skip to Main Content

L’Ajuntament explica més detalls sobre la troballa de més de 200 cossos sense enterrar al cemintiri municipal

Després que l’escàndol sobre els més de 200 cadàvers sense enterrar esclatàs a finals de la setmana passada, tres representants del govern municipal, el batle Miquel Oliver, la regidora d’urbanisme, Núria Hinojosa i el regidor encarregat del cementiri, Carles Grimalt, han comparegut aquesta setmana per tal d’aprofundir en alguns dels detalls d’aquesta escabrosa troballa.
Segons informaren, fou la nova fossera qui comunicà a les autoritats que hi havia una sala que “des de sempre” havia estat tancada i en una visita dels representants polítics al cementiri, decidiren obrir la porta d’aquesta sala. Detallaren que la porta es va obrir amb l’ajuda d’una palanca perquè havia revengut i d’aquesta manera pogueren desencaixar-la i desmentiren la versió que s’havia difós en alguns mitjans sobre la negativa dels empleats del cementiri d’obrir la porta de la sala. Fou allí on es trobaren les restes d’ossos i esquelets humans d’unes dues-centes persones.
Oliver va explicar que han trobat un pressupost per construir el magatzem de cadàvers que data del 29 de març de 1982, a causa del mal estat d’unes tombes del Parterre 15. Això fou en l’època del batle Jaume Llull – en aquella època representant de la CDI i en posteriors mandats, del PSOE-. Aquestes sales havien de servir de magatzem temporal d’uns cadàvers que, després, haurien de ser tornats a les tombes de les quals havien sigut extrets. Llull confessa que ja li falla la memòria però recorda que l’ampliació que es va fer fou “de la part de dalt del cementiri” i creu que amb el cementiri sempre hi ha hagut confusió “perquè la gent confon el dret d’enterrament amb el dret de propietat” i considera que pot ser un problema si, a l’hora de reubicar els cadàvers, les seves tombes estan ocupades.
Segons la documentació que els edils han pogut recopilar, el batle posterior a Llull, Gabriel Homar (Aliança Popular) va ordenar l’any 1983 que les restes dipositades a les sales fossin recol·locades a les seves respectives tombes però “evidentment, aquest darrer pas, no es va fer”.

Pel que fa a la identificació dels cossos, Grimalt explica que tenen constància que algunes de les caixes duen etiquetes però que encara no hi han entrat per veure si tot quadra i “no s’hi entrarà fins que la Policia no ens doni les claus”. A més, explica que, entre la documentació que han pogut anar trobant, tot i el desordre, creuen que podran identificar els noms de gairebé totes les persones que es van traslladar en aquestes sales i que “pel seu compte, els operaris empraren aquest magatzem com a ossera, encara que no ho fos” afirmà Grimalt. Sigui com sigui, Oliver explicà que el consistori assumirà els costos d’unes hipotètiques proves d’ADN en cas que la jutgessa així ho dictamini, tot i que espera que no sigui necessari.
Segons explicaren els representants de l’Ajuntament a la roda de premsa, qui fou l’encarregat i enterrador de Son Coletes, Melcion Martí Ferrer, mort l’abril del 2017 i fill de qui també fou enterrador del mateix cementiri, Melcion Martí Vives, se li va obrir, l’any 1997 un expedient sancionador pel qual va estar suspès de sou i feina durant un any i tres mesos, tot coincidint amb la batlia de la macianera Catalina Sureda. Melcion pare va deixar de ser fosser l’any 1982, data pròxima als fets i moment en què entrà el fill. Els representants també informaren que Melcion fill, quan va morir continuava exercint de fosser, tot i haver superat l’edat de jubilació, perquè va demanar per continuar. “Tot i que aquest expedient es va tancar el 1998 sense que en sapiguem la causa” afirmà el batle, Miquel Oliver. Pel que fa a l’expedient sancionador del fosser, Grimalt amplia la informació: “Una de les qüestions per les quals es va obrir era perquè no duia al dia el llibre de registre”. Aquest expedient fou arxivat i el fosser, readmès al seu lloc de feina. Seguint amb la qüestió, recordà que durant els 144 dies de l’anterior legislatura ja va exercir la mateixa funció que ara a l’Ajuntament i afirma que no tengué una bona relació amb Melsión Martí: “Em vaig assabentar que, pel seu compte, venia plaques de marbre i ciris i davant de la mala relació i vaig demanar que aturàs aquestes activitats. Havia de traslladar-li totes les meves ordres per escrit perquè quedàs constància” apuntà Grimalt.
La regidora d’urbanisme, Núria Hinojosa, va explicar que el consistori exigiria responsabilitats pel que va qualificar de “negligència greu” i va afirmar que, tot i fer 40 anys dels fets “aquestes restes mereixen una sepultura digna”. Així mateix, va remarcar que el cementiri funciona a través de concessions a llarg termini i que les tombes no es poden comprar ni vendre, tot fent referència a una possible venda de les tombes d’on es van treure les restes. En aquest sentit i segons ha fet saber un actual regidor de la Sala a la nostra publicació, la tomba d’on es retiraren alguns dels cossos era propietat de la família Muntaner “Coca”, que llogaven nínxols a qui ho necessitàs però que posteriorment van vendre. En contraposició, Rafel Muntaner “Coca” afirma que aquesta ampliació la va fer en Muntaner “s’inquero” però que no té res a veure amb ell ni amb la seva família. Sí que parla de l’ampliació posterior, de la part de devora del tanatori, que va dur a terme l’empresa Construcciones y Contratas Manacor SA de la qual formà part. D’altra banda, Grimalt afirma que les tombes d’on es traslladaren els cossos, eren d’una empresa d’assegurances que les llogava i quan es varen arreglar les tombes, per compte de l’Ajuntament, varen passar a ser de titularitat pública, per ser venudes a títol concessional com es continua fent a hores d’ara.
El batle Oliver també va fer una menció al tractament morbós que alguns mitjans han fet de la qüestió, tot recordant que molts els han demanat la ubicació de les sales així com imatges i s’han negat a donar aquesta informació “per mantenir el respecte i la prudència”. Així mateix, va fer una menció a un antic delegat del cementiri que li digué que “si saps que hi pot haver problemes, no obris”. Finalment, encara amb moltes qüestions per esclarir, un dels grans problemes que veu Grimalt en tot plegat és que s’han ajuntat moltes coses mal fetes: “Es tracta d’un puzle del qual, de moment només tenim part de les peces”.

Back To Top
Search