Aquesta setmana dedicam el nostre reportatge central a la temporada de verema d’enguany. Ha estat, aquest estiu d’ara, extraordinari. No hi ha cap pagès que en recordi cap d’igual. Segons ens ha explicat Antoni Sureda, de Son Vell, el sol d’enguany ha arribat a cremar les flors de les tomatigueres, una cosa mai vista. L’onada de calor ha estat la més llarga mai recordada i la verema s’ha avançat a la darrera setmasna d’agost, quan molts d’anys s’havia arribat a veremar per Sant Miquel, més d’un mes més tard, a final de setembre.
No és senzill escatir quins són els motius reals d’aquesta calorada d’enguany. Alguns pensen que, tot i que l’escalfament global és un fet, el temps és cíclic i que igual que hi ha estius molt secs i calorosos, també n’hi ha de plujosos i de més bons de dur. D’altre, en canvi, veuen la calorada d’enguany, tot i que no sigui progressiva d’estius passats, com una senya inequívoca de la confirmació del canvi climàtic i dels seus efectes sobre els cultius del nostre camp.
És cert que la majoria de collites d’enguany s’han hagut d’avançar i també ho és que aquest avançament, en molts de cultius, no és nou d’enguany. Els estius de temperatures extremes seran més freqüents. I això farà que també augmenti la freqüència d’altres fenòmens meteorològics poc agradosos, com ara pluges torrencials, grans ventegades, etc.
La presència humana en el planeta, la seva explotació de recursos i sobretot, el dispendi energètic destinat a la producció i, en gran mesura, al benestar dels humans és la causa principal d’un canvi climàtic i un escalfament global al qual, tot i ser-ne advertits des de fa prop de dues dècades, els governs del món no han sabut o no han volgut posar fre. Potser fins que no siguem al vertader col·lapse no veurem que hem d’aturar aquesta manera de viure. Els darrers anys, l’agricultura a Mallorca, hortalissa a banda, ha trobat una vena d’abundància en la producció de vi i oli, i per tant en la sembra i cultiu de vinya i olivera. És cert que avançant la collita quinze dies podem disposar dels productes i per tant, els pagesos en poden treure un rendiment. Però també ho és que hi ha collites que ja s’han ressentit d’aquesta sequera d’enguany, com la garrova. Els garrovers, després de la gran temporada de l’any passat, enguany han tengut esplets molt més petits i la fruita, a més, ha tengut molta menys polpa. En qualque cas, la producció podria baixar fins a un cinquanta per cent, tot i que el preu continua estant pels niguls.
Cal que posem mesura en la nostra actuació en el planeta, que girem als ulls cap a la terra i que observem com ens parla. Potser només així prendrem consciència dels efectes del nostre comportament.