Joan Gaià ha estat el regidor responsable de Recursos Humans els darrers quatre anys. Amb ell parlam de la dificultat que ha trobat per tancar la Relació de Llocs de Treball, un document indispensable per definir i optimitzar les tasques i les places dels funcionaris i treballadors públics.
Explica’ns què és una Relació de Llocs de Treball.
És un catàleg on es desenvolupen tots els llocs de feina que hi ha dins un organigrama i una institució, i les tasques que tenen encomanades cada un dels treballadors. És un document d’administració pública, també les empreses públiques com la SAM, que en té, n’han de tenir.
Es tracta d’un document obligatori per als ajuntaments. Som davant una altra d’aquestes eines imprescindibles sense la qual, però, l’Ajuntament continua funcionant?
Els treballadors tenen unes funcions determinades per llei, i les coses surten. Hi ha una sentència del 2020 que ja obliga l’Ajuntament de Manacor a tenir una RLT. Ja sabem que els sindicats van al jutjat com nosaltres anam al capdecantó. Hi estan molt avesats. En qualsevol cas, la demanda s’havia iniciat abans de ser-hi nosaltres, que en cap moment feim la promesa d’una RLT perquè sospitam que no estam preparats per fer-la.L’Ajuntament ja hi havia gastat 90.000 pagats a una empresa perquè la fes, i també un càrrec de confiança… Hi duim més de 200.000 euros gastats i no tenim RLT. Davant això, et fugen les ganes de continuar posant-hi doblers. Veus que el problema és que no hi ha estructura de comandament dins l’Ajuntament. Hem de fer la RLT. Però qui la fa? A les primeres reunions pareixa que tot havia d’estar molt pactat, però no avançàvem. Hem vist que la RLT es fa d’una altra forma. Primer cal fer una proposta tècnica i després l’has de negociar amb la part social. Ho hem fet amb la RLT de la policia, que ha sortit aprovada per unanimitat de les taules de negociació i de l’Ajuntament.
Per què dius que no hi ha estructura de comandament?
Nosaltres proposàrem de crear les figures de vicesecretari i viceinterventor per això, perquè el que hi ha estan en situació d’interinitat permanent. És gent que hi és de passada i que no es ficarà en un bullit com ara negociar amb els sindicats segons quines coses.
Quin perjudici té per als treballadors de la casa no tenir definida una RLT?
No tenen un perjudici directe. Tot i que l’organització o la desorganització sí que els afecta. Hi ha treballadors que es pensen que no tenen comandament a damunt. Gent que pensa que no té perquè relacionar-se amb un cap. Sense RLT no tens les tasques definides i això dificulta l’avaluació de la feina que fa cadascú.
A l’hora de generar noves places, de canviar de categoria segons quines places, convocar oposicions, fer borsins, suposa cap trava no tenir RLT? Endarrereix o complica la tasca?
La creació de places està limitada per la Llei d’estabilitat pressupostària.
Per què no s’ha pogut aprovar? Se m’acudeixen fins a quatre possibles responsables o corresponsables: el delegat de Recursos Humans, la funcionària responsable de Recursos Humans, els sindicats i els mateixos treballadors de la casa.
La responsabilitat màxima és del delegat. Falta una línia de comandament que sigui realment estructural, i això t’impedeix de fer una proposta. En el cas de la policia han passat tres anys i un canvi de secretari per saber quines tecles havíem de tocar. Pel que fa als sindicats… sembla que més que vetlar pels interessos dels treballadors són en si mateixos un lobi d’interessos. Juguen el seu paper. I el seu paper és molt complicat, n’hi ha que volen contentar tothom i no tothom és igual. Històricament els sindicats hasn mirat molt per la base. Però resulta que els auxiliars adminsitratius estan més ben retribuits que els tècnics. Un administratiu avui cobra més que un mestre d’escola, i un tècnic no cobra més que un professor d’institut. Això fa que els de baix estiguin còmodes. No necessiten una RLT per millorar. I s’ha de dir una cosa: si qualcú avui per avui cobra més del que li pertoca, amb una RLT se li mantendria el sou, amb un complement de transitorietat fins a la jubilació d’aquella persona. És un tema de drets adquirits.
L’Ajuntament pot assumir això, econòmicament?
A la policia, l’aprovació de la RLT ha suposat una puja de 400.000 euros. Posem que la RLT general suposàs un milió d’euros. Per a un Ajuntament amb un capítol 1 de 22 milions, es pot assumir. Sobretot si fas una bona gestió que et permeti tenir marge per a això. Hem estalviat un milió d’euros en incineració, per exemple, gràcies als canvis en la recollida de residus. O hem disparat la instrucció i cobrament de sancions a l’Ajuntament amb una funcionària que fa aquesta tasca. Feia anys i vides que no hi havia una funcionària a sancions.
La possibilitat de fer la RLT de forma escalonada idò, hi és, i de fet s’ha començat a fer amb la policia.
Va ser el nostre intent. Els únics departaments que han respost quan els demanàrem un organigrama han estat Serveis Socials, Esports i Policia. La idea és fer-ho parcialment. I per això necessites que els tècnics s’impliquin en l’organigrama i el repartiment de tasques. A policia ha funcionat perquè el cap del departament hi ha participat. Mai s’havia demanat a un cap de departament un organigrama.
En quin estadi ens trobam? El pròxim delegat de Recursos Humans trobarà la feina mig feta?
Hi ha el 25 per cent de la feina feta. Hem començat per la policia perquè és el departament més gros de l’Ajuntament.
Com s’ha gestionat el procés d’estabilització dels interins de l’Ajuntament? S’hauria pogut fer d’una altra forma? La delegació d’aquesta tasca al Consell de Mallorca, és conseqüència directa de no tenir RLT?
No per la RLT, però sí per l’estructura . Si l’Ajuntament no ha pogut fer una RLT en trenta anys, és impossible que pugui preparar cinquanta processos d’estabilització. No ho podíem assumir, i per això es dona al Consell perquè ho faci, però no té una relació directa.
Quina valoració en fas, del procés d’estabilització?
Hi ha gent que ha estudiat unes oposicions que ara diu que a un interí de tres anys no li podem regalar la plaça. Però és que resulta que hi ha molts de treballadors que encara són interins perquè no hi ha hagut cap procés de selecció… L’administració fa les lleis, però és la primera que fa trampes. El fet de ser interins no els fa pitjors, al contrari n’hi ha que són excel·lents professionals i a la inversa també.
Possiblement serà la darrera entrevista de Cent per Cent al Joan Gaià regidor… Per què te’n vas?
He intentat ajudar els meus en tot el que he pogut. He intentat acompanyar el batle i servir-lo, i descarregar-lo. Per això he estat el primer que ha duit Policia i Personal a la vegada. Entenia fer de regidor un sacrifici pel meu poble i també és un honor. Però és incompatible amb el meu negoci. Entre Covid i ser més a l’Ajuntament que a fora vila, el negoci se n’ha ressentit.
MÉS-Esquerra ha presentat llista. Amb quines aspiracions?
Dilluns vàrem ser cinquanta persones a l’assemblea, sense donar sopar ni xocolata amb ensaïmada. És molta de gent. I per ventura això és l’èxit de MÉS-Esquerra: som un grup nombrós de gent que vol canviar les coses des d’una premissa molt bàsica: ser bons al·lots i que l’Ajuntament funcioni pera tothom. No hi ha grans coses molt d’esquerres, molt de dretes o molt verdes, sinó per a la majoria de la gent que pot estar còmoda amb aquest govern.
