateix que una planta jove visqui abril, maig i juny o que visqui juny, juliol i agost perquè no suporten el mateix grau de calor. Ara bé, tot plegat dependrà de l’estiu que faci.Si és com els darrers anys, en què ha fet molta calor, l’hortalissa pot tenir problemes de fructificació.

Això és el que s’havia de plantar. I tot el que estava ja plantat?
Hi ha gent que també tenia l’horta d’hivern amb cols, coliflors, espinacs, cebes, etcètera… Tot això, si no s’ha cuidat, s’haurà perdut del tot. Hi ha conseqüències, per tant, de tot el que no s’ha cuidat durant el confinament: tot aquest aliment s’haurà tudat. A més, ja no només es tracta de l’aliment en si sinó també de l’estalvi econòmic que suposa l’hort d’autoconsum per les famílies.

Un hort personal pot suposar un gran estalvi?
Moltes famílies, sobretot a l’estiu, mengen molt d’aquests productes dels horts d’autoconsum. Calculam que al voltant de 9.000 famílies en tenen i l’hort els dóna aquelles fruites i hortalisses d’estiu que ens serveixen per fer plats tradicionals com el trempó o el tumbet, per exemple. Fins i tot, aquests horts poden donar aliment no només a una família sinó a dues o tres. En termes econòmics no està quantificat però pot suposar al voltant d’uns 50 euros setmanals en estalvi d’aliments, és a dir, uns 200 euros mensuals.

I els horts urbans quin paper juguen socialment?
Els horts socials fan una funció d’abastiment però també d’esbarjo: serveixen per distreure’s i sortir i per això consideràvem que havien d’incloure’s en les peticions que vàrem fer. Des d’APAEMA tenim un servei d’assessorament en marxa, a Manacor, per exemple, el fem. De fet, varen ser els primers que es van obrir perquè fa cosa de dues setmanes perquè Delegació de govern va contestar una carta de la FELIB i va autoritzar que les persones usuàries de Serveis Socials poguessin anar a cuidar-los perquè la seva alimentació es fonamentava en aquests horts. Així i tot hi va anar poca gent, sobretot per por i per desconeixement però aquests darrers dies ja hi ha més gent que hi van.

Diries que els horts, la feina a foravila, ens defineix com a societat d’alguna manera?
Jo crec que la societat mallorquina, sobretot a la part forana, té un vincle molt especial amb la terra. La majoria de nosaltres tenim avantpassats que s’han dedicat a foravila i actualment estam molt desvinculats de la terra. Crec que qualsevol petit retorn cap a la terra ens ajuda a recuperar una mica la practicitat, a sortir de la rutina i a desconnectar-nos del món virtual. També crec que qualsevol tipus d’hort és també un espai pedagògic: molta gent també l’utilitza per intentar educar en l’alimentació als seus infants i cada vegada té més presència a les escoles també. Tant de bo tengués més pes en els currículums escolars. A més, l’hort és un dels pilars de l’alimentació mediterrània, sobretot a l’estiu. És inconcebible per moltes famílies passar un estiu sense aquella tomàtiga, aquell pebre o una bona síndria: moltes d’aquestes hortalisses són varietats locals i això suposa que tenen associades molts coneixements que no formen part d’altres territoris. L’hort, sobretot l’hort d’estiu forma part de la nostra identitat.

És més fàcil que aquests horts particulars siguin ecològics?
En els darrers quinze anys hem notat un increment del consum d’aliments ecològics i locals. Abans l’agricultura ecològica s’associava a persones que cercaven un consum conscient i transformador. Aquest acostament a l’alimentació eco dels darrers temps va lligada a qüestions de salut. Cada vegada hi ha més incidències de malalties greus associades al canvi d’alimentació i hi ha estudis que així ho demostren. Aquesta nova mentalitat es veu en els cursos que fem des d’APAEMA i no només es veu en els horts sinó també en els arbres fruiters o el menjar dels animals… Es procura que s’utilitzin els productes més respectuosos amb la salut i de retruc, això té conseqüències en el medi ambient. Hi ha un augment de consciència en aquest sentit perquè la gent sap que si esquitxa un pesticida, s’ho acabarà menjant ell i la seva família.

A nivell més industrial, compensa tenir l’etiqueta d’agricultura ecològica?
Sí. De fet, les Illes Balears és la tercera comunitat autònoma amb més percentatge de terreny dedicat a l’agricultura ecològica. Estam al voltant d’uns 1000 productors i això vol dir que hi ha demanda. De fet, tenim molta més demanda que oferta i això vol dir que aquí hi ha un nínxol per tota aquella gent que s’hagi quedat sense feina i tengui terra, experiència o simplement ganes. Crec que avui dia, si hi ha alguna agricultura que té futur, és l’ecològica.

Vols afegir res més?
Sí. Crec que és important dir que els horts d’autoconsum són un del pocs espais vitals que se surten del marc capitalista; aquell aliment no entra dins del mercat: nosaltres en som sobirans i podem decidir què sembram i com ho fem. És una eina de sobirania alimentària. D’altra banda, també m’agradaria remarcar la importància de la sortida laboral que l’agricultura ecològica pot suposar en un moment com aquest, en què molta gent es quedarà sense feina: es postula com una alternativa laboral vàlida, sobretot pel que fa a l’hortalissa i la fruita. Volem animar a tothom que tengui possibilitat de professionalitzar-se a fer-ho perquè ara mateix hi ha ajudes per part de la conselleria i des d’APAEMA oferim assessorament. Necessitam pagesos.

Back To Top
×Close search
Search