Skip to content

La tecnologia: un ogre de mil peus

Ja en parlàrem a bastament fa alguns mesos, però cal tornar-hi. Un grup de famílies s’ha començat a mobilitzar i a organitzar-se per crear una associació que marqui un camí diferent del que ara tenim traçat quant a l’ús de les pantalles, no sols entre el jovent, sinó també entre els més grans. La dependència de tota casta de pantalles per una part majoritària de la població durant moltes hores del dia ja sigui en temps d’oci per conversar amb altres persones, ja sigui per jugar, ja sigui per navegar i divagar per les xarxes socials, ja sigui per participar en la vida cívica i social del propi entorn, i ja sigui finalment per fer feina, ha esdevingut un llast amb el qual es fa complex d’avançar en una millora de les relacions humanes i, sobretot, del nostre pas tan fugaç per aquesta món a estones dolorosament bell, a estones immensament injust, sovint terriblement edificant.
Quantes hores “perdem” tots plegats davant una pantalla? Fins a quin punt és útil, fins a quin punt és humà i eficaç alhora, mantenir reunions per videoconferència, prendre grans decisions a través d’aplicacions de missatgeria instantània? Fins a quin punt la intel·ligència artificial acabarà esbucant tots els valors d’allò que coneixíem fins ara i ens endinsarà en un espiral que es clou en l’immens forat negre de la tudadissa de temps i l’esbucament de la paraula persona referida als animals humans?
Potser no és tot tan apocalíptic com ho podrien fer presumir aquestes, però els canvis viscuts les dues darreres dècades hi són, i pocs de nosaltres podríem haver imaginat que les pantalles arribarien a ser presentsen tants aspectes i facetes de les nostres vides. Els llibreters adverteixen que la lectura cau i que una de les causes n’és la presència dels mòbils i les xarxes socials. Famílies es posen d’acord per trobar-se i el dia que a la fi es veuen i s’asseuen a la mateixa taula, dediquen el temps a navegar. Joves que es troben l’horabaixa per mirar el mòbil plegats asseguts a un banc. Estudiants que aferren i copien sense solta ni volta qualsevol text que contengui una de les paraules claus del treball que han de fer…

Cal posar-hi senderi, raó i sentit comú. La tecnologia arriba per facilitar-nos la vida, per fer-nos-la més plàcida i relaxada, per fer-nos guanyar temps. La conclusió final, però, és que el temps que guanyam en trajectes i en velocitat de comunicació, el perdem, multiplicat per dos, culejant sovint inútilment aquesta maquineta que a estones sembla inventada pel dimoni.
Corregir i regular actituds entre el jovent podria ajudar a canviar algunes dinàmiques, però cal ser conscients que el monstre contra el qual lluitam és de dimensions gegantines i colossals: un ogre de mil peus que tot ho esclafa al seu pas

Back To Top
Search