skip to Main Content
“La Solidaritat és Compartir El Que Tens, No Allò Que Et Sobra”

“La solidaritat és compartir el que tens, no allò que et sobra”

En plena època de la pandèmia, Ensenyants Solidaris i l’STEI Intersindical tenen projectes de cooperació al Marroc, a la regió de Piura al nord del Perú i a diferents indrets de Guatemala. En aquests moments, però, tots es troben “tècnicament aturats” a causa de la manca de mobilitat i de l’aïllament, per l’estat d’alarma sanitària que pateixen tots aquests llocs i les dificultats que comporta.
Tot i això, cada país té les seves característiques. En el cas del Marroc, factors com el seu aïllament i el model d’estat de què disposa, juntament amb el fet de trobar-se en ple Ramadà i de les limitacions a la mobilitat que aquest fet suposa, la situació està una mica més controlada.
Per la seva banda, el panorama a Piura, al Perú, és alarmant. Per exemple, no hi ha un sistema sanitari públic equiparable al nostre que pugui fer un recompte fiable de la gent infectada. I en el cas de Guatemala és encara molt pitjor: en els projectes que Ensenyants Solidaris té en aquest país hi ha gent immigrant deportada pels Estats Units, a la qual no la deixen entrar en les seves comunitats. És una situació molt dramàtica de gent que es troba aïllada, que durant molt de temps ha sostingut les seves famílies i comunitats amb els dòlars que guanyaven als Estats Units, amb uns sistemes sanitaris molt febles.
El Perú és un dels països més afectats per la pandèmia. El seu cas es pot explicar per la gran mobilitat, per les fronteres que té amb diferents països i pel retorn de gent des d’Europa, i també de l’Estat espanyol, a l’inici de l’augment dels contagis; cosa que ha suposat una extensió molt ràpida dels contagis.
L’anàlisi del que ha succeït fins ara és imprescindible per a poder conèixer quines han de ser les estratègies globals per al nou escenari post COVID-19. D’entrada, cal que descartem la distinció entre països del Nord i països del Sud, perquè dins el Nord ja hi tenim el Sud; i comencem a parlar de països “empobrits”. En el cas de l’Estat espanyol, haurem de parlar d’un país més empobrit. Per això, s’hauran de treballar estratègies per a aquesta gent que s’haurà empobrit a causa de la pandèmia i, si parlam dels països que ja consideràvem empobrits, els problemes que patien seran molt més greus.
Ensenyants Solidaris considera, per tant, que caldrà mantenir estratègies perquè l’educació arribi a llocs on encara no és present, fer feina amb les dones indígenes maltractades, incidir en la qüestió del territori i de l’aigua o amb la immigració; i acompanyar els processos que alleugen totes aquestes situacions. I cal tenir ben present que l’estructura global no depèn de la cooperació sinó del model econòmic i social, que s’haurà de modificar.
Davant la situació tan greu que se’ns presenta, s’hauran de replantejar a nivell mundial els Objectius de Desenvolupament Sostenible i les seves línies bàsiques, que havia marcat l’any 2030 com a data per al seu assoliment. I que caldran solucions globals per a fer front a qüestions com, per exemple, la immigració.
Des d’Ensenyants Solidaris i l’STEI Intersindical pensam que l’educació és el punt de partida per a poder-ho transformar tot: educació per a la salut, educació cívica, etc.; i que el missatge de debò és que “la solidaritat és compartir el que es té, no allò que et sobra”. Un missatge que ha d’entendre molt bé tota la societat, perquè faci un canvi mental de veres per a fer front a la nova situació.

Montserrat Nadal

Back To Top
×Close search
Search