Skip to content

La tarta americana i el sant honoré. Les dues postres manacorines arribades de l’Uruguai

El calaix del temps. Albert Carvajal

Aquesta és la història, encara que breu, de dos mallorquins desconeguts i d’unes elaboracions rebosteres força populars a la nostra ciutat . El primer protagonista del relat nomia Josep Forteza Cortès i a Manacor era conegut amb el sobrenom de Rincón. Va néixer el 19 de desembre de 1875 i de la seva infantesa i joventut només sabem que emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, concretament a la ciutat de Nueva Palmira, just iniciada la dècada dels anys 1890. Foren aquells uns anys de gran misèria a la vila a conseqüència d’una greu crisi agrícola provocada per males collites continuades i agreujada per la desaparició del comerç de vi amb França. Allà hi vivia un altre manacorí de nom Joan Oliver, emigrat a Río de la Plata amb els seus set fills cap al 1875 durant la primera onada migratòria de mallorquins cap a les Amèriques. A Oliver la fortuna li va somriure i en pocs anys aconseguí amassar una important riquesa basada en la ramaderia, principalment en la venda de porcs i en l’elaboració de formatges amb llet d’ovella. Els seus descendents ampliaren el capital familiar amb altres negocis, entre els quals destacava una confiteria amb seu a Montevideo coneguda com “La Palma de Oro”. Entre finals del segle XIX i els primers anys del XX la dirigia el seu fill Pere, membre destacat de la casa espanyola al petit país sud-americà. Per això mateix, molts dels manacorins que arribaven a l’Uruguai acabaven a Nueva Palmira o Montevideo treballant per a la família Oliver. I Josep Forteza no en fou una excepció. Desconeixem si tenia experiència prèvia en el ram de la confiteria, però el cert és que aviat passà a formar part de la plantilla de la pastisseria montevideana. Cal recordar que a Manacor es documenten fins a set confiters l’any 1879: Maria Aguiló Picó, Pere Bonnín Cortès, Catalina i Pau Cortès Picó, Gaietà Cortès Miró, Miquel Massanet Estelrich i Catalina Santandreu Oliver. I, entre els forns locals, l’any 1889 destacava el de can Teco, situat al carrer de l’Església, on s’elaboraven els tradicionals bunyols de vent, entrefins i de crema. En el seu nou lloc de feina Forteza arribà a ocupar un càrrec de responsabilitat que li permeté adquirir certa posició benestant, fet que es reforçà poc després quan maridà Mariana Iturralde, membre d’una influent família capitalina. A partir de llavors, abandonà la confiteria i obrí les seves pròpies empreses, hom creu que relacionades amb el món de la rebosteria.
Precisament, durant la seva estada a “La Palma de Oro”, Forteza entrà en contacte amb altres mallorquins (especialment manacorins) que, com hem dit, també cercaren l’ajuda dels Oliver. Un d’ells va ser Gabriel Roca Font (Petra, 1884-Manacor, 1928), home força emprenedor casat a Montevideo amb Florentina Homar Ferrer i amb qui l’uní una gran visió per als negocis.
Ambdós retornaren a Mallorca cap a l’any 1920 amb un capital important i s’establiren a Manacor. Gabriel Roca muntà una fàbrica de conserves i obrí una confiteria i fàbrica de dolços a Palma anomenada ‘La Americana’. Josep Forteza, per part seva, inaugurà a la nostra ciutat una pastisseria molt freqüentada a l’època coneguda com “La Pastelería Americana”. En els dos establiments s’oferien els mateixos pastissos que els seus propietaris coneixien tan bé del seu pas per l’Uruguai, entre els quals aviat sobresortiren el ‘Saint Honoré’ (pastís ideat pel francès Fauvel Chiboust l’any 1846 en honor al patró dels pastissers i forners) i la batiada a Mallorca com ‘tarta americana’, publicitada els primers anys com a típica de terres uruguaianes.
L’any 1921 els dos amics formaren una societat amb el propòsit de construir un teatre a Manacor. Compraren i esbucaren les antigues cases de can Bosch al carrer de l’Amistat i alçaren el Teatre Principal, un dels esdeveniments de major transcendència cultural en la història recent de la nostra ciutat. A tall de curiositat cal recordar que gràcies a les gestions efectuades per Josep Forteza i, en especial, per la seva muller, el mes d’abril de 1925 els aficionats al futbol manacorins pogueren gaudir d’un partit amistós entre l’equip local FC Manacor i el Nacional de Montevideo, aleshores un dels millors conjunts del món i que es trobava de pas a l’illa descansant en la seva gira pel continent europeu.
La greu crisi econòmica que es començà a albirar d’ençà de 1926 va fer que Forteza retornàs a l’Uruguai. Morí a Montevideo el 24 d’octubre de 1937 i el setmanari ‘Renacer’, en el breu en què recollia la notícia, recordava que fue dueño de la Pastelería Americana de esta ciudad. Roca, al seu torn, romangué a Manacor i continuà el negoci de ‘La Pastelería Americana’ oferint els mateixos pastissos que el seu soci a més de gelats i cigars havans. Morí jove, atabalat per nombrosos deutes.
Després del seu traspàs, la viuda obrí una altra pastisseria, ‘Casa Roca’, encara avui oberta al públic i que continua oferint aquells pastissos que dos mallorquins emprenedors portaren de l’Uruguai ara fa tot just un segle.

Back To Top
Search